El passat 20 de novembre es va publicar el Reial decret 1155/2024, de 19 de novembre, que conté el nou Reglament d’estrangeria de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Aquest nou reglament neix de la necessitat d’adaptar la normativa a la realitat canviant del fenomen migratori, amb els següents propòsits:
-Simplificar i agilitar els procediments, evitant la presentació excessiva de documents o per vies inadequades i la doble comprovació dels mateixos requisits
-Reduir els temps
-Millorar la concreció jurídica de determinades figures i situacions
-Contemplar, de manera expressa, els drets de les persones treballadores migrants
-Aconseguir una millor claredat alineant la normativa nacional amb l’europea, amb la transposició de les Directives comunitàries, i l’aplicació dels reglaments comunitaris.
El present reglament entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al Butlletí oficial de l’estat, això és,
el pròxim 20 de maig de 2025, de manera que les sol·licituds presentades amb anterioritat a la seva entrada en vigor es tramitaran i resoldran conforme a la normativa vigent en el moment de la seva presentació.
D’aquesta important normativa ressaltem els següents aspectes, sens perjudici de l’anàlisi detallada que haurà de realitzar-se del seu articulat:
- A) Règim d’entrada i sortida del territori nacional (Títol I)
S’adapta la normativa espanyola a la comunitària, concretament al Codi de Fronteres Schengen (Reglament (UE) 2016/399 del Parlament Europeu i del Consell), substituint-se el concepte de lloc fronterer per pas fronterer.
- B) Visats (Títol II)
Es regula de forma ordenada les classes de visat que existeixen, recollint la seva definició, procediment i requisits per cada supòsit, s’estableixen les següents tipologies de visats:
-De trànsit aeroportuari
-D’estada de curta durada
-De llarga durada
- C) Estada a Espanya (Títol III): es realitzen canvis tant en les estades de curta durada com en les de llarga durada.
-Estada de curta durada: es fa una remissió més directe al dret de la Unió, d’aplicació per aquests supòsits, i s’especifiquen els requisits per les pròrrogues d’estada sense visat, en l’àmbit del dret nacional.
-Estades de llarga durada: s’introdueixen una sèrie de modificacions en l’estada per estudis, passant a anomenar-se estada per estudis, mobilitat d’alumnes, serveis de voluntarietat o activitats formatives.
Així mateix, es clarifica cada tipologia d’estudis o activitats formatives incloses en l’autorització amb la finalitat d’aportar seguretat jurídica i millorar la transposició de la Directiva 2016/801/UE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de mai de 2016.
També s’aporta seguretat jurídica respecte a la tipologia d’institucions i centres en el que es pot realitzar els estudis i les activitats normatives. Es preveu la creació del Registre d’Institucions i Centres d’ensenyament superior.
- D) Residència temporal (Títol IV)
S’ordenen els requisits aplicables, establint uns generals per a totes les autoritzacions de residència, i requisits específics per cada tipologia d’autorització. S’eliminen les figures d’investigació, Targeta blava-UE i prestació transnacional de serveis, ja que ja es troben regulades a la Llei 14/2013, de 27 de setembre; i s’introdueix l’autorització de residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola.
Es regula l’autorització de treball de durada determinada com una especialitat dintre de les autoritzacions de residència i treball per compte aliena inicial en línia amb la normativa laboral; i amb la finalitat de flexibilitzar l’exercici de l’activitat laboral, s’autoritza al treball per compte propi en paral·lel amb el treball principal per compte d’altri.
Respecte a la reagrupació familiar, s’estableix una edat mínima de 18 anys per a la reagrupació de cònjuges, s’introdueix la definició d’habitatge d’acord amb la Llei 12/2023 pel dret a ala habitatge. Així mateix, es clarifiquen els membres de la família que poden reagrupar-se, es modifica el període de convivència requerit pel permís independent pel cònjuge en línia amb la reagrupació de familiars de ciutadans comunitaris, així mateix es transposa la Directiva 2021/1883 que regula l’entrada i residència de nacionals de tercers països amb finalitat de treballs d’alta qualificació.
Es crea un nou capítol per regular l’autorització de residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola al marge de la figura de l’arrelament familiar, com estava abans.
- E) Residència i treball per a activitats de temporada (Títol V)
S’introdueix l’autorització de residència i treball per activitats de temporada en l’àmbit individual. Així mateix, s’introdueixen els drets i les garanties de les persones treballadores que es preveien anualment a l’Ordre Ministerial de gestió col·lectiva de contractacions en origen, augmentat d’aquesta manera la seguretat jurídica i millorant la transposició de la Directiva 2014/36/UE sobre les contractacions d’entrada i estança de nacionals de tercers països preocupacions com treballadors temporers.
