PIMEC considera que la demora en la intervenció en el mercat energètic accentua l’espiral inflacionà

La patronal reclama intervenir de manera urgent els mercats elèctrics i del gas europeus per no col·lapsar l’economia europea i evitar l’especulació en els preus de l’energiaTambé recomana que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses, i no només a l’IPC Barcelona, 13 de setembre de 2022. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC lamenta que les actuacions que s’estan prenent per a frenar l’increment de preus són insuficients, s’han pres amb retard i lentitud i els seus efectes són limitats. A més, considera que a conseqüència d’això, els efectes de segona ronda no s’estan frenant. El comportament dels preus sense considerar els productes energètics ni els aliments frescos (inflació subjacent) continua la seva tendència alcista.   Per capgirar aquesta situació, PIMEC reclama que les prioritats polítiques han d’anar encaminades a contenir la inflació i s’alinea amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la necessitat d’intervenir de manera urgent els mercats elèctrics i del gas europeus per tal d’aturar el fort increment de preus, per no col·lapsar l’economia europea i evitar l’especulació en els preus de l’energia. La patronal exigeix mesures contundents fins i tot reduccions de consum amb les compensacions raonables perquè les empreses s’aboquen a no poder pagar factures.D’altra banda, atès que ens trobem en una situació en què conjuntament amb l’increment de preus conflueix l’alentiment en el creixement del PIB i la moderació en la creació d’ocupació, PIMEC continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses, i no només a l’IPC. En aquest sentit, ha posat com a exemple alguns indicadors: productivitat, resultats, evolució del PIB, inflació subjacent, costos, etc.Finalment, la patronal segueix demanant que l’Administració Pública assumeixi la part que li pertoca d’aquests augments de preus en tots els contractes públics, ja que a dia d’avui només ho fa en determinats contractes d’obres, a partir de la seva revisió en els contractes que estan en vigor, en els prorrogats i en els que se signaran properament. En aquest sentit, considera que seria bo modificar la Llei de Contractes amb el Sector Públic (Llei 9/2017) i permetre la indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos.A partir de l’IPC d’agost, PIMEC destaca que:Aquest se situa en el 10,5%, trenca la tendència creixent tot i que se situa com el segon més alt des d’abril de 1985.Aquest comportament en l’augment de preus, fonamentalment, és conseqüència dels increments en l’energia, els aliments i begudes no alcohòliques i el transport.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, continua la seva dinàmica alcista (tretzè mes) se situa en el 6,4%, el que confirma que els augments dels preus de l’energia i primeres matèries i, el retard en prendre mesures per frenar els seus increments, s’estan traslladant a la resta de la cadena productiva.En relació al mes anterior, els preus es redueixen tres dècimes a Espanya i una dècima a Catalunya i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 10,5% en el primer cas i en el 10,2% en el segon cas.L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels productes energètics (+37,4%). Els preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua, que incideix en els de l’habitatge (+24,8%), van augmentar un +47,2%, els del transport un +11,5% i els dels carburants i combustibles un +24,7%. Per la seva banda, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques acceleren el seu creixement fins al 13,8%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-2,2%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent s’accelera fins al 6,4% a Espanya i fins al 6,2% a Catalunya.Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals de l’habitatge (+22,6%), del transport (+11,3%) i dels aliments i begudes no alcohòliques (+12,1%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-2,3%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, es redueix de dues dècimes a Espanya (del 10,7% al 10,5%) i augmenta dues dècimes a la UM (del 8,9% al 9,1%). Aquesta dinàmica situa, per dissetè mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sobre de la UM, en aquest cas amb una reducció del diferencial, tot i que encara se situa en un punt i quatre dècimes per sobre, amb la qual cosa, continua la incidència negativa en la competitivitat via preus respecte als països europeus.