La patronal creu que les retallades moderades del tipus d’interès són necessàries per aconseguir un equilibri entre preus i creixement econòmic Barcelona, 12 de setembre del 2024. L’IPC d’agost s’ha situat en el 2,3%, lleugerament per sobre del que s’havia avançat, però consolidant la tendència de moderació dels preus observada en els darrers mesos. Aquesta reducció ha estat impulsada principalment per la caiguda dels preus dels aliments, que han registrat una taxa interanual del 2,5%, la més baixa des d’octubre de 2021, i per la disminució dels preus dels carburants. A més, la inflació subjacent es manté en un 2,7%, la més baixa des de l’inici de la guerra a Ucraïna. D’altra banda, cal destacar l’increment dels preus de l’habitatge (4,0%), fet que posa de manifest la necessitat d’implementar mesures estructurals que ajudin a moderar aquests preus, promoure l’oferta d’habitatge assequible i garantir-ne l’accés per a tothom, especialment en zones on la demanda és més alta i la pressió sobre els preus és més intensa. Aquesta moderació de la inflació reflecteix l’efecte de les polítiques monetàries restrictives del Banc Central Europeu (BCE), juntament amb l’estabilització dels preus de l’energia i altres productes essencials. També, el deflactor del PIB, que ha caigut fins al 3,2% interanual en el segon trimestre de 2024, reforça que ens trobem en una fase de contenció progressiva dels preus, amb l’objectiu del 2% cada cop més a prop per a mitjans de 2025. Dins aquest context, la incertesa se centra ara en el creixement econòmic, tant a Europa com globalment. Avui, el BCE es reunirà per revisar els tipus d’interès, amb una previsió de rebaixa de 25 punts bàsics. A PIMEC, veiem aquestes reduccions com a necessàries per aconseguir un equilibri entre preus i creixement i considerem que el BCE ha de començar a definir clarament quin serà aquest tipus neutral i el calendari per assolir-lo, amb l’objectiu de reduir la incertesa empresarial i estimular la inversió. D’altra banda, entrem en l’últim mes de pròrroga de rebaixa de l’IVA de l’oli d’oliva i productes bàsics al 0%, el qual començarà a incrementar-se esglaonadament a partir de l’octubre de 2024. A mitjà termini, PIMEC continua considerant que cal accelerar l’electrificació de l’economia, a la vegada que augmentar la generació renovable combinada amb l’emmagatzematge, fets que tindran una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior. A partir de l’IPC d’agost, PIMEC destaca que:

• Aquest es manté en relació amb el mes de juliol i se situa en el 2,3%, tres dècimes per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.
• Aquest comportament dels preus és conseqüència de la baixada de preus del transport (-1,3%) i dels aliments i begudes no alcohòliques, les quals redueixen la variació anual al 2,5%.
• Destaca l’increment del 4,0% interanual dels preus de l’habitatge.
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix al 2,7% i se situa per sobre de l’índex general.

En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten una dècima  a Catalunya i es mantenen a Espanya. En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya també se situa per sobre del d’Espanya (2,4% i 2,3%, respectivament). Al conjunt de l’estat, l’augment de preus és conseqüència principalment de l’increment de preus de l’habitatge (4,0%), de l’hostaleria i restauració (4,6%), dels aliments i de les begudes alcohòliques i tabac (3,6%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa, a Espanya en el 2,7% (dues dècimes més que el mes anterior) i a Catalunya en el 2,9%, dues dècimes més que al juliol. Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’habitatge (3,9%), de l’hoteleria i restauració (4,3%), de les begudes alcohòliques i tabac (3,7%) i de l’ensenyament (3,3%). Pel que fa a la Unió Monetària (UM), la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, es redueix cinc dècimes a Espanya (del 2,9% al 2,4%) i quatre dècimes a la UM (del 2,6% al 2,2%). Aquesta evolució situa el creixement dels preus a Espanya dues dècimes  per sobre dels de la UE, la qual cosa comporta que la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.