En el marc de l’activitat empresarial quotidiana, sovint es produeixen pèrdues derivades de situacions diverses, com ara incompliments contractuals, actes il·lícits o perjudicis ocasionats per tercers. En aquests casos, el damnificat té dret a rebre una indemnització per danys i perjudicis, seguint els criteris del Codi Civil. D’acord amb l’article 1.106 CC, la quantia de la indemnització no només ha de comprendre “el valor de la pèrdua soferta”, sinó que necessàriament ha d’incloure “el guany que hagi deixat d’obtenir el creditor”. A continuació, analitzarem aquest darrer concepte, conegut com a
lucre cessant, tot detallant-ne els requisits i l’aplicació pràctica.
- Concepte de lucre cessant
El
lucre cessant fa referència als guanys que s’han deixat de percebre com a conseqüència directa i immediata d’una actuació perjudicial, és a dir, a causa de la interrupció o impediment de la realització d’una activitat econòmica o de l’incompliment d’un contracte. La finalitat d’aquesta compensació rau en la voluntat de restaurar el perjudicat en la situació en què es trobaria si la situació danyosa no s’hagués produït.
Malgrat que el
lucre cessant pot derivar de diverses causes, la jurisprudència adopta, en línies generals, un criteri restrictiu a l’hora de constatar-ne l’existència. La càrrega de la prova correspon al perjudicat, qui ha de presentar evidències reals per acreditar l’existència de guany frustrat. Per tant, resulta fonamental demostrar una relació de causalitat entre l’acció danyosa i el perjudici reclamat, que ha de complir els següents requisits:
-El fet sempre ha de ser extern o aliè a la voluntat del perjudicat.
-S’ha de tractar d’una acció o omissió negligent o culposa imputable a qui se li reclama la indemnització per lucre cessant.
-Ha d’existir un nexe causal entre l’acte danyós o il·lícit i el benefici deixat de percebre.
- El càlcul del lucre cessant
Donat que ens trobem davant d’una casuística molt diversa, no existeixen criteris o normes generals que permetin fer un càlcul precís de l’import de la indemnització que suposa el
lucre cessant. Tanmateix, hi ha una sèrie d’indicadors que poden emprar-se com a proves concloents per a la concreció de l’import de la indemnització:
-La projecció d’ingressos futurs fonamentada en dades comptables històriques o en estimacions de mercat.
-Les despeses associades a l’activitat econòmica afectada.
-L’interval de temps durant el qual s’espera que persisteixi la pèrdua.
-El grau de passivitat del perjudicat davant l’incompliment, com a criteri de no imputació exclusiva del dany a la part incomplidora.
Necessiteu més informació sobre la indemnització per lucre cessant en cas d’incompliment contractual? Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar
https://www.pimec.org/ca/pimes-autonoms/serveis/assessoria-juridica.
