PIMEC preveu una moderació del creixement de l’economia catalana el 2025 i alerta que factors com la reducció de la jornada laboral seran determinants

Tot i el bon comportament econòmic, amb un creixement del 3,6% de l’economia catalana el 2024, constata que la confiança empresarial es modera i que creixen els reptes en digitalització i millora de la competitivitat L’entitat destaca que la divergència entre producció i facturació en la indústria i la moderació del consum poden afectar al creixement d’enguany Barcelona, 10 de febrer del 2025. PIMEC ha constatat avui que l’economia catalana ha tancat l’any 2024 amb un creixement del 3,6%, superant la mitjana espanyola (3,2%) i situant-se molt per sobre del creixement europeu (0,8%), segons dades publicades recentment per l’IDESCAT. En aquest sentit, ha apuntat que aquest dinamisme, impulsat per la indústria i els serveis, confirma la capacitat de resistència de l’economia catalana en un context internacional complex. No obstant això, adverteix que els indicadors de confiança empresarial suggereixen que aquest ritme d’expansió podria moderar-se i manifesta que factors com la reducció de la jornada laboral, el desajust entre el creixement econòmic i la capacitat de reduir l’atur o la incertesa geopolítica seran determinants. Un PIB que creix, però amb senyals de prudència per al 2025 El PIB ha crescut a un ritme sòlid, especialment en el quart trimestre (+3,9% interanual, +0,7% intertrimestral), la qual cosa indica una evolució sostinguda. No obstant això, l’enquesta de perspectives empresarials, elaborada per l’Observatori de la Pime de Catalunya, apunta a una certa moderació per al 2025, amb previsions d’un creixement del 2,5%. Mentre que el 44,3% de les pimes preveu augmentar les vendes, un 35% espera estabilitat, reflectint una actitud més prudent davant el mercat. Pel que fa a la inversió, només un 34,4% de les pimes preveu fer-ne i el 31,4% de les empreses preveu augmentar plantilla, una dada que confirma la tendència cap a una expansió més moderada en el mercat laboral. Aquesta tendència també s’aprecia a l’Índex de Confiança Empresarial, que mostra una millora discreta (+1,6% interanual) però amb diferències segons la mida de l’empresa: les mitjanes de més de 200 treballadors són les més optimistes (+3,3%), mentre que les grans empreses amb més de 1.000 treballadors mantenen una confiança més continguda, possiblement per la seva major dependència del mercat exterior. Les empreses petites mantenen una tendència estable, però amb certa prudència en la seva percepció a curt termini, reflex d’un context econòmic amb incerteses sobre la demanda i els costos empresarials. Indústria: producció i facturació, dues cares d’una mateixa realitat El sector industrial ha estat un dels pilars de creixement, amb un augment del 4,0%, impulsat per la fabricació de vehicles, la indústria farmacèutica i la química. No obstant això, una anàlisi més detallada a través de l’Índex de Producció Industrial (IPI) i l’Índex de Volum de Negoci Industrial (IVNI) evidencia una realitat més complexa. En molts segments, la producció ha superat la facturació, cosa que pot indicar ajustaments de preus per mantenir la competitivitat o una desacceleració de la demanda que ha limitat la transmissió del creixement productiu a les vendes. Sectors com la indústria farmacèutica i l’equipament electrònic han estat els grans motors del 2024, però la qüestió clau és si aquesta tendència podrà sostenir-se el 2025. A més, els béns d’equipament han experimentat un increment notable en producció (+9,5%), però sense un augment equivalent en la facturació, suggerint una possible sobreproducció temporal o ajustaments de preus a la baixa. D’altra banda, la indústria tradicional, incloent el tèxtil, la metal·lúrgia i la fabricació de productes metàl·lics, continua mostrant feblesa. PIMEC ha destacat que la divergència entre producció i facturació en molts segments posa de manifest que, malgrat l’activitat, la rendibilitat no està plenament consolidada. La pressió sobre els preus i la moderació de la demanda estan limitant la capacitat de creixement