PIMEC proposa l’impuls d’un gran acord per a la gestió de l’aigua amb un debat de cohesió territoria
04/05/2023

PIMEC proposa l’impuls d’un gran acord per a la gestió de l’aigua amb un debat de cohesió territoria

Les mipimes demanen a les administracions posar en marxa urgentment mesures que permetin la continuïtat de l’activitat empresarial i un ús sostenible de l’aigua davant una transició que requereix d’inversions per reconvertir les activitats Patronal i sectors més afectats presenten un manifest per garantir la disponibilitat d’aigua a llarg termini i minimitzar els efectes negatius de l’escassetat d’aquest recurs en diferents sectors i territorisEn comparació a l’última gran sequera entre el 2006 i 2008, PIMEC ha estimat que el preu dels cereals va augmenta un 25%, el dels farratges un 70% i el de la fruita entre un 10% i 18% Barcelona, 5 de maig del 2023. Les mipimes de Catalunya han fet una crida a les administracions públiques per a la posada en marxa urgent de mesures concretes i ajuts directes a les empreses que facin compatible la continuïtat de l’activitat econòmica amb un ús sostenible i eficient de l’aigua. Ho han fet al Dipòsit del Rei Martí a Barcelona amb la presentació d’un manifest conjunt sota el títol ‘Economia, aigua i futur’, que ja compta amb 156 adhesions, fruit d’un procés participatiu amb tots els sectors afectats per la sequera i les restriccions de l’aigua.El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha manifestat la necessitat d’impulsar mesures per protegir i conservar l’aigua com a recurs natural i el medi ambient en general i, també, l’activitat empresarial per tal de permetre la creació de riquesa i ocupació que mantenen l’estat del benestar. A continuació, ha lamentat que “manquen aquelles grans infraestructures estratègiques que han de permetre resoldre els problemes d’abastiment i la millora de les xarxes de subministrament”, davant el fet que 495 municipis catalans ja estan en fase d’excepcionalitat i altres conseqüències de la sequera com l’increment dels preus dels aliments, que poden augmentar un 25% en els cereals, un 70% en els farratges i entre el 10 i el 18% la fruita, segons estima PIMEC en base a la variació de preus en l’última gran sequera entre el 2006 i 2008.Cañete ha recordat que “empreses del turisme, la indústria, l’agricultura, la ramaderia i altres sectors ja estan molt afectats i hem de donar passes endavant seguint el camí de casos d’èxit com el d’Israel”, país referent a l’ús racional de l’aigua per a l’agricultura amb un rec altament tecnificat, i Califòrnia, que ha construït conques per intentar capturar aigua als anys plujosos i permetre que es torni a filtrar i ha iniciat un programa pilot per inundar els camps i facilitar la recàrrega dels aqüífers.El document posa de manifest que al 2030 a Europa l’estrès hídric afectarà al 50% dels recursos disponibles i a Catalunya les conques internes no poden fer front al volum de consum i, per això, calen accions urgents d’estalvi i eficiència i un impuls de la regulació hidròlica. A més, destaca els avanços empresarials en la sostenibilitat com passa a la indústria, que ha aconseguit importants estalvis en el consum a través de l’auto abastament i la reutilització i l’agricultura, que ha adaptat la capacitat de càrrega dels ecosistemes per evitar la sobreexplotació i ha posat en marxa mesures per millorar la retenció de l’aigua i reduir la seva pèrdua.  Les propostes del manifest ‘Economia, aigua i futur’Les entitats signants proposen l’adopció de les següents mesures amb l’impuls de les administracions públiques i les institucions competents.El document recull propostes a curt termini orientades a crear una governança de l’aigua a Catalunya que impulsi els canvis necessaris durant els pròxims 10 anys, i un pla d’acció per pal·liar els efectes de la sequera. En destaquen: la creació d’una Taula de l’aigua de Catalunya, liderada per la Generalitat i que impliqui a totes les administracions i actors econòmics per tal d’establir les bases del futur Pacte Nacional de l’Aigua; i un programa d’ajuts directes i crèdits a les empreses afectades per la sequera, destinades a la preservació del teixit productiu i al manteniment de l’ocupació. Així mateix, defensa revisar la fiscalitat de les activitats afectades per la sequera, redissenyar i accelerar els tràmits administratius vinculats amb l’aigua, incrementar la dotació dels fons europeus Next Generation destinats a la sostenibilitat i l’eficiència i establir programes específics de formació i reciclatge, entre altres.D’altra banda, el manifest inclou també propostes a mig i llarg termini per orientar les inversions que s’haurien d’incorporar a un Pacte Nacional per l’Aigua; així com mesures i programes estratègics que haurien de tenir una estabilitat d’execució i pressupostària durant els pròxims 10 anys. Són, per exemple, la planificació d’inversions que donin resiliència al sistema hídric català: sistemes de retorn de l’aigua, àrees de recàrrega dels aqüífers, etc. A més, les entitats signants veuen necessari establir programes de suport i foment de l’eficiència amb la modernització de regadius, la reconversió dels processos industrials i altres activitats econòmiques i l’adopció de mesures de gestió sostenible. Finalment, el document també demana promoure la R+D de tecnologies que contribueixin a solucionar aquesta problemàtica, assistència tècnica als agricultors i altres negocis afectats, millorar i unificar la legislació actual en referència a la gestió de l’aigua, i demanar al Govern de l’Estat Espanyol, a la Generalitat de Catalunya i a la Unió Europea un front comú per impulsar la redacció d’un pla d’infraestructures europees de l’aigua, entre moltes altres qüestions.L’acte ha comptat amb la participació dels empresaris i empresàries representants dels sectors més afectats i amb les intervencions de: Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC, David Coll, president de PIMEC Agroalimentària, Isabel Galobardes, presidenta de PIMEC Turisme, Esteve Pintó, president de PIMEC Catalunya Central, Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona, Mercè Martínez, presidenta del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, i Ramón Lletjós, president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).   

Documents adjunts

Compartir:

linkedin share button