PIMEC considera que tot i les tensions inflacionàries controlades, caldrà estar amatents al repunt més alt de l’esperat de l’IPC de desembre

L’entitat considera que l’increment puntual de l’IPC no s’hauria de traduir en noves mesures que afegeixin costos innecessaris per a les pimes PIMEC alerta que l’actual política fiscal expansiva, marcada per dèficits estructurals i increments impositius, podria condicionar l’evolució futura dels preus si no va acompanyada d’incentius clars per millorar la productivitat Barcelona, 15 de gener del 2025. PIMEC constata que l’IPC de desembre i de tancament del 2024 ha repuntat i s’ha situat en el 2,8%, trencant, per tercer mes consecutiu, la tendència de moderació dels preus observada en els mesos anteriors. Això ha comportat que el registre se situï per sobre de l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%). L’entitat ha explicat que aquesta situació ha estat resultat de l’augment dels preus relacionats amb l’habitatge, a partir de l’increment de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua, i tot apunta a l’electricitat, ja  que els preus dels carburants i combustibles s’han reduït. Aquest repunt de l’IPC interanual al desembre respon principalment a un efecte base derivat de la forta caiguda dels preus de l’energia observada fa un any. Amb tot, aquest augment no es tradueix en una reactivació inflacionista de caràcter estructural. La inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, es manté continguda al 2,6%, evidenciant l’absència de pressions derivades d’una demanda interna desbocada o d’altres tensions clàssiques. En aquest context, els increments salarials i l’ajust progressiu en alguns sectors no han generat una espiral de preus preocupant. Les previsions per al 2025 apunten a una inflació moderada, situada entre el 2,0% i el 2,4%, consolidant el que molts analistes ja denominen una “nova normalitat” inflacionària. Aquest nou escenari, marcat per un lleuger estancament en nivells moderats, té un origen principalment monetari, relacionat amb l’ajust progressiu de les polítiques expansives postpandèmia, encara amb nivells de dèficit públic elevats, i amb la persistència de certs factors d’inèrcia en els costos salarials i en els serveis. Davant d’aquest escenari, PIMEC considera que l’increment puntual de l’IPC no s’hauria de traduir en noves mesures que afegeixin costos innecessaris per a les pimes. En un context de recuperació encara fràgil, qualsevol augment impositiu o regulació que elevi les càrregues empresarials podria limitar la capacitat d’aquestes empreses per invertir i crear llocs de treball, reduint així el dinamisme econòmic a mitjà termini. PIMEC alerta que l’actual política fiscal expansiva, marcada per dèficits estructurals i increments impositius, podria condicionar l’evolució futura dels preus si no va acompanyada d’incentius clars per millorar la productivitat i estimular la inversió. Per garantir un equilibri entre estabilitat macroeconòmica i suport al teixit productiu, és essencial evitar mesures que puguin frenar el consum privat i mantenir un marc regulador que afavoreixi la competitivitat empresarial. A partir de l’IPC de desembre, PIMEC destaca que:

• Aquest augmenta quatre dècimes en relació amb el mes de novembre i se situa en el 2,8%, i s’allunya fins a vuit dècimes de l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus relacionats amb l’habitatge (7,4%), sobretot a partir de l’increment dels mateixos en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (13,7%), de l’hoteleria i restauració (4,1%) i de les begudes alcohòliques i tabac (5,0%). En sentit contrari registren augments molt moderats els preus del transport (0,6%), els de les comunicacions (0,1%) i els del vestit i calçat (0,5%).
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta dues dècimes i se situa en el 2,6% i se situa per sota del registre de l’índex general.
• En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten cinc dècimes a Espanya i quatre dècimes a Catalunya.
• En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya se situa per sobre del d’Espanya (2,9% i 2,8%, respectivament). De forma similar, la inflació subjacent se situa a Catalunya per sobre la d’Espanya (2,7% i 2,6%, respectivament).
• Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’habitatge (7,1%), de l’hoteleria i restauració (4,0%), de les begudes alcohòliques i tabac (4,8%) i del lleure i la cultura (37%). En sentit contrari, els preus van augmentar de forma molt moderada al vestit i calçat (6,6%), al transport (0,5%), al parament de la llar (0,3%) i a les comunicacions (0,1%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta quatre dècimes a Espanya (del 2,4% al 2,8%) i dues dècimes a la UM (del 2,2% al 2,4%). Aquesta evolució situa el creixement dels preus a Espanya quatre dècimes per sobre dels de la UE, la qual cosa comporta que la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.