PIMEC valora positivament el descens de la inflació malgrat que alerta del possible repunt de preus dels carburants i l’energia en els propers mesos

La patronal considera que en l’actual escenari de desacceleració econòmica, d’alentiment del dinamisme del mercat de treball i de disminució de les pressions inflacionàries s’afavoreix un escenari de disminució progressiva dels tipus d’interès. No obstant, alerta que els preus dels aliments i begudes es manté amb ritmes de creixement molt alts, la qual cosa es pot agreujar amb l’actual sequera. Barcelona, 14 de març de 2024. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC considera positiu per l’economia que la taxa interanual es situï per sota del 3%. Aquesta moderació del creixement dels preus es pot veure compromesa, temporalment, pel possible repunt dels preus dels carburants i de l’energia els propers mesos, tant per l’increment de l’Iva com per les tensions geopolítiques i dels preus dels aliments a causa de la sequera. PIMEC destaca també que es continuen observant, tot i que amb menys intensitat, dues tendències contraposades. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i de matèries primeres s’estan traslladant a alguns sectors productius i, de l’altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot dels carburants i combustibles, que s’està traslladant de forma lenta a la resta de sectors. En aquest sentit, cal recordar que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa. Així, les pressions inflacionàries estan disminuint, però, al mateix temps, s’observa un augment del risc d’una desacceleració econòmica més significativa. Actualment, existeix una amenaça d’alentiment econòmic i de l’ocupació, la qual podria provocar una desacceleració que resulti més complexa de revertir que la mateixa inflació. Per contra, preveiem que les condicions financeres continuïn sent exigents durant tot el 2024, principalment a causa del desajust temporal en què aquestes decisions en matèria monetària es transmeten a l’economia, un fet que pot controlar els efectes de segona ronda, tot i baixar els tipus. També cal avaluar que les polítiques fiscals dels estats europeus seran menys expansives, la qual cosa, contribuirà a reduir les tensions inflacionàries i a debilitar encara més la situació econòmica. En aquesta situació el control de preus s’hauria d’enfocar a prendre mesures destinades específicament a superar aquelles situacions que estan influint en major mesura en l’increment de preus d’alguns productes, com l’alimentació. A mitjà termini, PIMEC continua considerant que cal accelerar l’electrificació de l’economia, a la vegada que augmentar la generació renovable, fets que tindran una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior. Al marge de la variable energètica, PIMEC assenyala també els efectes de la sequera com un element de risc per la inflació. La millora en la gestió de l’aigua esdevé una mesura estratègica en la contenció dels preus durant el pròxim any, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar, i s’alerta dels riscos de desencadenar un efecte inflacionari en d’altres sectors. Finalment, PIMEC reclama que les prioritats polítiques se centrin en els grups amb més tensions inflacionàries. En aquest sentit, continua reclamant que la rebaixa de l’IVA, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’oli d’oliva, s’estengui a la carn i el peix, productes bàsics de la nostra dieta, fet que farà més efectiva aquesta mesura. A partir de l’IPC de febrer, PIMEC destaca que:

• Aquest disminueix sis dècimes en relació al gener i se situa en el 2,7%, set dècimes per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus, és conseqüència, d’una banda dels augments de preu dels aliments i begudes i de l’hoteleria i restauració en termes interanuals i, de l’altre, de les importants reduccions observades en els preus de l’habitatge, gràcies a la caiguda dels preus de l’electricitat respecte als de l’any passat.
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix una dècima, i continua per sobre l’índex general, en el 3,5%.

En relació al mes anterior (intermensual), els preus augmenten quatre dècimes, tant a Espanya com a Catalunya i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 2,8% a Espanya i en el 2,7% a Catalunya. La reducció de preus és conseqüència principalment de la caiguda dels preus de l’habitatge, la taxa anual del qual va disminuir 4,2 punts, fins al -2,7%. Aquest comportament va ser degut a la baixada dels preus de l’electricitat, enfront de l’augment al febrer de l’any passat. Per la seva banda, augmenten els preus dels aliments i begudes no alcohòliques (5,3%), dels de l’hoteleria i restauració (5,5%) i dels de les begudes alcohòliques i tabac (4,7%). També augmenten, de forma més moderada, els preus de l’ensenyament (2,8%), del lleure i la cultura (2,8%) i els del transport (2,4%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa, a Espanya en el 3,5% (una dècima menys que el mes anterior) i a Catalunya en el 3,4% (tres dècimes menys que el mes anterior). Per grups, a Catalunya destaca, també, la caiguda del preu de l’habitatge (-3,1%) i els creixements dels preus en termes interanuals, de les begudes alcohòliques i tabac (5,4%), dels aliments i begudes no alcohòliques (4,7%) i de l’hoteleria i restauració (5,1%). Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, baixa sis dècimes a Espanya (del 3,5% al 2,9%) i es redueixen dues dècimes la UM (del 2,8% al 2,6%). Aquesta evolució, manté el creixement dels preus a Espanya per sobre dels de la UE, la qual cosa comporta que la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.