PIMEC presenta les conclusions de la jornada “Salari mínim i competitivitat”

Barcelona, 18 de maig de 2016. Després del debat encetat per PIMEC sobre quin impacte podria tenir un augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) sobre l’economia, l’empresa i la societat, l’Observatori de la pimec presenta un segon INFORMES a través del qual es recullen les aportacions efectuades pels participants durant la jornada “Salari mínim i competitivitat”, celebrat el passat 15 d’abril:El salari mínim espanyol és baix en termes monetaris, com a percentatge de la mediana salarial (41%) i en relació a la productivitat del país (40% del PIB per càpita).El nivell i les revisions del salari mínim són una decisió de caràcter polític. Espanya va signar, l’any 1978, la Carta Social Europea, ratificada per les Corts Generals al 1980, que estableix que el salari mínim dels països hauria de ser del 60% de la mediana salarial.La funció del salari mínim és l’assegurament d’una retribució del treball per sota de la qual no es considera ni just ni ètic contractar una persona. Però en la base de l’adequació del salari mínim no hi ha només la dignitat, la justícia i l’ètica, sinó també la racionalitat econòmica, ja que amb uns salaris massa baixos, l’Estat no podrà finançar els seus serveis.Pel seu component social, el salari mínim no es pot augmentar sense considerar la resta d’elements que actuen sobre la justícia social, com ara el tractament impositiu dels salaris baixos o les actuacions en matèria de protecció social. De fet, el salari mínim s’ha de considerar com una peça més del sistema, que és l’estat del benestar.La revisió a l’alça del salari mínim i les seves posteriors modificacions no es poden gestionar des de l’opacitat o la manca de criteris. Tot al contrari, exigeix una metodologia seriosa i rigorosa sobre què es vol aconseguir i a quins ritmes es pretén aconseguir, i també una gran transparència.Les decisions dels governs sobre salari mínim i competitivitat no s’haurien de prendre sense un debat previ i un consens amb les organitzacions empresarials i els sindicats.El salari mínim (absolut i en preu per hora) no necessàriament ha de ser únic, sinó que el més adequat és establir algunes (poques) segmentacions: l’experiència (per tal d’ajustar-lo a la productivitat dels treballadors), la dificultat per accedir al mercat de treball, o també del territori (per tenir en compte el cost de la vida).El nombre de treballadors que cobren el salari mínim o menys és pràcticament nul; els que cobren una mica més que el salari mínim és un col·lectiu que, sense estar quantificat estadísticament, algunes estimacions situen per sota del 5% dels empleats assalariats.Un augment substancial del salari mínim podria tenir efectes de transmissió sobre la negociació dels salaris no afectats; aquest risc. No obstant això, s’hauria d’eliminar sobre la base del consens entre agents econòmics, atès que el que corregeix és un salari de referència (el mínim) que no es correspon amb el nivell econòmic del país, no pas la resta de salaris.Un augment significatiu del salari mínim pot tenir efectes col·laterals que caldria tenir analitzats i previstos sobre l’economia submergida (tema que requeriria un tractament específic), sobre el nivell de preus en els sectors afectats, sobre col·lectius de treballadors més potencialment afectats, sobre la immigració, sobre la competitivitat empresarial, entre altres. En qualsevol cas, aquestes possibles afectacions, amb un tractament complementari adequat no haurien de ser obstacle per afrontar el repte de revisar l’actual nivell de salari mínim i d’apropar-lo a nivells més propers a la productivitat de la nostra economia, contribuint així a orientar-nos a un model productiu més generador de valor i no tant a un model que descansi en la quantitat i els preus baixos.ConsideracionsEl salari mínim és una referència en diverses mesures: la quantia garantida pel FOGASA depèn del salari mínim, el salari mínim és inembargable, un dels requisits per accedir a la renda Activa d’Inserció és no superar el 75% del salari mínim, la base mínima de cotitzacions social depèn del salari mínim, la quantia dels crèdits salarials que té preferència per sobre d’altres depèn del salari mínim o la pensió de jubilació és compatible amb la realització de treballs per compte propi sempre que no superin el salari mínim.Posicionament de PIMECPIMEC creu que s’hauria de plantejar un augment progressiu del SMI, sempre i quan no afecti la competitivitat de les empreses, en particular de les pimes i, per tant, de l’economia. La patronal ha encetat aquest debat per responsabilitat i perquè no vol defugir d’implicar-se en l’impuls de decisions que incideixen en les transformacions de la societat.