L’entitat urgeix mesures compensatòries davant l’increment de costos laborals i els preus energètics per mantenir la competitivitat de les pimes PIMEC alerta dels efectes de segona ronda que pot provocar l’increment de costos laborals en l’IPC, i que la possible reducció de la jornada laboral podria agreujar Barcelona, 14 de febrer del 2025. PIMEC constata que l’IPC de gener repunta per quart mes consecutiu i se situa en el 2,9%, i canvia la tendència de moderació dels preus observada entre el juliol i setembre de l’any passat. Això ha comportat que el registre se situï per sobre de l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2%). L’entitat ha explicat que aquesta situació ha estat resultat de l’augment dels preus relacionats amb l’habitatge, a partir de l’increment de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua, especialment a l’electricitat (20,5%), ja que els preus dels carburants i combustibles augmenten de forma moderada (1,2%). Aquesta evolució de l’IPC interanual al gener està influenciat per l’efecte base observat en els preus dels carburant i combustibles (augment d’enguany davant la baixada al gener de 2024) i de l’electricitat (major augment aquest mes que el mateix mes de l’any passat). Amb tot, aquest augment no es tradueix en una reactivació inflacionista de caràcter estructural. La inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, es manté continguda i observa una tendència descendent (del 2,6% al 2,4%), evidenciant l’absència de pressions derivades d’una demanda interna desbocada o d’altres tensions clàssiques. Les previsions per als propers mesos apunten a que la inflació general es mantingui relativament estable en els propers mesos abans d’iniciar una trajectòria descendent a partir de març de 2025, acostant-se progressivament al 2%. Aquesta moderació estaria afavorida per una menor pressió dels preus energètics i una relaxació de la inflació subjacent, tot i la reversió d’algunes mesures fiscals i les incerteses sobre els efectes de segona ronda en salaris i marges empresarials. Am tot, cal advertir que les tensions comercials globals, especialment les derivades de possibles aranzels addicionals per part dels Estats Units, podrien augmentar la incertesa sobre les perspectives d’inflació a la zona euro, dificultant l’assoliment de l’objectiu del 2% el 2025. Amb aquest escenari, tal com diu Christine Lagarde, és necessari que Europa equilibri l’autonomia estratègica amb l’obertura econòmica global, destacant la importància d’eliminar barreres internes i fomentar un entorn favorable a la innovació per impulsar el creixement econòmic. Davant d’aquest escenari, PIMEC considera que cal analitzar amb més rigor l’impacte i efectes de segona ronda que poden tenir les darreres disposicions adoptades en relació al mercat laboral, augment del salari mínim i reducció de la jornada laboral setmanal, i a partir d’aquest anàlisi acompanyar-les de mesures compensatòries per als sectors més afectats, així com, establir d’incentius clars per millorar la productivitat i estimular la inversió i establir un marc regulador que afavoreixi la competitivitat empresarial. A partir de l’IPC de gener, PIMEC destaca que:

• Aquest augmenta una dècima en relació amb el mes de desembre i se situa en el 2,9%, i s’allunya fins a nou dècimes de l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus relacionats amb l’habitatge (7,9%), sobretot a partir de l’increment dels mateixos en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (14,4%), de l’hoteleria i restauració (4,3%) i de les begudes alcohòliques i tabac (4,3%). En sentit contrari els preus del vestit i calçat es redueixen(-0.1%) i registren augments moderats els preus del transport (1,3%) i els de les comunicacions (1,2%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix dues dècimes i se situa en el 2,4% i es manté per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten dues dècimes a Espanya i una dècima a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya se situa per sobre del d’Espanya (3,0% i 2,9%, respectivament). De forma més accentuada, la inflació subjacent se situa a Catalunya per sobre la d’Espanya (2,6% i 2,4%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’habitatge (7,4%), de les begudes alcohòliques i tabac (4,5%) i de l’hoteleria i restauració (4,2%). En sentit contrari, els preus es van reduir al vestit i calçat (-0,1%) i van augmentar de forma moderada, al transport (1,0%) i a les comunicacions (0,1%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta una dècima a Espanya (del 2,8% al 2,9%) i, també, una dècima a la UM (del 2,4% al 2,5%). Aquesta evolució manté el creixement dels preus a Espanya quatre dècimes per sobre dels de la UE, la qual cosa comporta que la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.