Trump reelegit: Implicacions per a Catalunya, Europa i el Mercat Laboral

Amb la reelecció de Donald Trump, s’obre un escenari complex per a l’economia global. Les noves polítiques de l’administració Trump tindran repercussions per a les pimes, el mercat laboral català i europeu, i les finances públiques. En aquest document fem una primera aproximació de l’impacte de les polítiques comercials, financeres i tecnològiques de Trump, com afectaran els sectors econòmics clau, i quines estratègies poden adoptar les pimes i la societat per protegir-se davant aquest nou panorama. Cal tenir present que es tracta d’un escenari de previsions partint de diferents hipòtesis que caldrà veure si es van confirmant, però que poden donar informació de valor per a les mipimes catalanes. 1.- Efecte sobre el dòlar i el comerç amb els Estats Units La política aranzelària i proteccionista de Trump buscarà potenciar l’economia nord-americana, però això té costos per a Europa. En poques hores després de la seva reelecció, el dòlar ha pujat un 1,75%, mostrant el consens dels mercats cap a un dòlar fort. Això implica dues conseqüències per a les pimes i l’economia catalana:

• Exportacions: Les exportacions de la UE als EUA representen un 18% del total europeu. Malgrat que el dòlar fort disminueix el preu dels productes europeus als EUA, aquesta situació es pot veure compensada pels aranzels i dificultar les vendes en aquest mercat. A més, part de la població nord-americana ha patit una rebaixa del seu poder adquisitiu per la inflació, un fet que encara pot afectar més el consum dels productes importats que augmentin de preu. Això afecta especialment les pimes exportadores, que hauran d’ajustar estratègies si volen mantenir-se en el mercat nord-americà, tant de cobertura de la divisa com de diversificació de mercats i ubicació dels centres de producció.
• Major cost de les importacions: Amb l’euro en descens, el preu de les importacions com l’energia i les matèries primeres augmenta. En un moment de creixement feble, aquest augment de costos posa pressió sobre la inflació i redueix el marge de maniobra del Banc Central Europeu (BCE). Inflació o creixement, és el dilema.

2.- Increment dels rendiments dels bons dels Estats Units i pressió sobre el finançament europeu Les promeses de reducció d’impostos i augment de la despesa pública de Trump estan empenyent els rendiments dels bons nord-americans a l’alça. Això atreu capital d’Europa cap als EUA, i eleva també els rendiments dels bons europeus. Les conseqüències immediates per als governs i les empreses europees són:

• Finançament més car: Els tipus d’interès més alts encareixen el deute públic i privat, incrementant la competència per al finançament i dificultant l’accés al crèdit per a empreses. Per a les pimes, això es tradueix en un cost addicional per finançar projectes i una reducció en la seva competitivitat.
• Desafiaments fiscals: Els governs europeus poden veure augmentades les seves despeses de deute, la qual cosa limita la seva capacitat d’invertir en infraestructures i polítiques de suport al creixement, especialment necessàries en sectors amb un creixement limitat.

3.- Lideratge tecnològic i el paper de la IA i les criptomonedes Amb Musk com a aliat, Trump ha anunciat una aposta decidida per liderar en intel·ligència artificial (IA) i criptomonedes. Aquest posicionament agressiu de lideratge, però amb una regulació laxa, pot tenir repercussions importants per a la innovació europea:

• Avantatge competitiu dels EUA: Els EUA podrien accelerar el desenvolupament d’IA i de criptomonedes sense les restriccions que imposa Europa. Això podria donar als EUA un avantatge a curt termini en innovació, tot i que planteja riscos en termes de seguretat i ètica.
• Dilema per a la UE: La UE es troba davant d’un dilema regulador. Si Europa es manté ferma en les seves regulacions estrictes, pot quedar-se enrere en innovació. Però si adapta la seva regulació per competir, podria posar en risc aspectes ètics i de seguretat en les noves tecnologies. En aquest context, és encara més urgent accelerar la nova transició digital i l’adopció de la IA a les pimes.

