PIMEC Lleida defensa que l’economia lleidatana es manté forta malgrat la desacceleració de l’activit
02/03/2023

PIMEC Lleida defensa que l’economia lleidatana es manté forta malgrat la desacceleració de l’activit

Carles Mas, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de la patronal, ha explicat en un acte a la seu de PIMEC Lleida que l’any 2023 comença amb molta incertesa, a l’espera de l’evolució de la inflació, els tipus d’interès i la geopolíticaLa recuperació del Segrià després de la crisi de la Covid-19 va ser intensa, especialment gràcies a la fortalesa del sector serveis i la bona evolució de l’agroindústria i la construccióLleida, 3 de març de 2023. PIMEC ha analitzat les projeccions de l’economia internacional per aquest any 2023 en un acte celebrat avui a la seu de PIMEC Lleida. El director de l’Àrea d’Economia i Empresa de la patronal, Carles Mas, ha exposat els diversos escenaris de l’economia mundial que es poden donar enguany i ha explicat que “la inflació, els tipus d’interès i la geopolítica determinaran que es doni una situació o una altra”. A més, Mas s’ha referit a com afectaria cadascun dels escenaris a l’economia catalana. A la jornada hi ha participat també el president de PIMEC Lleida, Jesús Torrelles.  Situació econòmica del SegriàDurant l’acte també s’ha analitzat la situació econòmica del Segrià. El director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC ha explicat que “l’economia del Segrià i les comarques de Lleida es manté forta, malgrat les incerteses en l’evolució de l’economia mundial”. Mas ha destacat que “al Segrià la recuperació del VAB l’any 2021 va ser intensa, sent del 6,6%. Tot i això, no va ser suficient per compensar les pèrdues. Així doncs, el VAB generat l’any 2021 es va situar un -5,5% per sota del de l’any 2019”.D’altra banda, Mas ha assenyalat que “la millora observada l’any 2021 està relacionada amb la fortalesa del sector serveis (7,8%), el principal sector de la comarca amb més del 76% del VAB, i amb la millora del sector industrial (3,5%) i de la construcció (2,3%)”. Al mateix temps, cal destacar que va créixer el VAB del sector primari en un 3,3%. Al llarg de la trobada, Mas també ha explicat que “la recuperació de l’any 2021 es va traduir en un intens increment dels afiliats a la comarca (3,9%), tot i la forta reducció dels treballadors acollits als ERTO (dels 20.142 del 2020 als 1.346 del 2021)”. Així doncs, els 99.743 afiliats es van situar un 2% per sobre dels registrats l’any 2019. A més, ha posat èmfasi en què la recuperació encara continua. “En comparació amb el mes de febrer de l’any 2022, Lleida té 2.432 persones menys registrades a les llistes de l’atur (-11,78%)”, ha afirmat. D’aquesta manera, el conjunt del territori lleidatà lidera el descens de l’atur a Catalunya en termes percentuals. D’altra banda, el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC ha explicat que les comarques de Lleida aporten el 4,1% del PIB de Catalunya. A més, ha destacat que “el 30% de les exportacions de productes vegetals de Catalunya tenen el seu origen en les comarques de Lleida”.Fortaleses i debilitats de l’economia del SegriàEl director de l’Àrea d’Economia i Empresa s’ha referit també a les fortaleses i debilitats de l’economia del Segrià. “La comarca del Segrià ocupa la sisena posició d’entre les 42 comarques catalanes en l’Índex de competitivitat territorial”, ha afirmat. En el cas del Segrià, les bases de la seva competitivitat se sustenten principalment en l’existència de serveis que donen suport a l’activitat empresarial, així com en la disponibilitat de sòl per l’activitat econòmica. “A aquests factors cal sumar-hi les infraestructures de transport i comunicacions, on destaca l’elevat desenvolupament de l’activitat de transports i logística i la infraestructura ferroviària”, ha afirmat. A més, s’ha referit també a la qualificació de la població i, especialment, als serveis educatius i formatius existents.D’altra banda, Mas ha destacat que la Universitat de Lleida és puntera en formació i recerca en l’àmbit agroalimentari i ha explicat que la indústria agroalimentària continua sent predominant amb forta vocació internacional.Pel que fa a les febleses, ha explicat que “hi ha poc interès estranger en invertir en l’àrea si es compara amb la resta de Catalunya”. A més, s’ha referit també a la fuga de talent cap a Barcelona i a les dificultats per trobar personal en els oficis dels sectors més tradicionals i importants de la comarca.
Compartir:

linkedin share button