Notes bàsiques sobre contracte d’arrendament financer o lísing

Des del departament jurídic de PIMEC volem facilitar la comprensió del contracte d’arrendament financer o lísing. Quins són els aspectes més rellevants?:

• El contracte d’arrendament financer, conegut com a lísing, és una forma de finançament que permet l’adquisició d’un bé sense necessitat de realitzar un desemborsament inicial elevat.
• Mitjançant aquest contracte, una entitat (arrendadora), generalment financera, adquireix un bé escollit pel client (arrendatari) i li’n cedeix l’ús durant un període determinat, a canvi del pagament de quotes periòdiques.
• Finalitzat el contracte, l’arrendatari té l’opció d’adquirir el bé per un valor residual prefixat, que és acordat prèviament, i que normalment sol ser inferior al valor de mercat del bé en el moment de la seva adquisició.

Quins són els elements essencials d’aquest contracte?:

1. L’arrendador: qui adquireix el bé i n’és titular durant tota la vigència del contracte.
2. L’arrendatari: qui l’utilitza i n’assumeix les obligacions econòmiques derivades del seu ús.
3. L’objecte del contracte. Pot ser un bé moble (com un vehicle o una màquina) o un bé immoble (com un local comercial).
4. Les quotes, que l’arrendatari ha de pagar, seran periòdiques.
5. L’opció de compra. És un dels aspectes distintius del lísing, ja que permet a l’arrendatari adquirir el bé a la finalització del contracte per un import menor.

És important fer la distinció entre el contracte de Lísing i el contracte de Rènting. Quines són aquestes diferències?

• El rènting és un arrendament operatiu en què l’arrendatari paga una quota per l’ús del bé, però sense que hi hagi opció de compra al final del període.
• L’empresa arrendadora sol oferir serveis addicionals com manteniment, assegurança, gestió d’impostos, etc.
• El rènting és més flexible, ja que permet terminis més curts i una gestió més senzilla dels béns.

Finalment volem destacar els riscos del Lísing:

• Les quotes són obligatòries durant tot el període, independentment de l’ús que es faci del bé, de manera que l’arrendatari haurà de continuar pagant-les fins a la finalització del contracte, fins i tot si el bé perd interès o funcionalitat.
• La resolució anticipada del contracte sol comportar penalitzacions econòmiques que poden ser substancials.
• S’ha de considerar que el valor residual pactat en el contracte pot no coincidir amb el valor real del bé al final del contracte, cosa que pot fer menys atractiva l’opció de compra si el bé s’ha depreciat més ràpidament del que es preveia.
• Si el bé es deteriora o esdevé inservible abans de la finalització del contracte, l’arrendatari estarà obligat a pagar les quotes estipulades, ja que el risc de deteriorament recau sobre ell, i no sobre l’arrendador.

  Si desitgeu més informació sobre el contracte de Lísing o de Rènting o qualsevol altre contracte mercantil, des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar: https://www.pimec.org/ca/pimes-autonoms/serveis/assessoria-juridica.