PIMEC constata que el 63% de l’ocupació generada a través dels fons Next Generation i els PERTE serà masculina

Un estudi de la comissió Dona i Empresa de l’entitat rebel·la la falta d’estratègies per a integrar les dones en àrees claus de creixement econòmic com l’energia verda i neta, la construcció i les noves tecnologies Antoni Cañete explica que PIMEC porta anys treballant per la plena igualtat entre homes i dones “i liderem amb l’exemple, ja que som la primera organització empresarial multisectorial d’Espanya amb paritat en els seus òrgans de Govern” Barcelona, 5 de març del 2025. PIMEC ha alertat avui que el 63% de les ocupacions projectades a partir de l’execució de les ajudes del programa Next Generation EU (NGEU) i els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) estan destinades a homes, consolidant així desigualtats estructurals. Així ho conclou l’estudi “L’impacte de la distribució dels fons Next Generation en clau de gènere”, encarregat per la comissió Dona i Empresa de l’entitat, el qual analitza les desigualtats de gènere en el marc de les estratègies econòmiques postpandèmia. En aquest sentit, es constata que la creació d’ocupació femenina és menor en sectors d’alta inversió i productivitat, com la microelectrònica i semiconductors (25,8%) o el vehicle elèctric (28,2%). En l’acte de presentació de l’estudi, el president de PIMEC, Antoni Cañete ha explicat que “a PIMEC portem molts anys treballant per la plena igualtat entre homes i dones i liderem amb l’exemple, ja que som la primera organització empresarial multisectorial d’Espanya amb paritat en els seus òrgans de Govern”, ha dit en referència al fet que la Junta Directiva de l’entitat compta amb més d’un 40% de dones. Seguidament, ha posat en relleu tres dades rellevants de l’estudi: la taxa d’ocupació de les dones és 10 punts inferior a la dels homes (58,8% i 68,7%, respectivament); només el 35% de les dones arriben a llocs de direcció; i les dones aporten el 52% del PIB. “Tot això sense afegir que les dones realitzen més hores de treball no remunerat, un 64% del temps total diari, i que aquest no es veu reflectit al PIB”, ha manifestat en referència a l’estudi sobre l’aportació de les dones a l’economia. Cañete ha cometat que l’informe presentat té una gran importància, perquè “avancem i diagnostiquem els punts on hem de millorar”, assenyalant que “s’ha de procurar que l’ocupació generada amb diners públics, en aquest cas amb els Fons Next Generation i els PERTEs, no cronifiqui desigualtats del sistema, sinó que ajudin a reduir aquesta bretxa”. “Només treballant plegats, institucions, agents econòmics i socials, el sector privat i la societat en general, podrem avançar”, ha assegurat. Per part seva, la presidenta de la comissió Dona i Empresa de PIMEC, Maria Teixidor, ha alertat que l’anàlisi de les polítiques desenvolupades per la Unió Europea per a la recuperació econòmica després de la pandèmia revela una important discordança entre les expectatives teòriques i els resultats pràctics pel que fa a la igualtat de gènere, “quelcom hauria d’haver estat una prioritat, com estableixen els Plans d’Acció Nacionals (PAN) i que hagués contribuït a la desaparició de l’arrelada segregació sectorial del sistema econòmic”. “Una recuperació equitativa requereix reconèixer aquestes disparitats i incloure de manera proactiva mesures que garanteixin la participació de les dones en el panorama econòmic posterior a la pandèmia”, ha assegurat. Les principals conclusions de l’estudi Miguel Vázquez, president del Col·legi d’Economistes de Galícia, i María Bastida, professora titular de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Santiago de Compostel·la, han presentat l’estudi i algunes de les seves principals conclusions. Entre altres qüestions, han remarcat la manca d’estratègies per a integrar les dones en àrees claus de creixement econòmic com l’energia verda i neta, la construcció i les noves tecnologies. D’altra banda, han destacat que sectors feminitzats com la sanitat, la cura i l’educació, estan subestimats en termes d’inversió i reconeixement econòmic, perpetuant estereotips de gènere. Pel contrari, han parlat de l’excepció que suposa l’economia social i de les cures, que posiciona la igualtat de gènere com a eix central, encara que el seu predomini femení del 61,8% podria reforçar rols tradicionals si no es promou la diversificació laboral. El document posa en relleu que les dones, en comparació amb els homes, han estat més afectades per l’impacte econòmic de la pandèmia, estant en desavantatge en l’actual trajectòria de recuperació. Per això, destaca la necessitat d’elaborar polítiques inclusives que abordin l’impacte de gènere de les crisis econòmiques, garantint que els esforços de recuperació no perpetuïn o empitjorin les desigualtats de gènere existents. A continuació, s’ha presentat una eina que permet calcular l’impacte dels fons subvencionats amb perspectiva de gènere, la qual compta amb uns indicadors avaluats i prioritzats per un grup d’experts en matèria d’economia i empresa, que aporten dades sobre àmbits crítics que s’han de tenir en compte en aquesta repartició de fons públics. Com a conclusió, han assenyalat que, perquè els programes de recuperació econòmica siguin realment transformadors, han d’integrar la igualtat de gènere de manera estructural i efectiva, reconeixent que l’equitat i el creixement econòmic són objectius complementaris. La jornada -moderada per la coordinadora de la comissió Dona i Empresa de PIMEC, M. Àngels Benítez- ha finalitzat amb la celebració d’una taula rodona en la qual han participat Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC, María José Tarancón, membre de la comissió Dona i Empresa de l’entitat, i Maria Bastida, professora titular de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Santiago de Compostel·la.