L’objectiu d’aquesta informació és clarificar el concepte de Treballador/a Autònom/a Econòmicament Dependent (TRADE). Aquesta informació pot ser crucial per
evitar situacions irregulars, tant si esteu considerant iniciar un nou projecte empresarial, com si ja teniu una idea de negoci en marxa o esteu pensant a tramitar l’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms. Així, mitjançant aquest text s’exposarà la figura del Treballador/a Autònom/a Econòmicament Dependent, conegut com a TRADE, i la seva rellevància en el marc legal actual. La
llei que regula aquesta figura és la Llei 20/2017, d’11 de juliol, de l’Estatut del Treball Autònom (LETA), on s’estableixen els drets, deures, mesures de protecció i garanties econòmiques per a les persones professionals autònomes.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=555982
Què s’entén per treballador/a autònom/a econòmicament dependent?
Es tracta d’aquella persona física que realitza una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de manera habitual, personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica (client) del qual depèn econòmicament per percebre’n, almenys, el 75 per cent dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals.
Quins són els requisits per ser considerat un TRADE?
Els requisits per ser considerat un TRADE són específics i inclouen:
- Realitzar una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de manera habitual, personal, directa i predominant per a un sol client del qual percebrà, com a mínim, el 75 per cent dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals.
- No tenir persones treballadores a càrrec seu ni contractar o subcontractar part o tota l’activitat amb tercers, tant respecte de l’activitat contractada amb el client del qual depèn econòmicament com de les activitats que pogués contractar amb altres clients. Respecte a aquest punt, cal assenyalar que la llei preveu alguns supòsits i situacions excepcionals en què es permet la contractació d’una única persona treballadora; els pots consultar en l’article 11 de la LETA.
- Disposar d’infraestructura productiva i materials propis, necessaris per dur a terme l’exercici de l’activitat i independents dels del client, quan en aquesta activitat siguin rellevants econòmicament.
- Percebre una contraprestació econòmica en funció del resultat de l’activitat, d’acord amb el que s’hagi pactat amb el client i assumint risc i ventura d’aquella.
- No executar la seva activitat de manera indiferenciada amb les persones treballadores que prestin serveis sota qualsevol modalitat de contractació laboral per compte del client.
- Desenvolupar l’activitat sota criteris organitzatius propis, sense perjudici de les indicacions tècniques que pogués rebre del client. És important que el desenvolupament de les tasques s’organitzi amb autonomia i llibertat; malgrat que puguin existir indicacions tècniques per part del client, el TRADE és el responsable del procés.
En qui recau la responsabilitat del reconeixement de la condició d’un TRADE?
El/La professional autònom/a que reuneixi les condicions anteriors pot sol·licitar al seu client la formalització d’un contracte de treballador/a autònom/a econòmicament dependent. En cas de negativa del client o quan, transcorregut un mes des de la comunicació no s’hagi formalitzat aquest contracte, el/la professional autònom/a pot sol·licitar el reconeixement de la condició de TRADE davant els òrgans jurisdiccionals laborals (article 11 bis de la LETA).
Tots els autònoms poden ser considerats TRADES?
No tots els autònoms poden ser considerades persones treballadores autònomes econòmicament dependents. Concretament, la llei preveu que els titulars d’establiments o locals comercials i industrials i d’oficines i despatxos oberts al públic, i els professionals que exerceixin la seva professió conjuntament amb uns altres en règim societari o sota qualsevol altra forma jurídica, no tindran en cap cas la consideració de persones treballadores autònomes econòmicament dependents (article 11.3 LETA).
Quina és la formal legal de formalitzar un contracte entre un TRADE i el seu client?
El contracte per a la realització de l’activitat professional del TRADE subscrit entre aquest i el seu client s’ha de formalitzar sempre per escrit i haurà de registrar-se a l’oficina pública corresponent (SEPE). El/La treballador/a autònom/a haurà de fer constar expressament en el contracte la seva condició de dependent econòmicament respecte del client que el contracti. La condició de dependent només es pot tenir respecte d’un únic client (article 12 LETA).
Jornada laboral del TRADE
El/La treballador/a autònom/a econòmicament dependent té dret a una interrupció de la seva activitat anual de 18 dies hàbils, sense perjudici que aquest règim pugui ser millorat per acords d’interès professional o mitjançant contracte entre les parts.
Mitjançant un contracte individual o un acord d’interès professional s’ha de determinar el règim de descans setmanal i el corresponent als festius, la quantia màxima de la jornada d’activitat i, en cas que aquesta es computi per mes o any, la seva distribució setmanal.
La realització d’activitat per temps superior al pactat contractualment ha de ser voluntària en tot cas, i no pot excedir de l’increment màxim establert mitjançant un acord d’interès professional. En absència d’un acord d’interès professional, l’increment no pot excedir del 30 per cent del temps ordinari d’activitat individualment acordat.
L’horari d’activitat s’ha de procurar adaptar als efectes de conciliar la vida personal, familiar i professional de la persona treballadora autònoma econòmicament dependent.
La figura del fals autònom
Es denomina “fals autònom” la persona treballadora que està donada d’alta en el RETA, però que, en realitat, la prestació dels seus serveis reuneix totes les notes de laboralitat pròpies del contracte laboral, per la qual cosa el seu enquadrament correcte seria en el Règim General de la Seguretat Social.
Així doncs, el Tribunal Suprem ha determinat que la realitat fàctica o els fets prevalen sobre la denominació que les parts puguin donar a la relació que regulen, de forma que, per determinar la naturalesa de la relació serà necessari tenir en compte totes les circumstàncies concurrents amb la finalitat de constatar si en la relació que uneix les parts estan presents les notes d’alienitat, retribució i dependència pròpies del contracte laboral o no. Entre d’altres, es té en compte si la persona treballadora té llibertat i autonomia en el seu treball o si, per contra, està subjecta a un horari o si rep ordres o instruccions clares sobre la forma de desenvolupament de la seva activitat.
Criteris aplicats per considerar la relació laboral i no mercantil:
- Subordinació directa: la persona treballadora rep i està sotmesa a ordres, instruccions, directrius i control per part de l’empresa, similar a una persona treballadora per compte d’altri.
- Dependència laboral: manca d’autonomia. Es realitza amb una certa permanència i amb caràcter habitual.
- Absència de llibertat d’organització: no disposa de plena autonomia per decidir com realitzar la seva feina, els horaris o les eines que utilitza, ja que està subjecte i limitat a les directrius i mètodes determinats per l’empresa.
- Absència de risc empresarial: no assumeix riscos econòmics ni inversions pròpies, la qual cosa pot ser una característica de la naturalesa mercantil de la relació.
- Exclusivitat: els serveis es realitzen en exclusivitat.
En resum, entendrem la figura del treballador/a autònom/a com “la persona física que dugui a terme de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte d’altri”, exigint, en el cas dels autònoms econòmicament dependents, a més, entre altres previsions, la dependència econòmica en almenys el 75 per cent dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals, la formalització escrita del contracte i la regulació de la jornada.
Més informació:
sballell@pimec.org
