La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència del 6 de juny de 2024 (ECLI:ES:TSJCAT:2024:5469), es pronuncia sobre la interpretació que s’ha de donar a l’article 37.3, b del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, que preveu: “3. La persona treballadora, previ avís i justificació, podrà absentar-se de la feina, amb dret a remuneració, per algun dels motius i pel temps següent: […] b) Cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, inclòs el familiar consanguini de la parella de fet, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors que convisqui amb la persona treballadora en el mateix domicili i que requereixi la cura efectiva d’aquella.” El Tribunal afirma que el gaudi d’aquest permís retribuït està subjecte a dos pressupòsits: el primer, l’existència d’un preavís per part de la persona treballadora a l’empresari amb una antelació raonable i, el segon, una justificació que procedeix amb posterioritat al gaudi del permís. Així doncs, destaca que aquest dret està condicionat a la concurrència d’una de les següents causes: accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització amb repòs domiciliari. Per la qual cosa ens trobem davant un permís causal o finalista, en el qual la persona treballadora haurà de justificar la concurrència del supòsit concret. Igualment, conclou que el nombre de dies de permís fins a esgotar els cinc dies que atorga la norma com a màxim només procedeix quan s’acrediti que concorre la causa que justifiqui la necessitat d’absentar-se del lloc de treball. En aquesta rellevant sentència s’exemplifica el supòsit d’una persona treballadora que necessita oferir atenció a un familiar durant “tres dies laborables, els quals no necessàriament han de gaudir-se de forma continuada; la interpretació més lògica, raonable i coherent és que la persona empleada pugui gaudir d’aquests tres dies de permís retribuït i no de cinc, ja que en els dos dies d’excés no concorre la causa que justifiqui l’absència del lloc de treball. Sostenir la tesi contrària suposa ignorar o eludir la regla de causalitat que regeix en aquest permís retribuït.” Finalment, exposa que la causa que origina el permís ha de ser entesa en un sentit “expansiu i flexible”, de manera que la persona treballadora pot continuar gaudint del permís retribuït amb l’alta hospitalària del familiar o convivent quan aquest necessiti repòs domiciliari. Aquest criteri és reiterat per l’Audiència Nacional, Sala Social, en sentència del 24 de juliol de 2024 (ECLI:ES:AN:2024:4220), en la qual s’exposa que l’alta hospitalària no determina de manera automàtica la finalització del permís retribuït per hospitalització, ja que l’Estatut dels Treballadors preveu expressament un permís de cinc dies per als casos d’hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització “que requereixi repòs domiciliari”, sent equiparables els conceptes d’assistència continuada i repòs domiciliari a l’efecte de gaudir del corresponent permís. Així doncs, si després de l’alta hospitalària no s’han esgotat els cinc dies de permís retribuït, i s’ha prescrit repòs domiciliari al familiar o convivent, la persona treballadora té dret a continuar amb els dies de permís fins que es mantingui la situació i esgotar els cinc dies que preveu la norma. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar i acompanyar en aquestes i altres qüestions d’àmbit jurídic laboral.