Nova política d’aranzels del president dels Estats Units

El 2 d’abril de 2025, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar una nova política aranzelària en el que va anomenar “el dia de l’alliberament” del seu país. Aquesta política inclou dos tipus d’aranzels: un aranzel global base del 10% a totes les importacions i aranzels “recíprocs” addicionals per a països específics. Aquestes mesures representen una escalada proteccionista sense precedents des de la Gran Depressió dels anys 30 i tindran un impacte significatiu en l’economia global, especialment a la Unió Europea, Espanya i Catalunya. Detall dels nous aranzels a la Unió Europea Estructura i calendari d’aplicació Els nous aranzels s’implementaran en dues fases:

1. Aranzel base del 10%:
   • S’aplicarà a totes les importacions globals, incloses les de la UE
   • Entrarà en vigor el 5 d’abril de 2025
2. Aranzel recíproc del 20% per a la Unió Europea:
   • S’aplicarà específicament als productes provinents de la UE
   • Entrarà en vigor el 9 d’abril de 2025

Aranzels anteriors ja vigents Abans d’aquest nou paquet aranzelari, l’administració Trump ja havia implementat altres aranzels que continuen vigents:

• Aranzel del 25% sobre acer i alumini:
  • Restablert el febrer de 2025
  • En vigor des del 12 de març de 2025
  • També s’aplica a manufactures que continguin parts d’acer o alumini
• Aranzel del 25% sobre automòbils:
  • Anunciat prèviament
  • Va entrar en vigor el 4 d’abril de 2025

  Perspectives futures Negociacions i possibles modificacions És important assenyalar que els aranzels podrien ser una tàctica de negociació:

• L’ordre executiva signada per Trump li dóna la capacitat de reduir els aranzels si un país negocia o pren mesures per reduir les seves barreres comercials.
• Això podria significar que l’anunci del 2 d’abril representa “aranzels màxims”, amb posteriors reduccions a mesura que els països negociïn i facin concessions.
• Trump té un historial de canvis ràpids de política i no seria sorprenent veure modificacions en els aranzels específics per països en les properes setmanes.
• En cas de passar a un escenari de guerra comercial amb mesures recíproques de tots els països, caldrà revaluar l’escenari per un de conseqüències més profundes.

  Fonts Principals per a la Declaració i Seguiment d’Aranzels

1. Oficina del Representant Comercial dels Estats Units (USTR)

Web oficial: https://ustr.gov La USTR és l’agència governamental responsable de desenvolupar i coordinar la política comercial internacional dels EUA. En aquesta web trobaràs:

• Anuncis oficials sobre nous aranzels i mesures comercials
• Comunicats de premsa i declaracions sobre política comercial

Aquest és el lloc on es publiquen les declaracions oficials inicials sobre nous aranzels, com els anunciats per Trump el 2 d’abril de 2025.

2. Servei de Duanes i Protecció Fronterera (CBP)

Web oficial: https://www.cbp.gov/trade El CBP és l’agència encarregada d’implementar els aranzels i recaptar-los. A la seva web trobaràs:

• Avisos als importadors sobre nous aranzels
• Guies detallades sobre l’aplicació pràctica dels aranzels
• Instruccions per a la classificació de productes
• Eines per determinar els aranzels aplicables a productes específics

3. Comissió de Comerç Internacional dels EUA (USITC)

Web oficial: https://www.usitc.gov La USITC proporciona informació detallada sobre aranzels i classificació de productes:

• Base de dades d’aranzels: https://hts.usitc.gov (Sistema Harmonitzat d’Aranzels)
• Eina de cerca interactiva per trobar aranzels específics per producte
• Informes sobre l’impacte econòmic dels aranzels
• Historial d’investigacions comercials

4. Registre Federal

Web oficial: https://www.federalregister.gov El Registre Federal és el diari oficial del govern dels EUA on es publiquen totes les normes, inclosos els aranzels:

• Publicació oficial de les proclamacions presidencials sobre aranzels
• Text complet de les regulacions comercials
• Avisos sobre períodes de comentaris públics
• Calendari d’implementació de noves mesures comercials

