PIMEC adverteix que l’evolució de la inflació hauria de comportar un escenari de reducció de tipus d

La patronal considera que l’evolució dels preus, acompanyada de l’alentiment econòmic a la Unió Europea i una política fiscal que no podrà ser tan expansiva, representa un potencial risc per a l’economia si els tipus d’interès se situen per sobre de la inflació, fet pel qual considera que cal començar a revertir la política alcista dels tipus d’interèsValora la reducció en set dècimes de la inflació subjacent, tot i continuar en un nivell massa elevatConsidera que cal mantenir les mesures de contenció dels preus energètics, i també, mantenir a curt termini les de contenció dels preus dels carburants fins que aquests incideixin en la contenció de l’increment de preus de la resta de sectors Barcelona, 14 de desembre de 2023. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC destaca que es continuen observant, tot i que amb menys intensitat, les dues tendències contraposades que s’observen. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i les matèries primeres que s’estan traslladant a la resta de sectors productius i, de l’altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot l’electricitat, que s’està traslladant de forma molt lenta a la resta de sectors. En aquest sentit, cal recordar que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa.En l’actual context d’alentiment de l’economia, d’una evolució a la baixa de l’increment dels preus en l’àmbit de la Unió Monetària i una política fiscal menys expansiva, PIMEC considera que cal començar a revertir la política alcista dels tipus d’interès.Així, la patronal considera que les mesures preses, que han estat efectives per moderar els preus de l’electricitat, juntament amb l’evolució dels preus dels carburants i combustibles, s’han de complementar amb d’altres per aconseguir que aquesta tendència a la baixa dels preus energètics moderin els augments de preu d’altres sectors. A més, considera que cal mantenir les mesures de contenció dels preus energètics, i també, mantenir a curt termini les de contenció dels preus dels carburants. A mitjà termini, PIMEC continua considerant que cal accelerar l’electrificació de l’economia, a la vegada que augmentar la generació renovable, fets que tindran una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior. Al marge de la variable energètica, PIMEC assenyala també els efectes de la sequera com un element de risc per la inflació. La millora en la gestió de l’aigua esdevé una mesura estratègica en la contenció dels preus durant el pròxim any, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar, i s’alerta dels riscos de desencadenar un efecte inflacionari en altres sectors.Des de la patronal es continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la competitivitat de les empreses, per exemple: productivitat, resultats, evolució del PIB, costos, etc. i no només a l’IPC, per contenir els efectes de segona ronda. De fet, es constata ja un increment de salaris i de costos laborals per l’efecte de l’increment de les cotitzacions a la seguretat social que poden revertir en accentuar-ho.Per capgirar aquesta situació, PIMEC reclama que les prioritats polítiques se centrin en els grups amb més tensions inflacionàries. En aquest sentit, continua reclamant que la rebaixa de l’IVA s’estengui a la carn i el peix, productes bàsics de la nostra dieta, fet que farà més efectiva aquesta mesura.A partir de l’IPC de novembre, PIMEC destaca que:Aquesta baixa tres dècimes després de la repuntada entre juliol i setembre i se situa en el 3,2%, sis dècimes per sobre del de juliol (2,6%), després de la desacceleració entre abril i juny (1,9%).Aquest comportament dels preus, és conseqüència, d’una banda, dels augments de preu dels aliments i begudes i de l’hoteleria i restauració en termes interanuals i, de l’altre, de les reduccions observades en els productes energètics.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix set dècimes, però encara continua en un nivell molt elevat, en el 4,5%.En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus es redueixen a Espanya d’un -0,3% i d’un -0,4% a Catalunya i el seu increment en relació amb l’any passat se situa en el 3,2% a Espanya i en el 3,1% a Catalunya.L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (9,0%), dels de les begudes alcohòliques i tabac (7,1%) i dels de l’hoteleria i restauració (6,1%). Per la seva banda, els preus dels productes energètics, en conjunt, es redueixen (-10,0%) de forma menys intensa que els carburants i combustibles (-5,9%). També es redueixen els preus relacionats amb l’habitatge (-5,7%), a partir de la caiguda dels preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (-15,4%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa, a Espanya en el 4,5% (set dècimes menys que el mes anterior) i a Catalunya en el 4,4% (nou dècimes menys que el mes anterior).Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals, dels aliments i begudes no alcohòliques (8,3%), de les begudes alcohòliques i tabac (7,7%), de l’hoteleria i restauració (5,5%), del parament de la llar (3,4%), de l’ensenyament (3,3%) i de les comunicacions (3,2%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb l’habitatge (-5,4%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, es redueix dues dècimes a Espanya (del 3,5% al 3,3%) i es redueix de 5 dècimes a la UM (del 3,9% al 2,4%). Aquesta evolució canvia la situació observada des de setembre de 2022 en què la taxa d’Espanya se situava per sota la de la UM, amb la qual cosa, canvia la situació, i ara la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.