4️.- Tensions geopolítiques i inflació a Europa Trump ha promès una postura més dura amb la Xina, la qual cosa pot posar Europa en una situació delicada, atrapada en la guerra comercial entre els EUA i la Xina. Això no només afecta les relacions comercials, sinó també la resposta europea davant dels conflictes armats en altres regions, com Ucraïna i Israel, on les polítiques nord-americanes podrien alterar significativament l’equilibri geopolític i econòmic. Els efectes poden ser diversos:

• Conflictes oberts d’Ucraïna i Israel: Trump ha criticat la gestió actual dels conflictes a Ucraïna i Israel, afirmant que sota la seva administració la guerra a Ucraïna no hauria començat i que Hamàs no hauria atacat Israel. Aquesta postura suggereix una política exterior més imprevisible, amb menys suport automàtic als aliats tradicionals i més inclinació a canviar de posició en funció d’interessos directes dels EUA. Això situa Europa en una posició complexa, ja que el seu suport a Ucraïna i la seva relació amb Israel podrien veure’s influenciats per aquests canvis de lideratge a Washington.
• Augment dels preus de les matèries primeres: Les tensions comercials i els aranzels poden disparar els costos de les matèries primeres. Aquesta inflació afectarà les empreses europees, especialment aquelles amb marges ajustats.
• Efectes sobre el consum: Amb un augment dels costos i una inflació més alta, la renda real de les famílies pot estancar-se. Això frena el consum intern, el motor principal del creixement a Catalunya i Europa.

5.- Proteccionisme americà i impacte en el creixement europeu L’estratègia de “Primer Amèrica” i la més que probable introducció d’aranzels comercials de Trump dificultarà l’accés de les empreses europees i d’altres potències al mercat nord-americà. Això obliga Europa a reconsiderar les seves aliances i estratègies de creixement:

• Reforç de les aliances comercials: Per compensar la pèrdua de mercat als EUA, Europa haurà de buscar nous acords comercials, especialment a Àsia i Amèrica Llatina.
• Polítiques proteccionistes en la UE: La UE respondrà a la introducció d’aranzels imposant també aranzels als productes nord-americans. Per altra banda, la UE haurà de decantar-se més ràpidament cap al proteccionisme, ja que països altament exportadors intentaran compensar la pèrdua del mercat dels EUA exportant a Europa. Per tal de protegir la competitivitat de la indústria europea, l’executiu europeu recorrerà a l’ús d’instruments de defensa comercial més ràpidament del que ho està fent actualment.
• Necessitat de potenciar el mercat intern: Europa haurà d’impulsar el mercat únic europeu per reduir la dependència d’exportacions fora de la UE.

Implicacions per al mercat laboral de les polítiques de Trump L’últim informe d’atur a Catalunya ja reflecteix un alentiment en la creació d’ocupació. L’augment de l’atur al mes d’octubre, amb més de 334.000 persones aturades, és una mala notícia en un mercat de treball que segueix amb problemes estructurals. Tot i l’increment d’afiliacions, hi ha sectors amb llocs de treball per cobrir que no troben candidats adequats, una paradoxa que posa de manifest la desconnexió entre oferta i demanda laboral. Això, sumat als efectes potencials de les polítiques de Trump, pot afectar tant les debilitats estructurals com les tendències emergents:

• Envelliment de la població i demanda de treballadors qualificats: Tant Catalunya com Europa s’enfronten a un envelliment demogràfic, amb una població activa cada cop més reduïda. Les polítiques de Trump en tecnologia i seguretat podrien empènyer els EUA cap a una automació més agressiva, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial i l’automatització industrial, la qual cosa posaria pressió a Europa per seguir aquest ritme. Això pot accelerar la necessitat de treballadors altament qualificats en tecnologia i sostenibilitat a Catalunya i a la resta d’Europa, fet que ampliaria el desajustament entre l’oferta i la demanda de mà d’obra.
• Transició verda i digital: Europa està en plena transició cap a una economia verda i digital, mentre que els EUA, sota el lideratge de Trump, sembla que prioritzarà els sectors energètics tradicionals com el petroli i el gas, redirigint menys recursos a la transició ecològica. Aquesta divergència en les prioritats energètiques serà un desavantatge a curt termini per a les empreses europees, especialment en sectors que depenen de les matèries primeres energètiques. No obstant això, també podria reforçar la demanda de treballadors qualificats en energies renovables i tecnologia sostenible, sectors en creixement que poden crear ocupació a llarg termini a Catalunya.
• Escassetat de talent i adaptació tecnològica: Catalunya i Europa tenen una demanda creixent de professionals en tecnologies digitals i sostenibles, però hi ha una escassetat de talent per cobrir aquesta necessitat. Les polítiques de Trump, amb Elon Musk com a figura clau en el lideratge tecnològic, facilitarà que els EUA siguin encara més un centre de referència en tecnologia i IA. Això crea un dilema per a la UE: mantenir les seves regulacions estrictes o adoptar un enfocament més obert per competir. La UE haurà de promoure polítiques de formació accelerada en competències digitals per no quedar-se enrere, mentre que la demanda de talent podria empènyer a una major flexibilització laboral per atraure talent qualificat.
• Pressió inflacionista i efectes sobre el consum: Amb les polítiques de seguretat i proteccionisme de Trump, l’augment dels preus de les matèries primeres i la possible escalada de conflictes geopolítics poden mantenir estancada la inflació a Europa. Aquesta inflació controlada però persistent ja té un impacte directe en el poder adquisitiu de les famílies i fa preveure un major efecte negatiu sobre el consum, un dels pilars del creixement econòmic català i europeu. Una inflació sostinguda que redueixi la renda real de les famílies pot complicar la sostenibilitat de llocs de treball en sectors com el comerç i els serveis, i augmentar encara més les taxes d’atur.
• Impacte de les tensions comercials en sectors industrials: Si l’administració Trump intensifica les tensions comercials amb Europa, les exportacions europees, incloses les catalanes, cap als EUA es veuran afectades. Aquest escenari tindrà especial impacte en sectors industrials amb una forta dependència de les exportacions, com l’automòbil, un pilar fonamental de l’economia catalana. Amb una producció i exportació recentment a la baixa, el sector ja s’enfronta a reptes en la seva adaptació a noves regulacions i a la transició cap a models de mobilitat més sostenibles.

El moment actual no és només un repte, sinó una cruïlla que redefineix el futur de les pimes i la seva capacitat per sobreviure i prosperar. En aquest nou món de blocs comercials enfrontats, de transicions tecnològiques accelerades i de prioritats energètiques divergents, Europa i Catalunya han de decidir si volen ser part activa d’aquest canvi o quedar-hi atrapades. Trump ha posat les cartes sobre la taula: el món globalitzat es fragmenta, i les pimes, juntament amb les grans empreses, els governs i els ciutadans, necessiten resiliència per sobreviure en un entorn cada cop més volàtil. L’adaptació ja no és una opció; és una condició de subsistència. Però amb una perspectiva clara: o ens adaptem des del lideratge i amb una aposta decidida per la innovació, o ho fem des de la reacció, sempre un pas enrere. Avui més que mai, les pimes catalanes necessiten un camí propi, una tercera via que les faci competitives i independents de les oscil·lacions d’un món menys previsible. És el moment de forjar un model amb les pimes al centre de l’economia i el mercat laboral, per construir no només la prosperitat, sinó també una autonomia veritable i duradora. En aquest nou ordre que es redefineix, les pimes són l’eix d’una Catalunya forta i resilient, capaç d’afrontar els desafiaments d’un món cada cop menys previsible.