5. Departament de Comerç dels EUA

Web oficial: https://www.commerce.gov El Departament de Comerç proporciona:

• Anàlisis de l’impacte dels aranzels en l’economia dels EUA
• Estadístiques comercials actualitzades
• Informació sobre relacions comercials amb països específics

  Recomanacions per a Exportadors Catalans Per fer un seguiment eficaç dels aranzels dels EUA, recomano:

1. Subscriure’s als butlletins informatius de la USTR i el CBP per rebre alertes sobre canvis en els aranzels.
2. Consultar regularment el Sistema Harmonitzat d’Aranzels (HTS) a https://hts.usitc.gov per verificar els aranzels aplicables als productes específics que exporteu.
3. Revisar el Registre Federal per obtenir els detalls oficials complets de les proclamacions aranzelàries.

Aquestes fonts oficials proporcionen la informació més precisa i actualitzada sobre els aranzels dels EUA, permetent als exportadors catalans planificar adequadament les seves estratègies comercials en aquest mercat. Així mateix, PIMEC posa a disposició de totes les pimes afectades el seu servei d’internacionalització, per oferir assessorament, suport en la diversificació de mercats i eines per afrontar amb garanties els nous reptes derivats d’aquest canvi de context internacional   Afectació específica a Catalunya

• Els EUA són el principal destí de productes catalans fora d’Europa, amb 3.161 empreses catalanes exportant-hi regularment.
• Les exportacions catalanes als EUA van créixer un 19,3% el 2024, assolint 4.350 milions d’euros (4,3% del total de vendes exteriors de Catalunya).
• En els últims cinc anys (2020-2024), les exportacions catalanes als EUA han acumulat un creixement del 79%.

 

Sectors i Productes en Risc

1. Sector industrial:
   1. La imposició d’aranzels universals del 25% a les importacions d’acer i alumini afectaria les vendes de 427 companyies catalanes per valor de 278,8 milions d’euros (6,4% del total d’exportacions catalanes a aquest mercat).
   2. Els productes més afectats inclouen components de construcció, accessoris de carrosseries de vehicles, components de màquines, perfils d’acer, quadres i plafons elèctrics i manufactures d’alumini.
2. Sector automobilístic:
   1. Els aranzels del 25% als automòbils i components d’automoció afectarien unes 80 empreses exportadores catalanes, amb un negoci anual de 80 milions d’euros als EUA.
   2. Els efectes més significatius es concentrarien en els fabricants de components (62 milions d’euros en exportacions).
3. Sector agroalimentari:
   1. L’oli, carn, sucs, peix i cacau suposen un volum de més de 230 milions d’exportacions (un 6,5% del total de les exportacions a EUA).
   2. A això s’afegeixen els vins, per als quals EUA és un dels principals destins d’exportació fora de la UE.
4. Productes químics:
   1. els productes químics (i derivats com els productes de perfumeria) i plàstics suposen un 25% del total de vendes que es realitzen a EUA (916M€).

  Motius oficials de Trump per justificar els aranzels

1. Nacionalisme econòmic (“America First”)

• Objectiu principal: revertir el dèficit comercial (1,2 bilions $ el 2024).
• Considera que la Xina, Alemanya i Corea del Sud s’han beneficiat a costa dels EUA.
• Prioritza la independència econòmica i la producció interna.

1. Protecció de la indústria nacional

• Aranzels del 25% sobre acer, alumini i automoció per protegir sectors estratègics.
• Busca repatriar llocs de treball industrials, encara que els beneficis a curt termini siguin incerts.

1. Eina de negociació i pressió geopolítica

• Pretén obligar altres països (UE, Canadà, Mèxic, Xina) a renegociar acords comercials, controls migratoris o polítiques monetàries.
• Usa els aranzels com a element de pressió davant l’OTAN per compartir càrregues defensives.

1. Generació d’ingressos i substitució d’impostos interns

• Els assessors (Peter Navarro) estimen ingressos de 600.000 milions $ anuals, finançant retallades fiscals internes (baixada de l’impost de societats del 21% al 15%).
• Objectiu: augmentar recaptació sense pujar impostos directes als ciutadans.

