La indemnització per acomiadament dels treballadors fixos discontinus

El Tribunal Suprem (Sentència de 20 de maig de 2025, núm. 442/2025) ha confirmat com s’ha de calcular la indemnització per acomiadament improcedent en els contractes de personal fix discontinu. La sentència segueix la doctrina ja establerta i coincideix amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Què s’ha decidit? La qüestió clau és: Cal comptar només els períodes efectivament treballats o també els períodes d’inactivitat entre campanyes? El Tribunal Suprem respon: -Només s’han de tenir en compte els anys de servei efectiu, és a dir, els períodes realment treballats. -Aquesta interpretació es basa en l’article 56.1 de l’Estatut dels Treballadors. Per què? L’Alt Tribunal argumenta que: -La finalitat de la indemnització és compensar el treball efectivament prestat, no el simple transcurs del temps. -Comptar els períodes d’inactivitat distorsionaria el sistema legal i generaria situacions injustes. Per exemple, una persona que treballi només un dia a l’any podria acabar rebent una indemnització més alta que una persona treballadora amb dedicació continuada. Quina diferència fa amb altres drets laborals? El Tribunal Suprem diferencia aquest supòsit del que estableix el TJUE el cas de les indemnitzacions del dels drets econòmics o de promoció interna (com els triennis), on sí que pot comptar tota la durada de la relació laboral, inclosos els períodes d’inactivitat. Però en matèria d’acomiadament, només compta el temps efectivament treballat. Més informació i formació -Si teniu dubtes sobre com pot afectar-vos aquesta sentència o altres qüestions laborals, podeu contactar amb el Departament Jurídic de Pimec per rebre assessorament especialitzat i personalitzat: Accés al Departament Jurídic de Pimec -També, podeu assistir al curs Contracte fix discontinu, dilluns, 28 de juliol, de 15 a 17 h: Inscripció al curs