L’audiència prèvia en l’acomiadament disciplinari

Els darrers anys hi ha hagut un context d’inseguretat jurídica quant a pronunciaments judicials contradictoris respecte de l’exigència d’haver de donar audiència prèvia a les persones treballadores que són acomiadades per qüestions disciplinàries. Aquesta inseguretat jurídica acaba amb la sentència del Tribunal Suprem número 1250/2024, de 18 de novembre de 2024, la qual ha dictaminat que l’audiència prèvia de la persona treballadora en un acomiadament disciplinari és exigible. Sense entrar en el supòsit material enjudiciat, d’assetjament sexual i per raó de sexe en una institució acadèmica, l’Alt Tribunal dirimeix si l’aplicació de l’article 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) és d’aplicació directa o necessita desenvolupament normatiu per integrar-se a l’ordenament jurídic espanyol. El dubte prové del redactat de l’article 55.1 de l’Estatut dels Treballadors, que preveu els requisits formals i materials de la comunicació d’acomiadaments, i aquest no preveu el requisit d’audiència prèvia a qui no sigui representant de la plantilla (delegats/des de personal o Comitè d’Empresa). En particular, el dubte rau en el fet que, des de la ratificació del conveni de l’OIT el 1985, aquest conveni es troba incorporat a l’ordenament jurídic espanyol (article 96 de la Constitució espanyola) però no s’ha desenvolupat normativament en cap de les modificacions de l’Estatut dels Treballadors (com indica l’article 1 del mateix Conveni 158 OIT). En aquest context normatiu entén el Suprem que, donada la literalitat, claredat i taxativitat de l’article 7 del Conveni 158 OIT, no es requereix desenvolupament normatiu i, per tant, queda incorporat directament a l’ordenament jurídic espanyol. D’aquesta manera, s’entén que és exigible el requisit de donar audiència prèvia a la persona treballadora que hagi de ser acomiadada per raons disciplinàries perquè, des d’un principi d’equitat, la persona treballadora pugui al·legar el que consideri oportú amb relació als fets que justifiquin el seu acomiadament per causa disciplinària, sense que aquest tràmit suposi una incompatibilitat amb l’acció judicial que pugui interposar. Per tant, enfront de la decisió d’un acomiadament disciplinari i tret que no sigui exigible raonablement que es dugui a terme, ha de donar-se audiència prèvia a la persona treballadora per tal que, davant d’aquella decisió extintiva, pugui al·legar el que consideri oportú. Cal remarcar que la sentència tindrà efectes per als acomiadaments disciplinaris que es duguin a terme des de la data de publicació de la sentència, sense que el nou corrent doctrinal sigui aplicable als acomiadaments anteriors. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral.