PIMEC proposa un model aeroportuari català integral i integrat, de progrés, sostenible i de governan

Barcelona, 7 de novembre de 2022. El president de PIMEC, Antoni Cañete, s’ha reunit amb el conseller de Territori, Juli Fernàndez, amb l’objectiu de fer-li entrega d’un document de propostes per al consens del model aeroportuari de Catalunya. Es tracta de la primera d’un seguit de trobades que farà el president de PIMEC amb els representants de les diferents administracions i institucions per tal d’incidir al voltant del debat sobre el model aeroportuari català.Aquestes propostes, que neixen a partir de la reflexió i del debat dels òrgans de govern de l’entitat, empresaris i empresàries del territori i persones expertes en infraestructures, busquen els majors i millors consensos que permetin avançar cap a una proposta que pugui agregar progrés, atracció de talent i inversions, eficiència, sostenibilitat i governança compartida.El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha reclamat “superar les postures frontistes actuals al voltant de l’Aeroport de Barcelona i avançar cap a un model integral i integrat aeroportuari català que esdevingui una peça fonamental, però convertint les infraestructures en més eficaces i eficients, resilients , responsables, sostenibles i integrades.En aquest sentit, la patronal proposa:1. La constitució d’una comissió de consens per a l’impuls aeroportuari, liderada pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, els Ajuntaments del Prat i Barcelona, amb presència de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya, per tal d’abordar un pla de futur aeroportuari del Josep Tarradellas-Barcelona-el Prat i com a motor del país en el conjunt de l’espai aeri català.​2. Confegir la governança del model en una comissió mixta entre les diferents administracions, és a dir Govern central, Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal i ajuntaments de l’entorn, i amb participació de les organitzacions més representatives per a planificar i optimitzar tot el seu potencial.3. La proposta ha de tenir com a eixos inspiradors la major i millor connexió transoceànica i internacional de Catalunya que permeti transformar l’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-el Prat en un hub internacional..4. La governança ha de promoure un sistema de gestió descentralitzada i mancomunada entre les diferents administracions; estatal, autonòmica i local; sistema que, promovent el principi d’eficiència i eficàcia de la gestió privada, preservi la governança estratègica pública, tal com es fa en altres infraestructures com les portuàries. Gestió privada sota governança pública i concertada entre les diferents administracions i la societat civil per garantir el màxim interès comú i aprofitament dels recursos, les oportunitats i els valors que defensem com a societat. Per tal d’aprofundir en aquest model, caldrà promoure les modificacions legislatives oportunes.5. Un sistema aeroportuari que millori la seva gestió integral i operativa, així com la tecnologia, amb l’aplicació de les millors pràctiques internacionals de tot tipus, per a un aprofitament total de les seves pistes i de tots els aeròdroms, així com del conjunt d’interconnexions possibles i la resta d’infraestructures existents.6. L’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-el Prat s’ha de regir pel principi de sostenibilitat amb el seu entorn, aplicant mesures de compensació o ponderació del seu impacte més immediat, preservant l’interès general per sobre de l’interès particular, i assumint els costos reals amb compensacions raonables. El progrés sostenible ha de ser compatible en totes les seves dimensions: progrés i sostenibilitat.7. Configurar un sistema integral i integrat. Sistema integral de gestió única de l’espai aeri català i de les seves potencialitats, configurant el centre d’aquest model l’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-el Prat, però amb un sistema integrat per aquest i la resta d’aeroports catalans, d’acord amb un model de gestió multiaeroportuària que sigui connectada, eficient, flexible, eficaç i en què es potenciïn les especialitzacions, com per exemple la de mercaderies a Alguaire. Catalunya, a diferència d’altres territoris, disposa d’aeroports repartits de forma equidistant, que dona una configuració territorial amb un potencial i flexibilitat a tenir en compte en qualsevol estratègia.