Pot acomiadar-se disciplinàriament per a fets succeïts fora del lloc i temps de treball?

El Tribunal Suprem, mitjançant sentència número 494/2022, ha vingut a considerar la procedència d’un acomiadament disciplinari per a fets succeïts fora de l’horari i jornada de treball però amb vinculació clara i nítida de la relació laboral.Els fets varen succeir en un sopar de Nadal en el qual, amb posterioritat a la marxa de la gerència i un cop satisfets els costos de la celebració, una persona treballadora va dirigir-se a les seves companyes amb ànim de faltar al respecte i fins i tot agredir a les persones. Les agressions verbals i físiques revesteixen una certa gravetat i queden totalment fora de lloc del context propi del moment de sobretaula posterior a l’àpat de la festivitat.Exposat l’anterior, i constant com a fets provats i refutats per haver intervingut també el responsable del local d’hostaleria en el que es va produir la celebració, és palès que les persones treballadores tenen el deure d’actuar conforme a les normes de la bona fe que imposa l’Estatut dels Treballadors (article 5.a) però aquest no queda únicament limitat al lloc i temps de treball sinó que s’estén a l’àmbit de l’esfera privada de les persones treballadores.La qüestió, doncs, és delimitar o dibuixar el marge de compliment d’aquestes normes de bona fe en l’esfera de la vida privada, doncs, trobant-se flexibilitzada i relaxada, s’ha d’analitzar si els fets succeïts tenen origen o infereixen en la relació laboral a efectes de determinar si, directament o indirecta, poden anar en perjudici de l’empresa generant un context de clima laboral de conflicte.Així, l’empresa va conèixer els fets succeïts arran de la trucada de la persona propietària del local d’hostaleria i pel trasllat de les persones treballadores agredides qui van indicar que aquests fets no eren aïllats, ja que ja havien succeït en el lloc de treball i augurant que, aquest supòsit de confrontació física, podria anar més enllà en algun moment en el transcurs del treball. De fet, la persona treballadora autora de les ofenses ja havia estat sancionada, sense que foren impugnades, amb anterioritat.Amb tot això indica el tribunal que la vinculació laboral de la conducta és nítida i clara en tant que incideix en altres persones treballadores de l’empresa, afectant-ne la convivència, la reputació de l’empresari per a generar un descrèdit enfront de tercers i que, en tot cas, les ofenses proferides inclouen expressions d’odi que revesteixen elements discriminatoris per raó de raça i que, al seu torn, atempten contra la dignitat de les persones i que, per tant, trenquen amb les regles de convivència exigibles en l’entorn de treball que representa un perjudici per a l’empresa. Més informació: iruedas@pimec.org