PIMEC denuncia que l’Administració ja té el 70% de la documentació que exigeix a les empreses en els tràmits administratius

Un estudi elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya assenyala que el termini de resposta de l’Administració per un tràmit no recurrent és de 136 dies, superant el termini legal de 90 dies Les pimes catalanes dediquen 41,1 hores mensuals de mitjana a gestions amb l’Administració Pública, un temps equivalent a més d’una setmana laboral completa cada mes Barcelona, 22 de novembre de 2024. PIMEC alerta que l’excés de regulació i la qualitat insuficient de la normativa estan provocant inseguretat jurídica i dificultats per al seu compliment, especialment per a les pimes. Aquest és un dels principals resultats de l’estudi “Burocràcia i competitivitat empresarial: Diagnòstic i propostes”, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya i presentat avui al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Durant l’acte, el president de PIMEC, Antoni Cañete, ha subratllat la necessitat d’una “reforma profunda per simplificar, digitalitzar i millorar la coordinació dels processos administratius, amb especial èmfasi en les necessitats de les empreses de menor dimensió”. En aquest sentit, Cañete ha destacat que una Administració més eficient no només beneficia les empreses sinó també el conjunt de la societat. Per reforçar aquesta transformació, PIMEC ha expressat la seva voluntat de col·laborar amb les administracions públiques per implementar aquestes mesures i convertir la burocràcia en un motor d’eficiència i competitivitat. “Només amb una administració àgil i eficient podrem construir un entorn que afavoreixi el creixement empresarial i la innovació,” ha conclòs Cañete. Per part seva, el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, ha exposat les principals problemàtiques del sistema administratiu. Sobre l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat de l’Administració Pública ha indicat que Espanya i Catalunya presenten majors deficiències en comparació amb altres països i regions europees. “La producció normativa ha crescut significativament en els darrers anys a Catalunya, amb una mitjana de 905 normes anuals quan la mitjana de la resta de comunitats autònomes és de 498”, ha explicat. A més, ha dit que, segons l’Índex de Qualitat Reguladora del Banc Mundial, Espanya obté una puntuació de +1, per sota de la mitjana de la UE (+1,2), “fet que demostra que hi ha marge de millora”. Així, Espanya ocupa posicions baixes en rànquings internacionals com l’índex de competitivitat de l’IMD, on ocupa la posició 40 entre 67 països, o als informes del Banc Mundial, el qual demostra que les càrregues administratives són molt pitjors que la mitja dels països de l’OCDE. Segons l’estudi, les pimes catalanes dediquen 41,1 hores mensuals de mitjana a gestions amb l’Administració Pública, un temps equivalent a més d’una setmana laboral completa cada mes. Aquesta càrrega es veu agreujada pel fet que el 69,6% de les empreses han de presentar documentació que l’Administració ja posseeix, i que un 25% ha d’aportar cinc o més documents repetits. A més, el temps mitjà de resolució de tràmits arriba als 136 dies, que evidència la tendència a esgotar els terminis legals. La normativa suspèn en claredat i facilitat d’interpretació, amb una puntuació mitjana de només 2,29 sobre 5 que les empreses atorguen a la normativa. Aquesta situació, juntament amb el fet que el 81,5% de les empreses afirma tenir dificultats per estar al dia de la normativa vigent, evidencia un sistema que impedeix el desenvolupament empresarial, es troba desconnectada de la realitat i incrementa la desconfiança en les institucions. D’acord amb aquestes dades, Oriol Amat ha destacat que per superar les deficiències estructurals del sistema administratiu català cal inicial un cercle virtuós, en què cada millora de simplificació i qualitat reguladora contribueixi a enfortir la competitivitat empresarial, millorar la confiança en les institucions i, alhora, fomentar el creixement econòmic i la cohesió social. Un cop engegat genera beneficis que no només ajuden a corregir les deficiències actuals, sinó que també prevenen la seva reaparició, absorbint progressivament els dèficits que d’una altra manera són irreversibles. Per assolir aquests objectius, PIMEC fa una crida a les administracions per deixar enrere els diagnòstics reiteratius i passar a l’acció. És el moment de construir un sistema públic que no només acompleixi les seves funcions, sinó que també es converteixi en un aliat estratègic per a les pimes i els autònoms, actuant com un catalitzador per a la innovació i el desenvolupament econòmic. Com destaca Oriol Amat: “Ja tenim els diagnòstics i les estructures necessàries. Ara és l’hora d’actuar, de començar aquest cercle virtuós i d’enfocar els esforços a reforçar les estructures existents i amb un canvi de mentalitat en la gestió administrativa, posant les empreses i les persones al centre de les polítiques públiques,” ha afirmat. PIMEC assenyala que la digitalització, la simplificació normativa i la coordinació interadministrativa ja no són opcions sinó requisits indispensables per modernitzar l’Administració Pública i convertir-la en un motor de creixement i innovació. L’estudi proposa, amb un enfocament pràctic, vàries solucions i en prioritza 10 de concretes que poden començar a aplicar-se immediatament, aprofitant les eines i marcs legals ja existents. És el moment de deixar enrere la inèrcia burocràtica i construir un sistema més àgil, transparent i orientat a resultats, que beneficiï no només les empreses, sinó també el conjunt de la societat. 10 recomanacions prioritàries per iniciar el cercle virtuós administratiu Per assolir l’objectiu de transformar l’Administració Pública en un motor d’eficiència i competitivitat, PIMEC proposa 58 propostes amb un pla d’acció immediat basat en 10 mesures prioritàries. Aquestes accions no només responen als reptes identificats, sinó que també estan dissenyades per iniciar el cercle virtuós de millora contínua:

