L’Audiència Nacional es pronuncia sobre si ha de pactar-se la política de desconnexió digital

El passat 6 de maig de 2024 l’Audiència Nacional va dictar la sentència número 53/2024, número de recurs 62/2024, per la qual entén que la política de desconnexió digital pot ser implementada unilateralment per l’empresa previ tràmit d’audiència, però sense negociació amb la representació legal de la plantilla. En el supòsit de fet plantejat a l’Audiència Nacional, un sindicat va interposar demanda de tutela de drets fonamentals per entendre vulnerat el dret de llibertat sindical en l’àmbit de la negociació col·lectiva davant la implementació unilateral, per part d’una empresa, d’una política de treball a distància que, adaptada posteriorment a la Llei 10/2021, integra els àmbits de protecció de dades, seguretat en la informació, utilització de dispositius digitals i desconnexió digital. L’acció del sindicat demandant es fonamenta en l’obligació de negociació col·lectiva segons l’article 88 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPD), així com en la implementació del treball a distància sense negociació mitjançant contractes d’adhesió. Recorda l’Audiència Nacional, fent-se ressò de la seva sentència de 22/03/2022, que el contracte de treball a distància, tot i ser d’adhesió (preredactat per l’empresa i sense capacitat negociadora per a la persona treballadora), es fonamenta sobre el requisit de voluntarietat individual d’ambdues parts (persona treballadora i empresa), cosa que no comporta automàticament la nul·litat de la política de treball a distància si no contradiu el contingut del conveni col·lectiu i, encara menys quan la part impugnant no reuneix la legitimació per a negociar el conveni col·lectiu. D’altra banda, quant a l’àmbit de la desconnexió digital i fent referència a la indicada sentència del 2022, recorda que la LOPD distingeix l’obligació de negociar de la de l’audiència prèvia, essent obligatori negociar, i acordar, únicament en les mesures d’exercici del dret a la desconnexió digital i no la implementació de la política, la qual és competència exclusiva de l’empresa. Sent així, considera que no es vulnera el dret quan l’empresa ha elaborat una política de desconnexió digital i s’ha donat audiència prèvia a la seva implementació amb prou antelació als representants de les persones treballadores perquè emetin l’informe corresponent. Cal fer menció, donat que no pot passar per desapercebuda, la sentència 1744/2024, del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, per la qual s’entén que l’empresa no vulnera el dret a la desconnexió digital quan, en un seguiment d’absentisme i baixes mèdiques, es posa en contacte amb la persona treballadora per a interessar-se pel seu estat de salut, ja que la persona no està obligada a atendre aquestes comunicacions ni la connexió als mitjans de l’empresa. Per a més informació pots consultar la Guia d’elaboració de la política empresarial en matèria de desconnexió digital i la Guia de negociació col·lectiva en matèria de desconnexió digital, disponibles en l’apartat de recursos del web: https://www.pimecprl.org/. Des del Departament Jurídic de PIMEC et podem oferir assessorament i acompanyament en matèria de desconnexió digital i treball a distància.