Compareixença parlamentària en relació al projecte de llei de simplificació administrativa

En el marc de la Comissió d’Afers Institucionals, Moisès Bonal, responsable de Polítiques Sectorials de PIMEC, ha comparegut al Parlament de Catalunya per exposar el nostre posicionament sobre el Projecte de llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya, i d’impuls de l’activitat econòmica. Durant la seva intervenció ha exposat que ara fa un any un nombrós grup d’empresaris de petites i mitjanes empreses catalanes i representants de diferents col·lectius empresarials es van reunir al Palau de Congressos de Montjuïc en un acte que reivindicava el paper de les petites i mitjanes empreses i els autònoms en la sortida de la crisi, sota el lema #diguemprou. D’aquell acte en va sortir un manifest que ja recollia alguns greuges relacionats amb aquesta compareixença, com: Les dificultats persistents per iniciar una activitat empresarial La sobreregulació per part de tots els nivells administratius, fet que complica i endarrereix l’activitat emprenedora La burocràcia excessiva a què es veu obligada l’activitat empresarial, i que té més incidència en les petites i mitjanes empreses per raó dels seus recursos limitats La manca d’una política efectiva de simplificació administrativa Una desproporcionada regulació mediambiental catalana que posa entrebancs a l’inici, modificació i ampliació de l’activitat industrial Concretant en el Projecte de llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya, PIMEC el valora de forma positiva en el sentit que esdevé un pas més per simplificar la burocràcia a la qual estan sotmeses les nostres empreses, però demana continuar avançant en aquesta línia. Des del nostre punt de vista, els punts destacats del Projecte de llei són aquests: 1. Es generalitza el control ex post per a les activitats més innòcues i de baix risc, a partir de la declaració de responsable i de la comunicació prèvia, enfront del control ex ante. Aquest canvi és rellevant: Afecta, d’una banda, l’administració i, de l’altra, els administrats. Es fa confiança als administrats. D’una banda, l’administració haurà de canviar. Haurà de centrar els seus esforços en el control ex post i no ex ante com fins ara. Això requerirà canvis funcionals i, sobretot, molta formació. La inèrcia que portem després de tants anys de control ex ante fa que aquest canvi generi, en principi, reticències.  A més, ha de quedar molt clar quines responsabilitats té cadascú. Si una persona signa una declaració de responsable en què afirma que compleix la normativa vigent, l’administració hauria de quedar exonerada de qualsevol tipus de responsabilitat. Altra cosa és si després no realitza controls ex post. Per part de les persones que vulguin desenvolupar una activitat econòmica, també és un canvi. Al principi hi haurà una certa inseguretat i el fet de no complir amb correcció la normativa pot generar uns costos econòmics importants. Això implica que s’haurà de fer un esforç en la redacció de la normativa, la nova i la vigent. S’haurà de tenir en compte qui l’ha de complir: no l’han de complir advocats, ni enginyers, sinó que l’han de complir empresaris. 2. Canvia la manera com es comunica a l’administració quan es començarà a desenvolupar una activitat econòmica (sempre de les activitats classificades com a innòcues i de baix risc) i com l’administració exerceix el control del compliment normatiu. No canvia la normativa sectorial: No canvien els requisits de la seguretat industrial, ni de la intervenció ambiental, ni del sanejament d’aigües, ni de la contaminació acústica, lluminosa, atmosfèrica, ni dels residus, ni de la seguretat alimentària, ni la prevenció i seguretat en matèria d’incendis, ni els plans d’autoprotecció. Tampoc canvien els requisits que han de tenir les instal·lacions elèctriques, del gas, del fred industrial, dels ascensors, de la seguretat i salut laboral, ni la d’accessibilitat, etc. 3. Aclareix la distinció entre declaració de responsable i comunicació prèvia en funció de si s’ha d’aportar documentació o no. 4. No hi ha un període d’espera sinó que l’inici de l’activitat és immediat en presentar la declaració/comunicació. 5. Estableix un procediment administratiu d’esmena de defectes o mancances dels requisits legalment establerts. 6. Estableix un règim sancionador. 7. Una Finestreta Única Empresarial a la qual s’han d’adherir tots els ens locals. 8. El Portal únic per a les empreses incorpora una carpeta per a cada empresa que realitzi activitats econòmiques a Catalunya. S’hi han d’integrar totes les relacions que es produeixin amb les administracions públiques al llarg de la vida de l’empresa. La carpeta és compartida, compatible i interoperable, de forma que d’acord amb els drets i deures de cada part pugui ser consultada i actualitzada tant per les mateixes empreses com per la pròpia administració, respectant el que preveu la normativa de protecció de dades. 9. Creació de la comissió per facilitar l’accés i l’exercici a les Activitats Econòmiques. 10. Destaca l’esforç d’harmonització en el sentit que, per desenvolupar una mateixa activitat econòmica, s’exigeixin els mateixos requisits independentment del municipi on es desenvolupi. Finalment, cal puntualitzar que valorem de forma positiva la futura norma per a les activitats innòcues o de baix risc, en el sentit que suposa establir un marc general que recull els principis d’intervenció mínima, que generalitza la confiança en els administrats i el règim de control ex post, tot això dotant aquest règim d’intervenció d’una major seguretat jurídica. Més informació: politiquessectorials@pimec.org