PIMEC reclama que les mesures per contenir la inflació vagin encaminades a prioritzar l’activitat ec

Les mesures anunciades pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, són conjunturalment raonables però no contribuiran frenar totalment la inflació i no es traslladaran a la dinamització de l’activitat econòmicaLa patronal demana acords per contenir l’alça de preus que tot i tenir en compte aspectes socials, també es contemplin aspectes econòmics per continuar sent viables i competitius  Barcelona, 13 de juliol de 2022. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC alerta que la contenció de la inflació ha de ser prioritat absoluta i demana els màxims consensos i acords per frenar l’alça de preus, que s’està convertint en estructural. En aquest sentit, demana encaminar les mesures a dinamitzar l’activitat econòmica per no tancar empreses, que són les que generen riquesa i creen i mantenen llocs de treball. “Només així podrem garantir que el país sigui viable i competitiu”, ha assenyalat el president de PIMEC, Antoni Cañete. L’entitat creu que les mesures que s’han pres fins ara per frenar l’increment de preus tindran una efectivitat limitada i requereixen d’una major celeritat en la implementació. Pel que fa a les mesures anunciades pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el debat de l’Estat de la Nació, la patronal considera que malgrat poden tenir un efecte miratge de l’IPC, no contribuiran a millorar una inflació que, ara per ara, és el principal problema de la nostra economia.En relació a les mesures de fiscalitat addicional anunciades pel cap de l’Executiu espanyol per a determinats sectors, PIMEC creu que són conjunturalment raonables i han de servir per a la configuració de preus justos i limitar les rendes excessives que minven la viabilitat de l’economia. Això no obstant, l’entitat alerta que no es traslladaran a dinamitzar l’activitat econòmica, ni tindran cap efecte en el sector empresarial (millores de productivitat, competitivitat…) si no es focalitzen en aquest sentit.Així mateix, PIMEC continua cridant l’atenció sobre dos aspectes preocupants que necessiten de l’actuació governamental. D’una banda, la manca i pujada dels costos dels productes bàsics alimentaris, que està escanyant la cadena de valor del sector primari i de la indústria transformadora, amb efectes sobre els preus al consumidor. I, en segon lloc, l’ascens continuat que està palesant la inflació subjacent, en tant que mostra una pèrdua de competitivitat de l’economia i les empreses i anticipa problemes en el curt termini.D’altra banda, PIMEC constata l’alentiment en el creixement del PIB i de moderació en la creació d’ocupació, l’entitat continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses, i no només a l’IPC. En aquest sentit, ha posat com a exemple alguns indicadors: productivitat, resultats, evolució del PIB, inflació subjacent, costos, etc.Finalment, la patronal segueix demanant que l’Administració Pública assumeixi la part que li pertoca d’aquests augments de preus en tots els contractes públics, ja que a dia d’avui només ho fa en determinats contractes d’obres, a partir de la seva revisió en els contractes que estan en vigor, en els prorrogats i en els que es signaran properament. En aquest sentit, considera que seria bo modificar la Llei de Contractes amb el Sector Públic (Llei 9/2017) i permetre la indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos.A partir de l’IPC de juny, PIMEC destaca que:Aquest augmenta fins al 10,2%, continua la tendència creixent i se situa com el alt des d’abril de 1985.Aquest comportament en l’augment de preus, fonamentalment, és conseqüència dels increments en l’energia, els aliments i begudes no alcohòliques i el transport.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, continua la seva dinàmica alcista (onzè mes) se situa en el 5,5%, el que confirma que els augments dels preus de l’energia i primeres matèries i, el retard en prendre mesures per frenar els seus increments, s’estan traslladant a la resta de la cadena productiva.En relació al mes anterior, els preus augmenten en un punt i mig a Espanya i a Catalunya i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 10,2% en el primer cas i en el 9,7% en el segon cas.L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels productes energètics (+40,8%). Els preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua, que incideix en els de l’habitatge (+19,0%), van augmentar un +35,0%, els del transport un +19,2% i els dels carburants i combustibles un +40,7%. De la seva banda, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques acceleren el seu creixement fins a l’12,9%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-0,3%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent s’accelera fins al 5,5% a Espanya i fins al 5,2% a Catalunya.Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals de l’habitatge (+17,8%), del transport (+19,3%) i dels aliments i begudes no alcohòliques (+11,0%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-0,3%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, augmenta un punt i mig a Espanya (del 8,5% al 10,0%) i augmenta cinc dècimes a la UM (del 8,1% al 8,6%). Aquesta dinàmica situa, per quinzè mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sobre de la UM, en aquest cas amb un increment del diferencial que se situa en un punt i quatre dècimes amb la qual cosa, incrementa la incidència negativa en la competitivitat via preus respecte als països europeus.