PIMEC valora positivament la moderació de l’IPC que ha de permetre moderar la pressió a les negociac

La patronal reclama que es mantingui la mesura de l’excepció ibèrica limitant el preu del gas per generar electricitat i s’ampliï la bonificació del gasoil professional a les mipimes que utilitzen els vehicles de forma intensiva en el seu negociL’elevada taxa d’inflació subjacent, de mantenir-se, pot tenir un fort impacte en el teixit productiu i l’ocupació, alerta la patronal. En aquest sentit valora les rebaixes de l’IVA en alguns productes, tot i que lamenta que se n’hagi exceptuat la carn i el peix en el conjunt de productes alimentarisPIMEC continua reclamant que si bé els increments de salaris són necessaris, s’han de moderar per relacionar-se amb la millora de la productivitat de les empreses, i no només a l’IPCBarcelona, 13 de gener de 2023. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC destaca que les actuacions que s’estan prenent per a frenar l’increment de preus tenen efecte positiu en els de l’electricitat i reclama que es doni continuïtat a la mesura de l’excepció ibèrica en limitar el preu del gas per generar electricitat i s’ampliï la bonificació del gasoil professional a les mipimes que utilitzen els vehicles de forma intensiva en el seu negoci. No obstant, la situació es torna més complexa, ja que ara, el problema s’ha traslladat als preus de l’alimentació i d’alguns serveis com l’hoteleria i restauració. Els efectes de segona ronda no s’estan frenant, la qual cosa queda reflectida en l’augment de preus d’aquesta última activitat econòmica. En el mateix sentit, el comportament dels preus sense considerar els productes energètics ni els aliments frescos (inflació subjacent) continua pujant.Des de la patronal es considera que aquesta moderació de l’IPC hauria de permetre que la negociació salarial estigui menys pressionada per l’alentiment de la pressió inflacionària. Tot i això, atès que ens trobem en una situació en què conjuntament amb l’increment de preus conflueix l’alentiment en el creixement del PIB i la moderació en la creació d’ocupació, PIMEC continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses, per exemple: productivitat, resultats, evolució del PIB, costos, etc. i no només a l’IPC, per contenir els efectes de segona ronda. Per capgirar aquesta situació, PIMEC reclama que les prioritats polítiques, d’una banda, han de continuar encaminades a contenir la inflació en el seu origen, ja que és una forma de millorar la competitivitat i mantenir l’activitat econòmica. També s’han d’orientar a contenir la formació de preus en els mercats majoristes de l’electricitat, el gas i la resta de combustible. D’altra banda, aquestes prioritats s’han d’encaminar també específicament als grups amb més tensions inflacionàries. En aquest sentit, la patronal valora de forma positiva les rebaixes de l’IVA en alguns productes, tot i que lamenta que no s’hagi fet el mateix amb la carn i el peix que són productes bàsics de la nostra dieta. També cal tenir en compte que aquestes mesures encara no es veuen reflectides en aquest IPC. En un horitzó a mitjà termini, cal donar un impuls addicional a la transició energètica per reduir-ne la dependència exterior.Finalment, la patronal segueix demanant que l’Administració Pública assumeixi la part que li pertoca d’aquests augments de preus en tots els contractes públics, ja que a dia d’avui només ho fa en determinats contractes d’obres, a partir de la seva revisió en els contractes que estan en vigor, en els prorrogats i en els que se signaran properament. En aquest sentit, considera que seria bo modificar la Llei de Contractes amb el Sector Públic (Llei 9/2017) i permetre la indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos, com passa ara mateix, i permetre la renegociació dels preus en el cas de pròrrogues obligatòries.A partir de l’IPC de desembre, PIMEC destaca que:Aquest se situa en el 5,7%, un punt i una dècima per sota del de novembre (6,8%). Es redueix per cinquè mes, continua molt elevat, però més baix que l’esperat fa uns mesos. Aquest descens es produeix perquè els preus de desembre de 2022 augmenten menys que els de desembre de 2021 (0,2% i 1,2% respecte al mes anterior).Aquest comportament en l’augment de preus, fonamentalment, és conseqüència dels increments en els aliments i begudes no alcohòliques i en l’hoteleria i restauració.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, puja set dècimes i se situa en el 7,0%, la qual cosa confirma que els augments dels preus de l’energia i primeres matèries i, el retard en prendre mesures per frenar els seus increments, continuen traslladant-se a la resta de la cadena productiva.En relació al mes anterior, els preus augmenten dues dècimes a Espanya i una dècima a Catalunya i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 5,7% en el primer cas i en el 5,2% en el segon cas.La moderació en l’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels productes energètics (passen d’un augment del +4,5% a una reducció del -6,9%). No obstant, els preus del carburant i combustible van augmentar un +5,7% i els del transport d’un +3,3%. Per la seva banda, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques situen el seu creixement en el 15,7% i els de l’hoteleria i restauració en el 7,8%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-1,9%) i els de l’habitatge (-4,5%), a partir de la caiguda dels preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (-11,4%) . Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa en el 7,0% a Espanya i en el 6,5% a Catalunya.Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals, dels aliments i begudes no alcohòliques (+13,4%) i de l’hoteleria i restauració (6,4%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-1,9%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, es redueix un punt i dues dècimes a Espanya (del 6,7% al 5,5%) i nou dècimes la UM (del 10,1% al 9,2%). Aquesta evolució situa, per quart mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sota la de la UM, en aquest cas amb un diferencial de tres punts i set dècimes, amb la qual cosa continua la incidència positiva en la competitivitat via preus respecte als països europeus.