Antoni Cañete: “No ens cal una reforma laboral parcial, urgeix una reforma integral del mercat de tr

PIMEC defensa una reforma àmplia del mercat de treball que aporti flexiseguretat, trenqui la dualitat, i que aporti solucions a la millora de l’ocupabilitat de les persones, en contraposició a una reforma laboral estètica.La patronal demana la millora de les polítiques actives i passives d’ocupació i adaptar la formació a la demanda del teixit empresarial, entre altres mesures. Barcelona, 16 d’abril de 2021. “És urgent una reforma   integral del mercat de treball i amb flexiseguretat, que ajudi a la recuperació econòmica i s’adapti a la realitat actual, no una reforma laboral estètica”. Així ho ha dit el president de PIMEC, Antoni Cañete, al llarg d’una jornada organitzada per l’ICAB i amb la participació dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya.Durant la seva intervenció, el president de PIMEC ha considerat que “seria bo que abans d’impulsar aquesta reforma laboral es solucionen d’altres problemes al mercat laboral” i ha posat com a exemples “la indefinició de les modalitats de contractació temporal, en especial  les de formació i pràctiques, i les polítiques d’ocupació, tant les actives com les passives”. En aquest sentit, ha defensat “unes polítiques d’ocupació de qualitat, l’empoderament de les persones al mercat de treball, una formació i qualificació professional adaptades a les demandes del teixit productiu, i prestacions i subsidis d’atur per a les persones mentre no tornen a l’activitat”. O sense resoldre la variable de la flexibilitat territorial de l’estructura de negociació col·lectiva per apropar les necessitats de les relacions laborals a la realitat socioeconòmica dels territoris on es negocien.A continuació, Cañete també ha defensat la recuperació del finançament a través del FOGASA de les indemnitzacions en situacions de crisi empresarial a petites empreses. D’altra banda, ha apostat per un marc regulador de les relacions laborals que estigui sustentant en alts nivells de flexibilitat i seguretat, que pugui sorgir d’un marc de concertació i diàleg socials, molt adaptats al territori i a la dimensió empresarial, raó per la qual també ha demanat que s’obri l’estructura de negociació a les comunitats autònomes, que són els espais socioeconòmics on es vertebren les realitats del mercat de treball, com ja està passant a molts països europeus del nostre entorn.