Facultats de control de la representació legal de les persones treballadores i validesa del registre de jornada

La Sala Social del Tribunal Suprem, en sentència del 24 de setembre de 2024 [recurs 236/2022], es pronuncia sobre dos aspectes fonamentals en relació amb el registre de jornada laboral. El primer, la facultat de vigilància i control de la representació legal de les persones treballadores i els delegats o delegades sindicals, d’acord amb el que disposa l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors; i el segon, la traçabilitat i fiabilitat del registre de jornada instaurat a l’empresa. Respecte de la primera de les qüestions debatudes l’Alt Tribunal assenyala que, analitzant el dret fonamental de les persones treballadores a la protecció de les seves dades personals, amb la possibilitat que les persones representants de la plantilla i delegats i delegades sindicals accedeixin al nom, cognom, província i població que consten en el registre de jornada, troba justificades les dades demanades a l’empresa en tenir una connexió directa amb l’exercici d’aquelles competències, concretament el control i vigilància de les condicions de seguretat i salut en el treball. A aquesta conclusió arriba després de recordar que els drets fonamentals no són absoluts, com ho ha reconegut el mateix Tribunal Constitucional en sentència 292/2000, i assenyala que els òrgans de representació de les persones treballadores i delegats i delegades sindicals són els únics que tenen reconegut el dret a accedir a determinada informació per exercir les funcions de representació, dins del seu àmbit d’actuació. Tot això sense perjudici de l’obligació de sigil sobre les dades cedides que competeix a la representació legal (article 65 de l’Estatut dels Treballadors). Respecte a la segona qüestió plantejada, la Sala Social, reiterant el que s’exposa en la sentència 41/2023, de 18 de gener [recurs. 78/2021], estableix que “el precepte legal imposa a les empreses: l’obligació de garantir el registre diari de la jornada de cada treballador/a amb inclusió de l’horari concret d’inici i finalització, així com la de conservar-lo durant quatre anys a disposició dels treballadors/es, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball”. Pel que fa a quin hagi de ser el sistema emprat per dur a terme el registre, la seva organització i documentació, el legislador tan sols indica que pot pactar-se mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa i, si no n’hi hagués, imposar-se per decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants de les persones treballadores. Només assenyala quin ha de ser el concret contingut, mecanisme o eina mitjançant la qual s’articuli aquest sistema, i no imposa cap forma o modalitat específica a la qual hagi de subjectar-se“. Així doncs, conclou que el registre de jornada compleix amb els requisits exigits de traçabilitat, objectivitat i fiabilitat, ja que en el cas particular es fa constar: quin és el seu temps de treball diari, registrant a continuació l’hora d’inici, i quan arriba el final de la jornada anota el total en temps real, i que el sistema fa una assignació automàtica de jornada, i quan recull un excés de jornada la persona treballadora pot al·legar motius personals o motius laborals i justificar, si escau, la prolongació de jornada. Perquè s’aprovi el registre d’hores laborals és necessària l’autorització de la persona responsable, i les dades es poden modificar fins al dia 10 del mes següent. Finalment, respecte de la necessitat de consignar les pauses de treball no efectiu, reitera que l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors no imposa l’obligació de registrar els temps i pauses que no tinguin la consideració de temps de treball. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral.