Pimec destaca el repunt de la inflació i alerta dels riscos de l’encariment de l’habitatge i de l’entrada en vigor dels aranzels

L’entitat alerta que els elevats preus de l’habitatge poden convertir-se en un factor estructural de pressió inflacionària i reclama polítiques per millorar-ne l’accés També subratlla la necessitat de monitoritzar els costos comercials davant dels aranzels imposats pels Estats Units, que condicionaran el comportament de l’IPC per als propers mesos Barcelona, 13 d’agost del 2025. Pimec constata que l’IPC de juliol incrementa per segon mes consecutiu i se situa en el 2,7%, quatre dècimes més que al mes anterior. Això ha comportat que el registre se situï per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus relacionats amb l’habitatge (6,7%), a partir del creixement dels preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (11,2%), especialment a causa del repunt de l’electricitat (17,3%), en comparació amb la baixada del juliol de 2024. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, puja una dècima, al 2,3%, per sota l’índex general. Malgrat el repunt, la dinàmica de la inflació durant els darrers mesos mostra una estabilitat relativa tant a Catalunya i Espanya com a la zona euro, mantenint-se properes als objectius marcats pel BCE. Les previsions apunten que arribar a assolir una inflació per sota del 2% de manera sostinguda encara trigarà alguns mesos, a causa de la persistència de certes pressions inflacionàries, però la situació actual reflecteix una contenció significativa respecte a períodes anteriors, i una capacitat del sistema productiu i de consum per adaptar-se als nous escenaris de preus. Entre els diversos factors que poden incrementar les pressions a la inflació, destaquen els preus de l’energia i de l’evolució salarial. Per una banda, l’augment de l’electricitat ha estat un dels motors del repunt de l’IPC al juliol, mentre que, en paral·lel, els salaris pactats en conveni continuen reflectint increments per sobre de la inflació, fet que contribueix a mantenir una pressió de costos. A més, Pimec alerta que l’encariment de l’habitatge pot convertir-se en un factor estructural de pressió inflacionària. Els elevats preus, especialment en algunes zones de Catalunya, obliguen moltes empreses a revisar a l’alça les remuneracions dels seus treballadors per mantenir la seva capacitat adquisitiva, fet que pot provocar un nou augment de costos laborals en entorns on no sempre es produeix paral·lelament una pujada proporcional de la productivitat. Per aquest motiu, Pimec reclama polítiques decidides per millorar l’accés a l’habitatge i per incrementar la productivitat empresarial, com a mesures que contribueixin a contenir les tensions salarials i mantenir l’estabilitat de preus. D’altra banda, l’entrada en vigor dels aranzels imposats pels Estats Units sobre els productes de la Unió Europea, aquest mes, esdevé un risc de desencadenar un increment dels costos comercials. Davant d’aquest escenari, sumat a un context d’incertesa geopolítica global, Pimec recalca la necessitat de fer un seguiment acurat de l’evolució dels mercats internacionals, a causa del seu impacte potencial sobre la cadena de subministrament i els preus finals.   A partir de l’IPC de juliol, Pimec destaca que:

• Aquest augmenta per segon mes consecutiu, quatre dècimes en relació amb el mes de juny, i se situa en el 2,7%, per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus dels relacionats amb l’habitatge (6,7%), sobretot a partir de l’increment dels mateixos en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (11,2%), de l’hoteleria i restauració (4,2%) i de les begudes alcohòliques i tabac (4,1%). En sentit contrari, pràcticament no varien els preus del transport (0,2%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, puja una dècima, fins al 2,3%, i se situa per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus es redueixen una dècima, tant a Espanya com a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,7% i 2,3%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya tres dècimes per sota la que registra Espanya (2,3% i 2,0%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’habitatge (5,1%), de l’hoteleria i restauració (3,9%) i de les begudes alcohòliques i tabac (3,7%). En sentit contrari, es redueixen en el transport (-0,5%) i pràcticament no varien els del parament de la llar (0,2%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, es manté al 2,0%, mentre que a Espanya creix quatre dècimes (del 2,3% al 2,7%). Aquesta evolució situa el diferencial en set dècimes i comporta un augment de la incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació amb la unió Monetària, a partir dels preus.