Plans d’igualtat en empreses sense comissió negociadora: resolució del Tribunal Suprem

La Sala Social del Tribunal Suprem, en Sentència d’11 d’abril de 2024, [rec. 123/2023], es pronuncia sobre la possibilitat d’elaborar el Pla d’Igualtat de forma unilateral davant la inexistència de representants legals de les persones treballadores a l’empresa, i l’absència de resposta per constituir la comissió negociadora per part dels sindicats més representatius del sector. Aquesta sentència resulta d’especial rellevància, en resoldre una situació que genera una gran incertesa a les empreses, és a dir, la impossibilitat d’inscriure els plans d’igualtat per no haver-se constituït la comissió negociadora conforme al que s’estableix a la llei. I és que la representació sindical, davant l’allau de sol·licituds rebudes per negociar els plans d’igualtat, s’ha vist abocada a manifestar falta de disponibilitat o simplement a no donar resposta a la convocatòria realitzada per les empreses. En conseqüència, les empreses, per tal de donar compliment a aquesta obligació legal s’han vist en la necessitat d’elaborar els plans d’igualtat de forma unilateral, i posteriorment s’han trobat amb la denegació de la inscripció per part de l’Autoritat Laboral, en entendre que la comissió negociadora no està conformada, segons el previst al RDL 6/2019, d’1 de març, i al RD 901/2020, de 13 d’octubre. Amb aquesta sentència, la Sala Social del Tribunal Suprem assenyala els següents arguments:

87. I) Els plans d’igualtat han de ser negociats amb els representants unitaris o sindicals de les persones treballadores que acreditin la legitimació de l’article 87.1 de l’ET, ja que així ho requereix l’article 85.2 de l’ET.

El TS puntualitza que no és vàlida la negociació per comissió ad hoc, després de citar la doctrina reiterada en les sentències de 14 de febrer de 2017 [rec. 104/2016], i de 5 d’abril de 2022 [rec. 99/2020], que destaquen que la comissió negociadora s’ha de constituir per acord entre l’empresa i els representants de les persones treballadores, o per les persones legitimades per a la negociació col·lectiva.

1. II) S’estableix com a excepció a aquesta regla general el “bloqueig negociador imputable exclusivament a la contrapart; negativa d’aquesta a negociar, absència de qualsevol classe de representació“. 

Així mateix, s’exposa que els sindicats tenen un termini breu de 10 dies per acceptar la convocatòria i formar part de la comissió negociadora, i que no existeix per part de l’empresa l’obligació d’esperar una resposta per un temps superior. Partint d’aquest raonament i del deure de les empreses de disposar d’un pla d’igualtat, i dels greus perjudicis que es poden derivar del fet de no tenir-lo, pot produir-se la impossibilitat de contractar amb l’administració pública, o fins i tot la possibilitat d’incórrer en una infracció laboral. La sentència en qüestió finalment conclou que la manca de constitució de la comissió negociadora per circumstàncies alienes o no imputables a l’empresa no pot ser un impediment per accedir al registre del pla d’igualtat. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral.