El Suprem delimita els límits del teletreball i la desconnexió digital

El Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 1514/2025, ha abordat diverses qüestions importants que afecten directament la relació laboral en el treball a distància, les quals ja havíem tractat arran de la Sentència de l’Audiència Nacional de 22/03/2022. El debat se centra en les clàusules estàndard d’un contracte que l’empresa ha aplicat a més de 1.200 treballadors/es en teletreball, sense negociació individualitzada.   1-Clàusules declarades nul·les -Reversibilitat limitada: El contracte limitava les situacions en què es podia tornar al treball presencial. El Suprem declara que aquesta limitació és nul·la si restringeix el dret de la persona treballadora. -Accés al domicili: El Servei de Prevenció de Riscos preveia accedir al domicili amb un avís de 7 dies. Segons l’article 16.2 de la Llei 10/2021, aquest accés només és legal si hi ha consentiment exprés de la persona treballadora. -Desconnexió digital: La política d’empresa no és vàlida perquè no s’ha consultat la representació legal dels treballadors (delegats/des de Personal o Comitè d’Empresa), com exigeix la llei.   2.Clàusules considerades vàlides -Contacte fora de l’horari laboral: És vàlida la clàusula que permet contactar amb la persona treballadora pels seus mitjans personals en cas d’urgència justificada o per necessitat del servei. Caldrà valorar cada cas. -Compensació de despeses: La clàusula remet al conveni col·lectiu sectorial. Si el conveni no estableix compensació, igualment s’ha d’establir un sistema de compensació, ja que és un dret legal. -Mitjans de treball: És vàlid establir: -una vida útil dels equips segons la taula d’amortització de l’Impost de Societats, -la repercussió de costos per mal ús, -o el descompte del valor en cas de no retornar els béns.   Dubtes o assessorament? Si teniu preguntes sobre aquesta sentència o altres qüestions laborals, podeu contactar amb el Departament Jurídic de Pimec per rebre assessorament especialitzat i personalitzat.