1. Establiment d’una pausa legislativa per a consolidar i millorar la normativa existent. Això implica aturar temporalment noves normatives que no siguin essencials per centrar-se a simplificar i eliminar normes obsoletes.
2. Revisió contínua de la qualitat reguladora i consolidació normativa, implementant un mecanisme permanent per assegurar que el marc legal és coherent i adaptat a les necessitats actuals. La lentitud en la correcció de textos legals problemàtics és una altra de les disfuncions destacables. Sovint, les modificacions es posterguen amb l’excusa d’incorporar-les en reformes legislatives més àmplies, fet que perpetua els problemes i genera desconfiança en la capacitat adaptativa de l’administració.
3. Aplicació del principi “una vegada i prou” amb interoperabilitat avançada, assegurant que ciutadans i empreses només hagin de proporcionar informació una sola vegada entre administracions.
4. Impuls a la Finestreta Única Empresarial (FUE), centralitzant els tràmits administratius i unificant els procediments per simplificar requisits i evitar confusions.
5. Transformació digital completa de l’Administració amb mesures per garantir la inclusió digital i que tothom tingui accés als serveis digitalitzats.
6. Avaluacions sistemàtiques ex ante i ex post de les normatives per evitar introduir normes ineficients i permetre adaptar-les segons els resultats.
7. Generalització dels Informes d’Idoneïtat Tècnica (IIT) i ampliació de les declaracions responsables per agilitzar tràmits crítics i reduir el temps necessari per iniciar activitats econòmiques.
8. Formació contínua del personal públic, enfocada en qualitat normativa, gestió digital i tècniques d’avaluació per millorar els serveis prestats.
9. Foment de la col·laboració publicoprivada, aprofitant el coneixement i la innovació del sector privat per accelerar processos com la digitalització.
10. Simplificació administrativa per a municipis petits i zones rurals, adaptant els procediments a les seves capacitats per garantir l’equitat territorial.

Principals dades de l’estudi

• Simplificació administrativa: El 69,6% de les empreses van haver d’aportar documents que l’administració ja tenia. Un 25% d’aquestes empreses van haver d’aportar 5 o més documents repetits. Només l’1,8% de les empreses s’han beneficiat d’alguna eliminació o simplificació de tràmits.
• Càrrega administrativa: El 47,8% de les empreses dediquen tenen contractada una gestoria a més de destinar personal propi a realitzar tràmits administratius. La majoria d’empreses dedica unes 40 hores mensuals a la gestió administrativa. El 27,4% externalitzen aquestes tasques a una gestoria.
• Terminis de resposta: El termini mitjà de resposta de l’administració per a un tràmit no recurrent és de 135 dies, superant el termini legal de 90 dies establert per la Llei General de Subvencions. El termini mitjà de cobrament d’una subvenció atorgada és de 166 dies (5,5 mesos). Un 25% de les pimes van cobrar en més de 200 dies (6,7 mesos).
• Complexitat normativa: El 81,5% de les empreses tenen dificultats per estar al dia de tota la nova normativa. La puntuació mitjana de la claredat de la normativa que afecta l’activitat dels enquestats és de 2,39 sobre 5. Només el 10,5% la puntuen amb un 4 o 5, mentre que el 54,4% li donen un 1 o 2.
• Excés de normativa: Catalunya genera una mitjana de 905 normes anuals entre 2010 i 2019, superant la mitjana estatal de 498 normes anuals.
• Baixa qualitat de la normativa: Espanya obté una puntuació de +1 en l’Índex de Qualitat Regulatòria el 2022, per sota del promig de la UE (+1,2). A més, el valor de l’índex ha anat disminuint des de l’any 2002.
• Impacte en la competitivitat: El 22,3% de les empreses consideren que els retards en els tràmits són un obstacle molt important per innovar o llançar nous productes o serveis, mentre que un 14,9% creu que afecten significativament. L’estudi assenyala que la burocràcia excessiva té un impacte negatiu en la competitivitat empresarial, ja que dificulta el creixement, la innovació i la inversió.
• Digitalització: El 45% de les empreses creuen que la digitalització completa dels tràmits reduiria significativament el temps i l’esforç necessari, però un 21,4% no ho creu.
• Coordinació interadministrativa: El 70% de les empreses van requerir la intervenció de diverses administracions per completar els tràmits i gairebé la meitat (48%) van experimentar problemes o retards derivats de la manca de coordinació.