real del sector, especialment en la indústria tradicional, on la manca d’inversions i el context normatiu poden estar frenant la seva competitivitat. És necessari garantir polítiques que impulsin la transformació digital i la innovació per evitar que aquesta situació esdevingui estructural. Els serveis creixen, però el comerç i l’hostaleria es moderen Els serveis han registrat un increment del 4,1%, gràcies a l’impuls de les activitats professionals i tecnològiques. Tot i això, el comerç (+1,0%) i l’hostaleria (+1,0%) han crescut a un ritme més discret, fet que suggereix una moderació del consum intern. Aquesta divergència posa de manifest una possible transició cap a una economia més basada en serveis d’alt valor afegit, mentre que sectors més dependents del consum domèstic com el comerç i l’hostaleria s’han vist més condicionats per la inflació i la prudència en la despesa. A més, la relació entre facturació i producció mostra una dinàmica particular: mentre que la facturació ha crescut més que la producció, això pot indicar que les empreses han pogut traslladar l’augment de costos als preus finals o bé que s’ha donat una reorientació cap a serveis amb més valor afegit. L’Índex de Comerç al Detall confirma aquesta tendència, amb un creixement nominal del 4,5%, però ajustat per preus, el creixement real és només del 2,2%, fet que evidencia que l’increment de vendes s’ha degut en gran part a la inflació i no tant a una millora real de la demanda. PIMEC alerta que la moderació del comerç i l’hostaleria reflecteix una tendència que no es pot ignorar: la inflació i la incertesa econòmica estan afectant directament el consum intern. L’augment de facturació en molts sectors es deu més als preus que no pas a un augment real de la demanda, un escenari que pot posar en risc la consolidació del creixement. L’ocupació creix, però de manera desigual L’ocupació ha crescut de manera moderada el 2024 (+2,46% en afiliacions, +1,5% en EPA). Tot i el creixement de l’ocupació, PIMEC ha posat de manifest que aquest no ha estat homogeni ni proporcional al creixement econòmic. Les grans empreses han liderat la creació de llocs de treball, mentre que les microempreses han quedat pràcticament estancades, evidenciant les dificultats d’aquestes per afrontar els costos laborals i administratius. A més, l’augment de l’ocupació parcial respecte a la completa suggereix un mercat laboral que busca flexibilitat. Digitalització: una oportunitat encara per explotar PIMEC, en el seu document de perspectives econòmiques, va identificar la digitalització com un dels grans reptes per a les pimes el 2025. L’enquesta sobre l’ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses (IDESCAT) confirmen aquesta situació: mentre que el 99,4% de les empreses de 10 o més treballadors tenen accés a Internet, només el 35,2% de les pimes disposen de pàgina web i un 20,2% utilitzen serveis al núvol. A més, el comerç electrònic ha retrocedit (-1,8 punts percentuals), un senyal que les empreses han de redefinir les seves estratègies digitals per mantenir la competitivitat. Trasllats de seus socials: un senyal d’alerta sobre la competitivitat? El 2024 ha tornat a confirmar una tendència preocupant: Catalunya ha registrat un saldo negatiu de -371 seus socials, acumulant 40 trimestres consecutius de pèrdua neta d’empreses. Tot i que l’impacte immediat sobre l’activitat econòmica ha estat matisat per un saldo positiu en facturació (+1.866 milions d’euros), aquesta tendència apunta a problemes de fons en matèria de competitivitat. La burocràcia, la fiscalitat i les traves administratives continuen sent alguns dels motius esmentats per les empreses que decideixen traslladar la seva seu a altres comunitats. PIMEC considera necessari aprofundir en les causes dels 40 trimestres consecutius de saldos negatius. Aquesta situació, més enllà de ser un indicador simbòlic, pot indicar obstacles com la burocràcia, la fiscalitat i l’excés de regulacions que cal afrontar per tal que el trasllat de seus socials es converteixi en una pèrdua efectiva de capacitat productiva i d’atractiu empresarial per a Catalunya.