5 tips sobre el contracte de llicència de drets de propietat industrial

La gestió de la propietat industrial constitueix un element fonamental per a millorar la competitivitat de qualsevol empresa. En aquest sentit, el Contracte de Llicència de Drets de Propietat Industrial permet gestionar els procediments de transferència de tecnologia, mitjançant els quals el desenvolupador i/o titular d’una tecnologia (llicenciant) la posa a disposició d’un tercer (llicenciatari), amb l’objectiu que aquesta pugui ser explotada. A continuació, analitzarem les característiques bàsiques d’aquest tipus de contracte, i oferirem consells sobre els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de redactar-lo: -Titularitat de la tecnologia: La característica principal del contracte de llicència és que no comporta la transmissió de la titularitat de la tecnologia, que continua en mans del llicenciant. No obstant això, cal delimitar acuradament l’objecte del contracte, el qual pot consistir en la sol·licitud d’una patent, l’explotació de la patent un cop concedida, o bé l’explotació d’informació no patentable, com ara secrets comercials o informació confidencial. -Acord previ de confidencialitat: Normalment, abans de signar el contracte de llicència, ambdues parts intercanviaran informació sensible sobre la tecnologia que es vol explotar. En aquest cas, és recomanable signar un Acord previ de Confidencialitat, sense perjudici de la Clàusula de Confidencialitat que es podrà incloure posteriorment al Contracte de Llicència. -Tipus de llicències que es poden atorgar en virtut del Contracte de Llicència: Llicència exclusiva: atorga plenes facultats al llicenciatari. En conseqüència, el llicenciant no pot ni concedir altres llicències, ni explotar la tecnologia per si mateix. Llicència única: tant el llicenciatari com el llicenciant poden explotar la tecnologia, però el llicenciant no pot concedir altres llicències. Llicència no exclusiva: El titular de la tecnologia (llicenciant) conserva el dret a explotar la tecnologia de manera independent i té la facultat de concedir altres llicències a tercers. Si no hi ha pacte, és el tipus de llicència que es presumeix. -Delimitació geogràfica i durada: La llicència es pot concedir per a una zona geogràfica específica o per a diverses regions o països. Addicionalment, cal delimitar la durada de la llicència. Per exemple, en el cas de les patents, la durada del contracte sol coincidir amb la seva vida útil. -Retribució de la llicència: La forma més habitual de retribució per l’explotació d’una llicència és el pagament de regalies, que es corresponen amb un percentatge dels ingressos generats per l’ús d’aquesta tecnologia llicenciada. L’import de la regalia pot ser fix o variable, i no hi ha un criteri únic per determinar el percentatge que s’aplicarà. Els mètodes més habituals de càlcul són els següents: Mètode d’anàlisi dels costos: consisteix a calcular quant s’ha invertit en el desenvolupament i la protecció de la tecnologia. Mètode de la regla del 25%: el llicenciant obté el 25% sobre els beneficis d’explotació de la llicència. Anàlisi del valor actual net: s’analitzen els fluxos de caixa que es produeixen en llicenciar la tecnologia. Necessiteu més informació sobre el Contracte de Llicència de Drets de Propietat Industrial? Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar https://www.pimec.org/ca/pimes-autonoms/serveis/assessoria-juridica.