Pimec preveu una tardor amb costos més estables, sense l’entrada en vigor de la reducció de jornada laboral

El comportament de l’IPC per als propers mesos vindrà condicionada pel comerç internacional i el cicle energètic que continuaran sent els principals punts de transmissió de riscos cap als preus. A curt termini, els preus dependran de com evolucionin els salaris i el preu de l’energia. Pimec considera que mesures com la reducció de la jornada laboral s’han de consensuar des de la negociació col·lectiva, tenint en compte el teixit productiu de pimes i els sectors més afectats, i han de contemplar el manteniment de la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial; en l’actual context, la seva no aplicació immediata contribueix a la estabilitat dels costos a curt termini. Barcelona, 12 de setembre del 2025. Pimec constata que l’IPC d’agost es manté en el 2,7% i sembla trencar la tendència alcista iniciada el mes de maig. Això ha comportat que el registre continuï situat per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%) i per sobre del registrat al conjunt de la Unió Monetària (2,1%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus de les begudes alcohòliques i tabac, dels relacionats amb l’habitatge i dels de l’hoteleria i restauració. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, es manté en el 2,4%, per sota l’índex general. Amb els registres de l’agost, la dinàmica de la inflació, sobretot si ens fixem en la subjacent, mostra una estabilitat relativa tant a Catalunya i Espanya com a la zona euro, mantenint-se properes als objectius marcats pel BCE, per bé que es resisteix a assolir l’objectiu del 2% degut a la persistència de certes pressions inflacionàries. Relacionat amb el comportament dels preus, el BCE va mantenir ahir els tipus al 2% i projecta una inflació pròxima al 2% els propers anys (2,1% el 2025; 1,7% el 2026; 1,9% el 2027), amb una subjacent que encara baixa gradualment (2,4% el 2025) i amb possibles repunts puntuals d’estiu considerats transitoris. Aquesta situació de vigilància i prudència confirma que no hi ha unes tensions inflacionàries generalitzades a la zona euro, però també que no es pot donar per tancat el cicle inflacionari, atès que les dades no són uniformes entre països. Fora de la UE, el patró general dels preus és de moderació amb excepcions: als Estats Units l’IPC d’agost s’estima al voltant del 2,9% i la subjacent en el 3,1%, amb pressions concentrades en gasolina, habitatge i alguns aliments. Aquestes dades remarquen el paper dels aranzels com a factor potencialment inflacionari i la dificultat per baixar a cotes més baixes. En conseqüència, des de Pimec mantindrem la monitorització dels preus en els fluxos comercials internacionals per possibles rebrots d’inflació importada. Des de la perspectiva de l’euro, l’actual fortalesa relativa respecte al dòlar abarateix en euros la compra d’energia i béns intermedis denominats en dòlars i atenua els riscos inflacionaris a curt termini. El traspàs a l’IPC no és immediat ni total —arriba amb retard i depèn del producte—, però acostuma a esmorteir repunts quan el canvi es manté ferm. Cal, tanmateix, vigilar el diferencial de tipus i les expectatives: un gir del EUR/USD podria retornar pressió als preus importats. En conjunt, les dades anteriors reforcen el missatge d’un alentiment lent de l’augment dels preus a mitjà termini en un entorn estable però fràgil, on el comerç internacional i el cicle energètic continuen sent els principals punts de transmissió de riscos cap als preus. A curt termini, els preus dependran de com evolucionin els salaris i el preu de l’energia en els pròxims mesos. Relacionat amb l’evolució dels costos salarials, Pimec valora positivament l’aturada de la iniciativa de reducció de jornada que l’entitat ja havia qualificat d’inviable en els termes en què estava plantejada i sense consensos a tots els nivells. En aquest sentit, considera que una mesura com aquesta, s’ha de consensuar des de la negociació col·lectiva tenint en compte el teixit productiu de pimes i dels sectors més afectats, i ha de contemplar el manteniment de la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial. A partir de l’IPC d’agost, Pimec destaca que:

• Aquest es manté al mateix nivell que el mes de juliol, 2.7%, després de l’augment de quatre dècimes del mes anterior i continua per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini (2,0%).
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus de les begudes alcohòliques i tabac (4,2%), dels relacionats amb l’habitatge (6,0%), sobretot a partir de l’increment en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (9,6%) i de l’hoteleria i restauració (4,3%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,7%), de les comunicacions (0,8%) i del lleure i la cultura (0,7%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta una dècima, i se situa en el 2,4%, per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus no varien a Espanya i augmenten dues dècimes a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,4% i 2,7%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya tres dècimes per sota de la que registra Espanya (2,1% i 2,4%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de les begudes alcohòliques i tabac (3,8%), de l’habitatge (4,5%) i de l’hoteleria i restauració (4,2%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del transport (0,6%) i de les comunicacions (0,6%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta una dècima (del 2,0% al 2,1%) i a Espanya no canvia (2,7%). Aquesta evolució, situa el diferencial en sis dècimes i comporta una incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació a la unió Monetària, a partir dels preus.