PIMEC aposta per la diversificació en el finançament i afirma que les pimes són una alternativa d’in

Barcelona, 3 de maig de 2017. PIMEC, amb la col·laboració del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha organitzat avui la jornada ‘Les pimes: una alternativa atractiva d’inversió?’ amb l’objectiu de reflexionar al voltant de les possibilitats i oportunitats del soci minoritari d’una empresa i, per tant, posar en valor les pimes com a alternativa atractiva d’inversió.    L’acte d’avui, que ha comptat amb l’assistència d’un centenar de persones de l’àmbit econòmic i empresarial, suposa un pas més en una de les línies estratègiques de PIMEC en l’àmbit del finançament: millorar i facilitar el crèdit a les pimes. En aquest context, el president de PIMEC, Josep González, durant el seu parlament de benvinguda ha assenyalat que “sembla que la crisi econòmica ha acabat en termes macroeconòmics però sabem pels nostres associats que no és així per a tothom i, encara que els bancs tornen a interessar-se per prestar diners, les pimes no han recuperat encara els nivells de liquiditat i capitalització desitjats”. Per això, Josep González ha dit que “després d’anys en què l’empresa s’ha finançat bàsicament a través de la banca, és el moment d’apostar fortament per la diversificació en el finançament i els recursos propis. La renda variable podria ser una bona alternativa però ens trobem unes borses de valors massa erràtiques, sotmeses a un entorn geopolític inestable”. A més, ha recordat, que “els tipus d’interès, en mínims històrics, fan molt poc atractius els dipòsits bancaris i altres productes de renda fixa pels inversors”. Davant d’aquest realitat, la jornada d’avui ha servit per debatre com el empresaris poden invertir en altre empreses. “Es tracta no només d’una inversió rendible, sinó que també permet que els empresaris aportin els seus coneixements, contactes i experiència a altres companys, de manera que entre totes les pimes poden créixer més i millor”. Per tant, ha continuat González, “es tracta no només de reduir la dependència bancària i diversificar el finançament, sinó que ens trobem davant un projecte de país”.   Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, present durant la inauguració de la jornada, ha recordat que des de la Generalitat “s’impulsen fórmules de finançament alternatiu i que el 2016 es van invertir 37,3 milions d’euros en plataformes de finançament”. La jornada, moderada per Fran de la Torre, director del Departament de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC, ha comptat amb la conferència de Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers, qui ha marcat com a objectiu “reduir el cost i la dependència bancària en el finançament, especialment per a les pimes” i ha insistit en la necessitat de ser “més transparents” a l’hora de captar inversors. D’altra banda, l’advocat Ignasi Torredemer ha parlat sobre el marc legal del soci minoritari. En aquest sentit, ha anunciat que sembla que hi ha una tendència positiva a fomentar el paper del petit inversor des d’un punt de vista legal: “algunes modificacions recents estan afectant l’entorn a aquest tipus d’inversors. Aquest és el cas del canvi a la Llei de Societats de Capital, que canvia els drets dels accionistes minoritaris”, ha assenyalat l’advocat. També han participat a la jornada Àlex de Dios, economista i inversor, i Àngels Roqueta, economista i presidenta del Club d’Inversors de la Xarxa EconomistaBAN del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Tots dos han explicat la seva experiència en inversió en pimes i ha explicat què cal saber a l’hora d’invertir. Així mateix, l’acte també ha comptat amb les paraules de dos empresaris inversors, José Maria Garcia i Santiago Quintela, els quals han coincidit en apuntar que “els inversors privats no només aporten recursos econòmics, també poden aportar valor i aquest fet incrementa les possibilitats d’èxit empresarial”. Les conclusions i cloenda de l’acte han anat a càrrec del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, i l’economista i membre del Comitè Executiu de PIMEC, Carme Garcia. El degà ha finalitzat dient que “el finançament, no estrictament bancari, entre pimes i inversors és el nou paradigma del futur d’aquest segment empresarial”, mentre que Carme Garcia ha recordat que “el moment econòmic acompanya a que els empresaris amb experiència i recursos econòmics ajudin a altres empreses a créixer en finançament i coneixement”. El finançament de la pime catalana en el període 2000-2014 En el marc de la jornada d’avui s’ha presentat l’informe ‘El finançament de la pime catalana en període 2000-2014’, que fa una mirada retrospectiva del finançament de les pimes catalanes, amb la finalitat d’identificar les grans tendències que s’han produït en aquest àmbit durant els últims anys. El document, elaborat per l’Observatori de la pimec, recull les següents conclusions: –       La unitat d’observació en què descansa l’exercici són les pimes que han presentat els seus estats comptables al Registre mercantil en els darrers dos anys. Aquesta informació, recollida a la base Pimesdat, és la font primària a partir de la qual elaborem des de fa 14 anys l’Anuari de la pime catalana.   –       Al llarg del període hem viscut dues situacions econòmiques diferenciades: una de tònica expansiva, amb protagonisme dels sectors immobiliari i bancari, i l’altra de profunda crisi amb ajustaments generalitzats, tancaments d’empreses i altres. Els dos entorns determinen necessitats diferenciades de finançament que s’afegeixen als canvis estructurals que enregistra per ell mateix el món de la pime. –       La xifra de vendes de les pimes catalanes al llarg del període 2000-2014 va passar d’una mitjana de prop de 2,1 milions d’euros a l’any 2000, als 1,4-1,5 milions per empresa al final del període. Els resultats de les empreses s’han reduït a la meitat en els darrers anys del període considerat. –       L’actiu i el passiu de la pime catalana han crescut des dels 1,49 milions d’euros de mitjana al 2000-04 fins als 1,7 milions al 2010-14. –       L’estructura de l’actiu, que descansava en un 63% en actiu corrent (deutors, existències, etc.) al principi del mil·lenni, ha passat a un 50/50 entre actiu corrent i actiu no corrent (immobilitzat i inversions a llarg termini). Hi han intervingut, en aquest canvi, entre altres coses, la millora en la gestió d’estocs i l’escurçament dels terminis de cobrament de les pimes. –       L’estructura de passiu, que arrencava amb un pes elevat del deute a curt (48%) i d’un baix pes del patrimoni net (36%), s’ha capgirat: el patrimoni al 2014 és el 49% del passiu i el deute a curt, el 31%.En les partides del deute, al seu torn, el de llarg termini té tendència a créixer i el de curt termini, a disminuir. –       Les ràtios financeres més habitualment utilitzades presenten una evolució positiva i sostinguda en el que portem de segle: o   millora sostinguda de la ràtio de cobertura o   millora sostinguda de la ràtio de tresoreria o   millora de la ràtio de liquiditat fins al 2012 i posterior estancament o   reducció sostinguda de la ràtio d’endeutament o   gran estabilitat del fons de maniobra.