PIMEC valora positivament la moderació de l’IPC, però manté l’alerta sobre l’efecte que pot tenir en

La patronal alerta sobre l’elevada taxa d’inflació subjacent que, de mantenir-se, pot tenir un fort impacte en el teixit productiu i l’ocupació PIMEC continua demanant a l’Administració Pública que assumeixi la part que li pertoca dels augments dels preus i que revisi els preus de certs contractes públics d’obres i de serveisLa patronal continua reclamant que si bé els increments de salaris són necessaris, s’han de moderar per relacionar-se amb la millora de la productivitat de les empreses, i no només a l’IPCBarcelona, 14 de desembre de 2022. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC destaca que les actuacions que s’estan prenent per a frenar l’increment de preus, tenen efecte positiu en els de l’electricitat, però no en els dels carburants i combustibles. La situació es torna més complexa, ja que ara, el problema s’ha traslladat als preus de l’alimentació, del transport i de l’hoteleria i restauració. Els efectes de segona ronda no s’estan frenant, la qual cosa queda reflectida en l’augment de preus de l’hoteleria i restauració. En el mateix sentit, el comportament dels preus sense considerar els productes energètics ni els aliments frescos (inflació subjacent) es manté en nivells alts.Per capgirar aquesta situació, PIMEC reclama que les prioritats polítiques han de continuar encaminades a contenir la inflació en el seu origen, la formació de preus en els mercats majoristes de l’electricitat, el gas i la resta de combustibles. Així, continua considerant la conveniència d’intervenir els mercats elèctrics i del gas europeus per tal d’aturar el fort increment de preus, per no col·lapsar l’economia europea i evitar l’especulació en els preus de l’energia. La patronal exigeix mesures contundents fins i tot reduccions de consum amb les compensacions raonables perquè les empreses s’aboquen a no poder pagar factures. En un horitzó a mitjà termini, cal donar un impuls addicional a la transició energètica per reduir-ne la dependència exterior.D’altra banda, atès que ens trobem en una situació en què conjuntament amb l’increment de preus conflueix l’alentiment en el creixement del PIB i la moderació en la creació d’ocupació, PIMEC continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses, per exemple: productivitat, resultats, evolució del PIB, costos, etc. i no només a l’IPC, que està moderant el seu creixement, per contenir els efectes de segona ronda. Així, alerta que la inflació subjacent no reverteix les alces dels darrers mesos.Finalment, la patronal segueix demanant que l’Administració Pública assumeixi la part que li pertoca d’aquests augments de preus en tots els contractes públics, ja que a dia d’avui només ho fa en determinats contractes d’obres, a partir de la seva revisió en els contractes que estan en vigor, en els prorrogats i en els que se signaran pròximament. En aquest sentit, considera que seria bo modificar la Llei de Contractes amb el Sector Públic (Llei 9/2017) i permetre la indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos, com passa ara mateix i permetre la renegociació dels preus en el cas de pròrrogues obligatòries.A partir de l’IPC de novembre, PIMEC destaca que:Aquest se situa en el 6,8% unes cinc dècimes per sota del d’octubre (7,3%). Es redueix per quart mes, tot i que continua molt elevat.Aquest comportament en l’augment de preus, fonamentalment, és conseqüència dels increments en els aliments i begudes no alcohòliques, en el transport i en l’hoteleria i restauració.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, puja una dècima i se situa en el 6,3%, el que confirma que els augments dels preus de l’energia i primeres matèries i, el retard en prendre mesures per frenar els seus increments, encara s’estan traslladant a la resta de la cadena productiva.En relació al mes anterior, els preus es redueixen mig punt a Espanya i quatre dècimes a Catalunya i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 6,8% en el primer cas i en el 6,4% en el segon cas.La moderació en l’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels productes energètics (passen d’un augment del +8,0% al +4,5%). No obstant els preus del carburant i combustible van augmentar un + 14,2% i els del  transport d’un +7,7%. Per la seva banda, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques situen el seu creixement en el 15,3% i els de l’hoteleria i restauració en el 7,6%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-2,0%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa en el 6,3% a Espanya i en el 6,1% a Catalunya.Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals, dels aliments i begudes no alcohòliques (+13,5%) i del transport (+6,9%) i de l’hoteleria i restauració (6,3%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-2,0%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, es redueix de sis dècimes a Espanya (del 7,3% al 6,7%) i a la UM (del 10,6% al 10,0%). Aquesta evolució situa, per tercer mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sota la de la UM, en aquest cas amb un diferencial de tres punts i tres dècimes, amb la qual cosa es reverteix la situació dels mesos anteriors, i ara, s’observa una incidència positiva en la competitivitat via preus respecte als països europeus.