El Tribunal Suprem conclou que el registre salarial no ha de permetre conèixer la retribució individual

La Sala Social del Tribunal Suprem, en sentència de 21 de novembre de 2024, es pronuncia sobre un aspecte clau en l’elaboració dels registres salarials, concretament la controvèrsia se centrava a determinar si en el registre salarial és obligatori incloure dades que permetin identificar la retribució individualitzada de cadascuna de les persones treballadores. Els antecedents de fet d’aquesta sentència ens porten a la sentència de l’Audiència Nacional del passat 29 de maig de 2023, per la qual es va condemnar la mercantil a proporcionar les dades retributives en matèria de transparència retributiva de la totalitat de la plantilla, amb independència del nombre de treballadors/es en cada lloc i/o grup professional i amb independència del nombre de treballadors/es per sexe. L’empresa, disconforme amb aquesta decisió, va recórrer en cassació, argumentant que no hi havia base legal clara que obligués a incloure dades que permetessin identificar la retribució individualitzada de les persones treballadores en el registre salarial. L’Alt Tribunal, després de dur a terme una anàlisi de l’article 28.2 ET, introduït pel Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, conclou que “el que exigeix el precepte legal no és incorporar al registre la retribució individualitzada de totes les persones treballadores de la plantilla,  sinó conèixer si els valors mitjans de la retribució desagregats per sexe revelen desigualtat per aquesta raó. En resum, l’important és la comparativa entre dones i homes i no la retribució individualitzada de cada persona treballadora.” Per la qual cosa l’objectiu del paràgraf segon de l’article 28.2 ET, en concordança amb l’article 64.3 ET, es compleix amb la mitjana de les retribucions o amb la mitjana de les percepcions satisfetes, i no dels salaris individuals de cada persona treballadora. A més s’afegeix, després de realitzar un estudi de la Directiva 2023/970, i de la Llei Orgànica 3/2018, que, en l’actualitat, no existeix en el dret vigent una norma amb rang de llei que clarament obligui a incloure en el registre salarial dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora, i que “si el legislador vol que això sigui així, ho hauria de disposar amb més claredat i amb les degudes garanties.” Així mateix, ressalta que la Guia sobre la protecció de dades en les relacions laborals de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que no té valor normatiu, admet que les dades dissociades podrien convertir-se en dades personals respecte d’aquelles categories o grups professionals amb un reduït nombre de persones treballadores. Per la qual cosa és difícil retreure la no inclusió en el registre salarial de les dades que permetin identificar de forma nítida i inequívoca la retribució individualitzada d’una persona treballadora. Pel que hem exposat, el Tribunal Suprem conclou que les empreses estan obligades a disposar (i facilitar als sindicats) un registre amb valors mitjans desagregats per sexe, sense que sigui obligatori incloure dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral. https://pimec.org/serveis/assessorament-legal/igualtat