1. Seguretat nacional

• Trump recorre a la secció 232 per considerar certs béns (alumini, coure) com estratègics.
• Justifica mesures proteccionistes davant suposades amenaces externes, especialment de la Xina.

  La motivació real darrere de les mesures Tot apunta que els veritables motius tenen a veure amb dos reptes crítics:

• Refinançament del deute públic (supera el 115% del PIB), amb grans venciments previstos per al 2025-2026, exigint emissions de bons amb tipus elevats.
• Risc imminent de recessió econòmica, perjudicant especialment a pimes i famílies.

Trump busca principalment:

• Reduir el dèficit públic mitjançant menys despesa i més recaptació.
• Els aranzels es presenten com una eina indirecta per obtenir ingressos addicionals (uns 600.000 milions $ anuals).
• La segona clau és reduir els tipus d’interès del 5% actual al 2%, estalviant 108.000 milions $ anuals i millorant la competitivitat industrial.
• Objectiu final: estabilitzar l’economia americana, reforçar la indústria interna, reduir inflació i evitar recessió.

  Estratègia proposada segons l’assessor Steven Miran El pla estratègic proposat per Steven Miran, assessor econòmic de Trump, planteja:

• Provocar una disrupció controlada en el comerç global per forçar negociacions amb altres països.
• Corregir la sobrevaloració del dòlar, considerada perjudicial per a la indústria nord-americana.
• Aconseguir un nou acord internacional de divises, similar als “Acords del Plaza” però més favorables als EUA (“acords de Mar-a-Lago”).
• Integrar aspectes comercials amb polítiques de seguretat, exigint major responsabilitat financera als aliats a canvi de protecció militar.

  Riscos principals per EUA associats als aranzels Hi ha clarament cinc grans riscos:

1. Inflació

• Augment del cost de productes importats (15% del consum dels EUA).
• Inflació podria superar el 4%, forçant pujades addicionals dels tipus d’interès, contradictori amb l’objectiu de rebaixar la despesa del deute.

1. Desocupació (atur)

• Represàlies comercials podrien afectar negativament milions de llocs de treball (agricultura, exportacions).
• S’estima una possible pèrdua neta de 300.000 llocs de treball en dos anys, especialment en sectors amb valor afegit elevat.

1. Risc de recessió global

• Potencial escalada d’una guerra comercial, semblant però més intensa que la de 2018-2019.
• Goldman Sachs estima un 35% de probabilitat de recessió als EUA per al 2026 si no s’assoleixen acords compensatoris.

1. Efectes sobre la confiança i inversions

• La incertesa podria frenar inversions privades i projectes en sectors com les energies renovables (valorats en 50.000 milions $).
• Aquest bloqueig podria frenar un creixement previst del PIB del 2,1% per al 2025.

1. Pressió sobre el dòlar i el deute públic

• Possible pèrdua de confiança global en el dòlar, complicant el refinançament del deute públic nord-americà.
• Pot derivar en un increment encara major dels tipus d’interès del deute, complicant enormement la situació financera.

  Opinions dels principals analistes i experts La majoria reconeixen la gravetat del problema (alt dèficit fiscal i endeutament massiu), però discrepen clarament de la solució de Trump:

• Reconeixen que Trump intenta estabilitzar l’economia amb mesures dràstiques semblants a les aplicades per Milei a Argentina.
• Consideren que a llarg termini la solució adequada no és protegir artificialment la indústria manufacturera tradicional sinó apostar per sectors amb alt valor afegit (innovació i tecnologia).
• Destaquen que la indústria actual nord-americana, encara que menor en pes del PIB (del 30% al 10%), aporta molt més valor afegit i qualitat laboral.
• Veuen poc viable que els nord-americans acceptin una tornada massiva a llocs de treball monòtons i mal pagats.
• Consideren que la política d’aranzels només pot ser útil inicialment per forçar negociacions, però creu que Trump, per assolir un tercer mandat, haurà de relaxar aquesta estratègia en la segona meitat del seu mandat, retornant progressivament a un mercat lliure, economia creixent i borsa alcista.

  Més informació: cmas@pimec.org