El TS rebutja en una sentència l’aplicació de la “mal anomenada” prohibició d’acomiadar per causes v

El passat 15 de desembre de 2021, El Tribunal Suprem, a la seva sentència nº. 1276/2021, revocant la sentència d’instància 424/2021 del Tribunal Suprem de Justícia del País Basc, declara ajustat a dret l’acomiadament col·lectiu per considerar que sí que existeix una situació negativa a l’empresa anterior a la SARS-COV-2.La sentència d’instància declarava no ajustat a dret l’acomiadament col·lectiu d’acord amb que considerava que l’empresa era solvent a curt termini, ja que disposava de fons econòmics suficients.Així mateix, es denuncia també la mal anomenada ‘prohibició d’acomiadar’ que establia l’article 2 del RD-l 9/2020, però en cap cas és aplicable al cas concret, ja que l’empresa finalment per canvi de circumstàncies no va aplicar cap ERTO i, per tant, no van haver suspensió de contractes. Cal afegir que l’acomiadament objectiu no va tenir causa en la SARS-COV-2 sinó que l’empresa ja sufragava pèrdues amb anterioritat per causes alienes a la pandèmia, per trobar-se en un front una crisi estructural al negoci de l’encunyeria, que, va produir un descens de vendes des de l’any 2017, a més, va pujar el preu de l’hora interna, fet que va fer que s’encarís la mà d’obra, assumint aquest cost l’empresa, sense repercutir-ho al client final. Tot això, va deteriorar el marge de benefici obtingut als períodes compresos entre l’any 2017 i 2020, i per això queda acreditat que el descens d’ingressos és anterior i amb independència de la SARS-COV2 i, que, d’altra banda, respon a causes econòmiques i productives derivades d’una crisi estructural del sector.La decisió del tribunal és estimar el recurs de l’empresa, per acreditar que no existeix solvència a curt termini com indicava la sentència d’instància, ja que aquests fons provenien de les aportacions socials de capital inicial, que de no ser així, els resultats dels tres exercicis serien negatius. També queda acreditat que es tracta d’una situació real, la crisi del sector de l’encuyeria i l’augment dels costos va ser real, i per això les pèrdues són persistents i reiterades en el temps. Pel que es conclou que sí que hi ha una disminució dels ingressos i que són produïts amb anterioritat i independència de la SARS-COV2. Es considera, per tant, que sí que existeixen causes econòmiques i productives reals per justificar les causes extintives dels contractes i recolzar i considerar procedent la decisió empresarial d’aplicar un acomiadament col·lectiu. Més informació:Itziar Ruedas iruedas@pimec.org