El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sala segona) en sentència d’11 de juliol de 2024, assumpte núm. C-196/23, considera contrari al dret de la Unió la normativa que permet l’extinció dels contractes de treball sense recórrer a l’acomiadament col·lectiu quan es jubila l’empresari persona física. Per centrar-nos, el supòsit analitzat en aquesta sentència es tracta de l’extinció de 54 contractes de treball, de vuit centres de treball diferents de la mateixa empresa, per jubilació de l’empresari persona física, que no acudeix al procediment d’acomiadament col·lectiu, segons l’article 49.1.g de l’Estatut dels Treballadors, i a conseqüència d’això es debat la possible nul·litat d’aquest acomiadament per l’omissió del procediment previst a l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, que exigeix acudir a la consulta amb els representants de les persones treballadores. En aquest sentit, estima el tribunal que la normativa europea s’oposa a la normativa nacional en virtut de la qual l’extinció dels contractes de treball d’un nombre de persones treballadores superior al previst en l’article 1, apartat 1 de la Directiva 98/59, no es qualifica d’acomiadament col·lectiu quan es tracta de la jubilació de l’empresari persona física, i, per tant, no dona lloc a la informació i consulta als representants de les persones treballadores previstes a l’article 2, que tenen per objecte no només evitar o reduir els acomiadaments col·lectius, sinó també atenuar-ne les conseqüències mitjançant el recurs a les mesures socials d’acompanyament, en especial d’ajuda per a la readaptació o reconversió de les persones treballadores acomiadades. A més, s’afegeix que es tracta de l’extinció de contractes de treball no volguda per la persona treballadora, i, per tant, subjecta a la Directiva 98/59, i qualsevol interpretació que porti a considerar aquestes extincions causades per la jubilació de l’empresari com a persona física no constitueix un acomiadament, altera l’àmbit d’aplicació de la normativa europea i li resta plena eficàcia. Malgrat l’exposat, s’afirma que és l’òrgan judicial intern el que en la seva tasca interpretativa ha d’analitzar si la normativa nacional pot ser objecte d’interpretació garantint la finalitat de la Directiva 98/59. Cal recordar que una directiva no pot, per si sola, crear obligacions a càrrec d’un particular i, per tant, no pot ser invocada com a tal en contra seu. Per la qual cosa, a l’espera d’intervenció legislativa que reformi la normativa en matèria d’extinció dels contractes per jubilació de l’empresari persona física, s’haurà d’analitzar cada cas concret valorant-ne els riscos, ja que el legislador ha previst una conseqüència econòmica substantivament diferent per a l’extinció de contractes per jubilació de la persona física en comparació amb els derivats d’un acomiadament col·lectiu. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar i acompanyar en aquestes i altres qüestions d’àmbit jurídic laboral.