No hi ha indemnització complementària en l’acomiadament

Sentència clau del Tribunal Suprem La Sentència 736/2025, de 16 de juliol, del Tribunal Suprem posa fi a la inseguretat jurídica creada els darrers anys arran de les demandes plantejades per obtenir una indemnització complementària a la que fixa l’Estatut dels Treballadors.   Què analitza la sentència? El Tribunal examina si, segons: -L’article 10 del conveni núm. 150 de l’OIT (Organització Internacional del Treball) -L’article 24 de la Carta Social Europea Revisada (CSER) correspon pagar una indemnització addicional a la prevista a l’Estatut dels Treballadors.   Arguments utilitzats pels demandants En els últims anys s’han sol·licitat complements d’indemnització per motius com: -Poca antiguitat i, per tant, indemnització molt baixa -Abús de dret en la contractació -Perjudici en la prestació d’atur, quan la prestació era inferior al salari   Decisió del Tribunal Suprem Entén l’Alt Tribunal que a cada jutjat i magistrat li correspon escollir l’aplicació de la normativa, inclosa la internacional, que sigui directament aplicable i, per jerarquia normativa, pugui haver-hi contradicció. Però no és el cas, ja que el conveni 158 de l’OIT no és directament aplicable, perquè: -no té un redactat prou precís i executiu. -la legislació no estableix una indemnització lliure sinó que n’estableix una de taxada amb elements objectius (antiguitat i remuneració) que situa a tothom en situació d’uniformitat i seguretat jurídica.     Altres punts destacats de la sentència Posa en dubte que no s’hagi qüestionat, tot i la reforma de l’any 2012 en què es va reduir la indemnització, el termini de caducitat de 20 dies hàbils per a impugnar l’acomiadament. La normativa espanyola garanteix un sistema de protecció molt elevat quant a: -l’opció entre readmissió i indemnització -interposició d’accions -sistema de protecció econòmica i formativa per desocupació A més, l’article 24 de la CSER (Carta Social Europea Revisada) té un redactat genèric i delega en les normes nacionals la quantificació de la indemnització. A banda, el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) no és un òrgan vinculant per als Tribunals sinó un comitè d’experts que assessora el Consell de Ministres a l’hora de redactar les normes.   Necessiteu assessorament? Si teniu dubtes sobre l’impacte d’aquesta sentència o altres qüestions laborals, podeu contactar amb l’equip jurídic de Pimec per rebre assessorament especialitzat i a mida, aquí: Departament Jurídic de Pimec