PIMEC defensa un nou model de finançament que permeti a Catalunya gestionar, liquidar i recaptar els seus impostos, amb mecanismes clars de contribució a l’Estat i amb transparència

Oriol Amat compareix al Parlament com a representant de PIMEC per presentar una anàlisi sobre els principals reptes en aquest àmbit: el dèficit fiscal estructural, la baixa execució de les inversions públiques i la limitada autonomia financera Barcelona, 2 d’abril del 2025. PIMEC ha defensat avui un nou model de finançament que permeti a Catalunya gestionar, liquidar i recaptar els seus impostos, amb mecanismes clars de contribució a l’Estat i amb transparència. Ha estat a la comissió d’Economia i Finances del Parlament de Catalunya, on el president de l’Observatori de la Pime i catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ha fet una anàlisi sobre els principals reptes del model de finançament de Catalunya com a representat de PIMEC. “Cal abordar aquesta qüestió amb una mirada econòmica i social, tenint en compte tant l’impacte en el teixit productiu com en el benestar de la ciutadania”, ha manifestat davant dels grups parlamentaris. A continuació, ha demanat un millor finançament perquè els recursos reverteixin en l’impuls de l’activitat econòmica i el de les polítiques que promouen la creació d’ocupació i la generació de riquesa. “Un millor sistema de finançament pot millorar la inversió en formació, en infraestructures pròpies, impulsar la reindustrialització, així com la transició verda, entre altres reptes”. Amat també ha parlat dels desequilibris persistents, com el dèficit fiscal estructural, la baixa execució de les inversions públiques i la limitada autonomia financera, “que dificulten el progrés econòmic i social del país”. Així mateix, ha presentat un seguit de dades que constaten que la inversió pública executada a Catalunya ha estat molt per sota del seu pes poblacional i econòmic i de la pressupostada, fins arribar al 36% el 2021. Entre altres dades, ha dit que l’aportació de Catalunya a l’Estat és del 19,2%, amb un 16% de la població, un 13,6% de la despesa rebuda i una inversió estatal del 9%. Sobre l’acord recent de condonació parcial del deute del FLA, l’ha valorat com un pas positiu, “tot i que insuficient per resoldre el problema de fons, que és l’infrafinançament estructural”. En aquest context, ha comentat que el model de finançament singular de la Generalitat de Catalunya pot anar en la bona direcció: “Aquest model no seria un concert econòmic com el basc o el navarrès, ja que no implicaria la desaparició de l’aportació catalana a la solidaritat interterritorial”. “Aquest model permetria avançar cap a un finançament més just, transparent i adaptat a la realitat catalana, reforçant la competitivitat de les empreses i millorant la qualitat de vida de la ciutadania”, ha defensat. Finalment, ha exposat els principals detalls del model singular proposat:

• Gestió, liquidació i recaptació dels impostos generats a Catalunya per part de la Generalitat.
• Contribució explícita i transparent a la solidaritat entre territoris.
• Aportació clara i pactada pels serveis que presta l’Estat a Catalunya.
• Suficiència financera per garantir el bon funcionament dels serveis públics i les polítiques pròpies.
• Reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, per assegurar una gestió eficient dels recursos.