Pimec constata la contenció de la inflació i insisteix en situar la productivitat com a eix de les polítiques econòmiques

El comportament de l’IPC per als propers mesos vindrà condicionat per l’evolució dels preus energètics, dels aliments i de l’evolució salarial Pimec alerta que l’elevat cost de l’habitatge pot esdevenir un factor estructural de pressió inflacionària Barcelona, 15 de juliol del 2025. Pimec constata que l’IPC de juny canvia la tendència a la baixa iniciada el març i augmenta fins el 2,3%. Això ha comportat que el registre se situï per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus de les begudes alcohòliques i tabac i dels relacionats amb l’habitatge. De la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, es manté en el 2,2%, per sota l’índex general. Tot i la repuntada, la dinàmica de la inflació durant els darrers mesos mostra una estabilitat relativa tant a Catalunya i Espanya com a la zona euro, mantenint-se properes als objectius marcats pel BCE, per bé que el descens sostingut per sota del 2% encara es resisteix, degut a la persistència de certes pressions inflacionàries. Aquestes tensions es concentraran principalment en els preus de l’energia i en l’evolució salarial. L’augment dels carburants i l’electricitat, en termes mensuals, ha estat un dels motors del repunt de l’IPC al juny, mentre que els salaris pactats en conveni continuen reflectint increments per sobre de la inflació, fet que contribueix a mantenir una pressió de costos. En paral·lel, el comportament dels preus dels aliments –sobretot els no elaborats– mostra una tensió més accentuada a Espanya que a la mitjana de la zona euro, afegint-se així a la complexitat del context inflacionari. No obstant això, aquests factors a l’alça es veuen compensats per altres elements que limiten la pujada global dels preus. Destaquen la moderació en el preu de determinades matèries primeres agrícoles i la caiguda significativa de l’oli d’oliva respecte als màxims del 2024, així com la contenció en els béns industrials no energètics i el bon comportament d’alguns segments industrials. La reducció anunciada de la tarifa TUR del gas natural, que entrarà en vigor a partir de l’1 de juliol, contribuirà de manera notable a moderar les pressions inflacionistes en els pròxims mesos, amb un impacte positiu directe en la factura energètica dels consumidors. En conjunt, l’evolució de la inflació a curt termini estarà marcada per aquest equilibri entre forces a l’alça i a la baixa. Les previsions apunten que assolir una inflació per sota del 2% de manera sostinguda encara trigarà alguns mesos, però la situació actual reflecteix una contenció significativa respecte a períodes anteriors, i una capacitat del sistema productiu i de consum per adaptar-se als nous escenaris de preus. A partir de l’IPC de juny, Pimec destaca que:

• Aquest augmenta tres dècimes en relació amb el mes de maig, canvia la tendència baixista iniciada el març, se situa en el 2,3%, per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus de les begudes alcohòliques i tabac (4,3%), dels relacionats amb l’habitatge (4,2%), sobretot a partir del menor increment dels mateixos en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (5,8%) i de l’hoteleria i restauració (4,1%). En sentit contrari, es redueixen els preus del transport (-0,8%) a partir de la reducció observada en els carburants i combustibles (-6,0%) i pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,5%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es manté en el 2,2%, i se situa per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten set dècimes, tant a Espanya com a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,3% i 2,0%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya dues dècimes per sota la que registra Espanya (2,2% i 2,0%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de les begudes alcohòliques i tabac (4,4%), de l’hoteleria i restauració (4,0%) i, en menor mesura, de l’habitatge (3,0%) i de l’ensenyament (2,8%). En sentit contrari, els es redueixen en el transport (-1,1%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta una dècima (de l’1,9% al 2,0%) i a Espanya de tres dècimes (del 2,0% al 2,3%). Aquesta evolució, situa el diferencial en tres dècimes i comporta una incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació a la unió Monetària, a partir dels preus. D’altra banda, Pimec alerta que l’elevat cost de l’habitatge, que continua creixent a ritmes de dos dígits en diverses zones, pot esdevenir un factor estructural de pressió inflacionària. L’encariment de l’habitatge obliga moltes empreses a revisar a l’alça les remuneracions per mantenir la capacitat adquisitiva dels treballadors, fet que pot incrementar els costos laborals en entorns on no sempre es dona un increment proporcional de la productivitat. Per això, Pimec reclama polítiques decidides per millorar la productivitat empresarial i l’accés a l’habitatge com a mesures per contenir tensions salarials i preservar l’estabilitat de preus a mitjà termini.