- F) Gestió col·lectiva de contractacions en origen (Títol VI)
El nou model de gestió col·lectiva de contractacions en origen permet tramitar conjuntament diverses autoritzacions (almenys 10), sempre que les persones estrangeres no es trobin a Espanya.
- G) Residència temporal per circumstàncies excepcionals – (Títol VII)
S’han establert les diferents tipologies d’arrelament:
-Arrelament de segona oportunitat. Per a les persones estrangeres que havent estat titular d’una autorització de residència, i que per diferents motius no hagin pogut renovar la seva autorització de residència.
-Arrelament sociolaboral. El sol·licitant haurà d’aportar
un o diversos contractes de treball que garanteixi almenys el
salari mínim interprofessional o el salari establert, si s’escau, en el conveni col·lectiu aplicable, en el moment de la sol·licitud, en proporció a la jornada treballada, i la suma de la qual representi
una jornada setmanal no inferior a vint hores en còmput global.
-Arrelament social. Podran accedir les persones estrangeres que tinguin
vincles familiars a Espanya o que puguin justificar que estan integrades en la societat espanyola mitjançant un informe de la comunitat autònoma corresponent.
-Arrelament socioformatiu. Poder accedir-hi les persones que ja estiguin cursant o que estiguin matriculades en algunes formacions amb la finalitat de fomentar la seva integració.
-Arrelament familiar. Es limita únicament als progenitors de ciutadans d’un altre estat membre de la Unió Europea i Espai Econòmic Europeu i Suïssa.
Així mateix, junt amb les autoritzacions de residència per arrelament, es preveuen les autoritzacions per circumstàncies excepcionals per raons humanitàries, col·laboració amb autoritats, seguretat nacional o interès públic. Entre les novetats, s’ha introduït entre els delictes dels quals pot ser víctima la persona estrangera, els d’odi del 510 de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal, així com els articles del 316 a 318 bis del Codi.
S’ha previst també, que el treball per 6 mesos en situació irregular en el termini dels dos anys anteriors a la denúncia dona dret a una autorització, si s’acredita adequadament davant l’autoritat laboral competent o judicial.
S’incorpora una nova autorització de residència temporal i treball per les víctimes de violència sexual, així com pels fills i filles menors, menors tutelats i majors d’edat que no es puguin proveir a les seves pròpies necessitats.
- G) Treballadors transfronterers (Títol VIII): no hi ha modificacions.
- H) Menors estrangers (Títol IX)
Es millora el procediment i la vigència de l’autorització concedida als fills o tutelats de persones estrangeres amb residència legal a Espanya, alhora que es millora i clarifiquen els procediments per permetre el desplaçament de menors en el marc d’un programa humanitari.
- I) Residència de llarga durada (Títol X): s’introdueixen petits canvis procedimentals per estar en consonància amb la Directiva 2003/109/CE Del Consell de 25 de novembre, relativa a l’estatut dels nacionals de tercers països de llarga durada, i es transposa part de la Directiva (UE) 2021/1883 en el que fa referència al còmput del període de residència legal de les persones titulars de la Targeta blava-UE.
- J) Modificació de les situacions de les persones estrangeres a Espanya (Títol XI)
S’introdueixen importants canvis amb l’objectiu de transposar parcialment a l’ordenament jurídic espanyol part de la Directiva (UE) 2024/1233, per la que s’estableix un procediment únic de sol·licitud d’un permís únic que autoritza els nacionals de tercers països a residir i treballar en el territori d’un estat membre i per la que s’estableixen un conjunt comú de drets per les persones treballadores de tercers països que resideixen legalment en un estat membre.
K)
-El
Títol XII regula disposicions comunes, clarificant els procediments i augmentant la seguretat jurídica.
-El
Títol XIV es destina a les infraccions en matèria d’estrangeria i el seu règim sancionador, quasi no hi ha hagut modificacions.
-El
Títol XV contempla les Oficines d’Estrangeria i els Centres de Migracions, reiterant la dependència orgànica i funcional que tenen.
-Finalment, el reglament té dinou disposicions addicionals, i una disposició transitòria única relativa als centres i institucions d’educació superior reconeguts.
PIMEC celebra que s’avanci en la regularització de persones per la seva incorporació de nou talent al mercat de treball, amb importants dificultats per cobrir vacants. Així mateix, recorda que altres processos de millora dels fluxos migratoris han comportat importants demores en la tramitació d’expedients i caldrà vetllar perquè no es reprodueixi.
PIMEC organitza una jornada específica sobre les polítiques migratòries en la que es tractaran aquestes i d’altres qüestions el pròxim dia 15 de gener de 2025.
Si teniu qualsevol dubte, us podeu adreçar al Departament Jurídic de PIMEC
https://pimec.org/serveis/assessorament-legal/laboral#estrangeria
