Pimec valora que el repunt de l’IPC del setembre és temporal i suposarà el pic alcista dels darrers mesos

L’entitat reclama que qualsevol canvi en la regulació que impacti en els costos laborals i organitzatius s’ha d’abordar des de la negociació col·lectiva, tenint en compte les pimes i els sectors més afectats, per preservar el manteniment de la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial El ritme de desacceleració de l’IPC dependrà de l’evolució dels preus de l’energia (electricitat, gas i carburants) i de la dinàmica salarial Barcelona, 15 d’octubre del 2025. Pimec constata que l’IPC de setembre augmenta tres dècimes, fins al 3,0%, i reprèn la tendència alcista iniciada el mes de maig. Això ha comportat que el registre es distanciï més de l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%) i per sobre del registrat al conjunt de la Unió Monetària (2,2%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus relacionats amb l’habitatge, dels de l’hoteleria i restauració i dels de les begudes alcohòliques i tabac. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, es manté en el 2,4%, per sota l’índex general. El repunt de l’IPC general ve sobretot de l’efecte base en carburants i electricitat, en comparar amb el setembre passat quan els preus es van abaratir, i això fa augmentar l’índex general. A Europa s’observa un patró semblant, on els preus a la zona euro se situen en el 2,2%, amb els serveis al 3,2% com a component més tens i una energia que deixa de restar tant (−0,4%). Amb aquestes dades, des de Pimec considerem que el repunt de setembre és temporal i alineat amb el que passa a la UEM. L’energia i alguns aliments expliquen bona part del moviment, mentre l’IPC subjacent consolida la desacceleració. El nostre escenari central, coincidint amb la majoria d’analistes, situa el pic de la inflació en aquest mes i apunten a una baixada gradual cap a l’entorn del 2% els propers mesos, sempre que l’energia no torni a patir tensions inflacionàries. De cara al proper mes, caldrà tenir present dos elements que poden afegir moviments al component d’energia: la revisió a l’alça de la tarifa regulada del gas (TUR) a l’inici de trimestre i la volatilitat pròpia del PVPC elèctric (tarifa indexada a les hores de mercat). D’altra banda, les projeccions del Banc Central Europeu (BCE) apunten a una inflació a l’entorn 2,1% el 2025 i una subjacent una mica per sobre, del 2,4%. Si aquesta tendència es confirma i la subjacent a Espanya continua cedint, les empreses podrien trobar un escenari de costos més estable a la tardor. Ara bé, el ritme dependrà de l’evolució dels preus de l’energia (electricitat, gas i carburants) i de la dinàmica salarial. Des de Pimec defensem que qualsevol canvi en la regulació que tingui impacte en els costos laborals i organitzatius s’ha d’abordar necessàriament des de la negociació col·lectiva, tenint en compte el teixit productiu de pimes i dels sectors més afectats, per preservar el manteniment de la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial. A partir de l’IPC de setembre, Pimec destaca que:

• L’estatal augmenta tres dècimes en relació amb l’agost i repunta fins al 3,0% i se situa un punt per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini (2,0%).
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus relacionats amb l’habitatge (7,1%), sobretot a partir de l’increment en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (11,1%), de l’hoteleria i restauració (4,3%) i de les begudes alcohòliques i tabac (4,2%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,8%), de les comunicacions (0,9%) i del lleure i la cultura (0,6%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta una dècima, es manté, sense variació en relació amb el mes passat, en el 2,4%, per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus es redueixen tres dècimes a Espanya i cinc dècimes a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,6% i 3,0%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya quatre dècimes per sota la que registra Espanya (2,0% i 2,4%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’habitatge (5,2%), de les begudes alcohòliques i tabac (4,1%), de l’ensenyament (3,7%) i de l’hoteleria i restauració (3,0%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus de les comunicacions (0,8%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta dues dècimes (del 2,0% al 2,2%) i a Espanya n’augmenta tres (3,0%). Aquesta evolució augmenta el diferencial de set a vuit dècimes i comporta una incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació amb la unió Monetària, a partir dels preus.