PIMEC Lleida demana mesures de suport a la indústria per tal d’impulsar l’activitat econòmica de les

Lleida, 29 de juny de 2016. PIMEC Lleida ha presentat avui l’informe “Economia i pime a les comarques de Lleida”, que ofereix informació per comarques sobre la riquesa generada, el mercat de treball, el sector exterior, el nombre de pimes i els resultats econòmics de les pimes lleidatanes. La presentació ha anat a càrrec de Jaume Saltó, president de PIMEC Lleida, i Modest Guinjoan, director de l’Observatori de la pimec.El document, elaborat per l’Observatori de la pimec, recull les següents conclusions:-       Al 2012, el VAB de les comarques de Lleida va ser de 9.593 milions d’euros. El 7,4% correspon al sector primari, 21,2% a la indústria, 7,3% a la construcció i 64,2% als serveis. Això dóna a l’agricultura, indústria i construcció un major pes relatiu al territori que al conjunt del país.-       A la indústria, destaca el pes relativament més alt que a Catalunya, en el seu conjunt, de dos blocs industrials: les indústries extractives, energia, aigua i residus, d’una banda, i alimentació, tèxtil, fusta, arts gràfiques, química i cautxú, de l’altra.-       El menor pes relatiu dels serveis s’explica per una menor importància de la indústria hostalera, de les activitats financeres i assegurances; i de les activitats immobiliàries, tècniques i administratives. El comerç té un pes similar a la mitjana, i l’administració pública i altres serveis tenen un pes lleugerament superior.-       A nivell agregat, la renda per càpita de les comarques lleidatanes se situa en el 90% de la mitjana catalana.-       Al 2015 hi havia 156.661 persones afiliades a la Seguretat Social, un 9,3% menys que al 2008. Aquesta caiguda ha estat més acusada que en el conjunt català.-       Els autònoms representen el 23,9% dels afiliats (per sobre del 18,3% a Catalunya). Durant els anys de crisi els centres de treball han augmentat la seva dimensió mitjana.-       Les comarques lleidatanes presentaven una taxa d’atur del 13,5% a finals del 2015, inferior a la mitjana catalana en 2,5 punts percentuals. Pel que fa a l’estacionalitat trimestral, la variabilitat ha augmentat més que al conjunt de Catalunya.-       A les comarques de Lleida hi havia, al 2013, unes 5.400 societats pimes que van presentar els seus estats comptables al Registre mercantil. A partir d’aquestes dades es conclou que la facturació per societat és un 17% inferior a la del conjunt de Catalunya, que la productivitat per treballador és inferior en un 14,6%, però que la rendibilitat financera (resultat abans d’impostos/patrimoni net) va ser del 4%, lleugerament superior a la catalana (3,8%).Tenint en compte les característiques concretes del territori, el president de PIMEC Lleida, Jaume Saltó, ha posat de manifest alguns aspectes en què caldria incidir per tal d’impulsar l’activitat econòmica de les comarques lleidatanes:-       Millorar les infraestructures de transport, especialment l’N-230, que enllaça  amb França per Vielha, i l’N-240 per connectar les comarques lleidatanes i la resta de l’Estat. Així mateix, cal millorar els serveis de transport públic de passatgers i abaratir les vies d’alta velocitat per al trànsit privat i també millorar la freqüència i competitivitat en preu dels serveis ferroviaris de mercaderies i coordinar-los amb l’alta velocitat.-       Suport a la indústria, un sector amb un paper important al territori com ho demostra el seu major pes davant del conjunt de Catalunya. La oferta de sòl a Lleida permetria explotar més aquest potencia si es milloressin els serveis dels polígons. També caldria avaluar els costos tributaris i administratius de tal manera que no desincentivin l’activitat al territori. Per aquest motiu, des de PIMEC Lleida es demana una aposta per part de les administracions per impulsar l’activitat industrial facilitant la instal·lació i funcionament de les pimes industrials al territori.-       Ajustar formació i ocupació. Les pimes manifesten mancances en personal qualificat a la metal·lúrgia, la restauració, el manteniment o en certs perfils tecnològics. La patronal demana la col·laboració entre agents formatius i empresarials a fi i efecte d’ajustar l’oferta i la demanda de qualificacions professionals. Al mateix temps, cal impulsar la qualitat formativa, per exemple, millorant els recursos que permetin augmentar l’ocupabilitat dels oferents de treball.-       Major sensibilitat administrativa envers les pimes. La patronal creu que cal millorar l’eficiència en la utilització dels recursos destinats a la promoció econòmica i facilitar-ne l’accés a les pimes. En aquest sentit, demanem una finestreta única per als tràmits exigits per part de l’administració i que en els casos de contractació pública es divideixin en lots per tal de tenir en compte la realitat empresarial de la demarcació.-       Racionalitzar l’ordenament comercial. La previsió d’alguns projectes de grans superfícies comercials probablement siguin excessius per la demanda existent. La instal·lació de grans superfícies comercials no és necessàriament perjudicial, però hauria de fer-se d’acord amb les necessitats reals i potencials, és a dir, segons la demanda prevista. I també cal tenir en compte la seva ubicació per tal d’evitar fluxos innecessaris o excessius des del centre cap a la perifèria de les ciutats, amb l’impacte que això pot tenir sobre les ciutats i els seus barris.-       Aprofitar els potencials econòmics. Més enllà de la riquesa que actualment generen les comarques lleidatanes, es disposa d’infraestructures que podrien impulsar l’activitat econòmica del territori com l’aeroport de Lleida, potencial via per a l’exportació de mercaderies. Això comportaria desenvolupar una plataforma logística en paral·lel a l’aeroport.