L’impacte econòmic de la nova política aranzelària

Després que Donald Trump hagi anunciat una nova sèrie de mesures aranzelàries que marquen l’inici d’una nova etapa de competència comercial a nivell global, els diferents països afectats arreu del món estan impulsant mecanismes per fer front als efectes d’aquest anunci. Aquest tipus de mesures poden trencar normes bàsiques de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i provocar un efecte dòmino. A altres països podrien respondre amb represàlies comercials, creant una guerra comercial, com ja va passar els anys 2018 i 2019 durant la guerra comercial dels EUA i la Xina. El països afectats d’una manera més directa són la Xina – on s’afegeix un 34% als aranzels ja existents del 20%, arribant com a mínim al 54%-, la Unió Europea – amb aranzels del 20%-, el Regne Unit –amb aranzels del 10%-,el Japó – del 24%-, i el Sud-est asiàtic –on països com Cambodja (49%), Laos (48%) i Vietnam (46%) reben els aranzels més alts-. Malgrat les tensions recents, Mèxic i Canadà queden exempts i no rebran aquests nous aranzels recíprocs, tot i que mantenen els ja existents del 25% sobre alguns productes. Els aranzels podrien durar indefinidament fins que Trump consideri que s’han complert els seus objectius. L’ordre executiva preveu flexibilitat per aixecar o reduir els aranzels si un país coopera amb els EUA en matèries econòmiques i de seguretat. A més, el president nord-americà ha amenaçat amb nous aranzels si altres països responen amb represàlies. Afectació a les pimes catalanes Segons dades d’Acció, els aranzels anunciats pels EUA afectaran 3.161 empreses a Catalunya que exporten regularment al país amb unes vendes que arriben als 4.351 milions d’euros i suposen el 4,3% del total d’exportacions catalanes al món. En termes generals, Acció calcula que, si els aranzels són d’un 20% per a tots els productes procedents de la Unió Europea, el PIB català es podria reduir un 0,5%, prop de 1.600 milions d’euros. Cal destacar que els EUA són la primera destinació de les exportacions catalanes fora d’Europa, i els sectors més perjudicats seran, per volum d’exportació actual, el químic, el farmacèutic, el de maquinàries i equips, l’agroalimentari i el metall. Desestabilització del comerç internacional Tot això tindrà un impacte en economies emergents com països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, els quals són fortament penalitzats amb aranzels propers o superiors al 40-50%. Això dificultarà les seves exportacions cap als EUA, que són en molts casos fonamentals per a la seva economia nacional. Això pot tenir conseqüències com una caiguda del PIB, el tancament de fàbriques orientades a l’exportació, i una desocupació massiva. D’altra banda, es pot produir una distorsió dels fluxos comercials, ja que empreses de tot el món podrien buscar canvis estratègics de rutes i socis comercials per evitar els aranzels. Això afectarà el comerç global i pot crear noves aliances comercials alternatives a EUA com a nous pols d’atracció. Com a conclusió, les noves polítiques aranzelàries poden tenir un efecte mixt; a curt termini poden augmentar els ingressos fiscals i pressionar per canvis comercials, mentre que a mitjà i llarg termini poden provocar inflació, tensions geopolítiques, caiguda del comerç internacional i afectar negativament el creixement global, especialment en els països més vulnerables.