Parlament del President de PIMEC

Molt Honorable President, Molt Il·lustre Ministre d’Andorra, Excel·lentíssima Delegada del Govern, Excel·lentíssima Alcaldessa de Barcelona, Honorables Consellers, Secretari General de la UpM, Il·lustríssims Alcaldes, Presidents de la Fundació PIMEC i de PIMEC Joves, President de Foment del Treball, Presidents de Patronals d’Andorra i el Marroc, autoritats, senyores i senyors Vull felicitar les empreses guardonades i les que s’hi han presentat, i també el Sr. Cèsar Molins, mereixedor de la Medalla al Reconeixement a l’Excel·lència Empresarial, distinció molt especial per a nosaltres i que homenatja tots els nostres empresaris i empresàries. Aquest any tornem a tenir un molt bon nivell d’empreses presentades i bons resultats. Es nota la millora, que reflecteix la sortida de la crisi i la recuperació de l’economia real. Al 2016 es manté la tendència. Tot i els temors de l’OCDE i del Banc d’Espanya, el possible ‘Brexit’ o el fracàs de les necessàries reformes estructurals a França, a PIMEC som optimistes des d’un creixement proper al 2,8. L’economia funciona, malgrat les grans incerteses electorals i la manca de capacitat per arribar a acords. Ja toca governar. Un any perdut. Cal un govern sòlid, que faci reformes i que transmeti confiança als ciutadans i als inversors. Penso que mai sabrem quantes inversions s’han aturat o s’han perdut per aquestes llargues incerteses tot i que, en el cas de Catalunya, el bon nivell d’inversions que hem tingut i tenim fa ser optimista i no avalen les tesis que de tant en tant s’escolten sobre la “fuga d’empreses” de Catalunya pel procés català. Per ser creïbles caldria conèixer casos concrets, que no coneixem i, per tant, val més que no juguem amb aquestes afirmacions que no ajuden en aquests moments ja de per si tan complicats. Sí que poden marxar per l’alta fiscalitat catalana. Les multinacionals sempre tenen preparats plans decontingències però per a tot: per si es ven o no es ven, per si canvia la fiscalitat, per si cal marxar a un país low cost, etc. Els empresaris tenim el sentiment que el món polític està allunyat del món empresarial, tant per aquests llargs processos electorals sense consens, com per les decisions que en el dia a dia no es prenen, cosa que perjudica les nostres empreses i l’economia. La impossibilitat d’un consens per aprovar els pressupostos a Catalunya n’és una mostra i també ho és la no transposició per part del govern central de la directiva per a la Contractació Pública, que hauriaafavorit l’accés de les pimes a la contractació. Vivim un capitalisme clientelar dels “amiguets” (un cronycapitalism) que segueix sent una realitat en molts temes: la plataforma petroliera Castor que pagarem entre tots, com també pagarem les autopistes radials de Madrid o els “Aves” deficitaris, en lloc d’invertir en infraestructures rendibles com el Corredor Mediterrani o rodalies, o l’ampliació de la C-17 o la B-40. Necessitem un Estat que gestioni els impostos en benefici de la població i de les empreses i no en benefici d’espavilats que acaben passant per la porta giratòria. Cal també governar per millorar la formació. Tenim un desfasament important entre la formació que necessiten les empreses i la que tenen les persones i, per ser concrets, sobren persones amb formació superior i en falten moltes amb FP. Hi ha una manca d’encaix permanent entre l’oferta i la demanda i això és un seriós avís per als governants i també per a tots els pares i mares que tenen l’opció d’orientar la formació dels seus fills. Avui, les oportunitats de feina estan més en formacions intermèdies que no en les superiors. Per ajustar aquests desequilibris, manca millorar la dotació pressupostària i també manca un observatori permanent de les formacions que el mercat del treball demanda. S’ha de posar en marxa la Llei de la FP, que ja fa més d’un any es va aprovar a Catalunya. Les empreses han de fer prevalertambé la qualificació de les persones, encara que el seu cost sigui una mica més alt. O optem per la qualitat o no ens en sortirem. Aquest any PIMEC s’ha pronunciat a favor de revisar el salari mínim interprofessional, la primera patronal a fer-ho. És un tema polèmic però no hem volgut defugir de ser presents en aquest debat per responsabilitat. Pensem que és una decisió que es pot prendre, per sensibilitat social i sense que afecti la competitivitat que cal mantenir, amb consens de les parts. El nostre salari mínim és baix i té recorregut. També en matèria laboral, creiem que cal una revisió a fons, i amb consens, de l’esquema de relacions entre empresa i treballador. Ens calen unes noves relacions, entre d’altres factors, en l’àmbit de la contractació. Nosaltres pensem, i coincidim amb el Banc d’Espanya, que es pot reduir molt més la contractació temporal i incrementar més la fixa si ens plantegem unes noves regles més àgils i menys costoses de regular les plantilles, de manera que els empresaris perdin la por a contractar. També podem reduir molt el nombre de contractes i atansar-nos al contracte únic, que permeti el que en altres països anomenen “flexiseguretat”. La dualitat contractual no es correspon amb el que requereix el país per a progressar. Falta valentia i voluntat política i dels agents socials. No menys important és solucionar temes com el dèficit públic, greu problema, que encara ho seria més si hi hagués un augment dels interessos. Caldrà regenerar les institucions, abordar unes autèntiques reformes fiscal i energètica, així com promoure de debò la indústria, la innovació i l’emprenedoria amb orientació cap al petit i mitjà empresari i l’autònom, de manera que siguin tractats i valorats com es mereixen per la seva aportació principal a l’economia i a la creació de llocs de treball. Perquè l’atur és el nostre principal problema que hem de solucionar, però no amb l’increment de funcionaris, com sembla que està succeint. Els titulars de les campanyes electorals s’han de complir, amb responsabilitat, com qualsevol empresari o treballador en el seu lloc de feina. Com a penúltim tema volia reivindicar el necessari paper de les organitzacions empresarials a la nostra societat. Si no hi fossin s’haurien d’inventar però ho hauríem de fer millorant la seva gestió, transparència i ètica. Malauradament ens envolten massa episodis de mala gestió i corrupció que, tot i estar molt centrats en un entorn molt concret, ens esquitxen a tots, per allò que a vegades es diu que “tots són iguals o tots fan el mateix”, quan això no és així. Cal establir mecanismes de transparència i control en totes les organitzacions. La Llei de Transparència, com a idea i sense entrar a valorar tot el seu contingut, és oportuna i va en la bona direcció. Com bé saben, PIMEC ha estat auditada durant 25 anys i disposa també d’un estricte codi ètic intern i estem molt orgullosos de com portem les coses. Ningú queda lliure de les males pràctiques, però és més difícil que aquestes es produeixin quan existeixen mecanismes eficients de control. Els organismes públics també han de tenir cura d’exigir una bona gestió i transparència a totes aquelles entitats amb les quals col·laboren.Prou d’impunitats! Per acabar, volia reiterar la nostra determinació, manifestada el passat 10 de desembre, de no endegar o repetir cap més intent d’acord, o del a vegades mal anomenat procés de fusió patronal, que posi en perill els principis i els objectius primordials de PIMEC. Som patronal de les pimes i pensem que un procés de barreja amb qualsevol representació de grans empreses afebliria la representació del nostre teixit. No podríem defensar bé les nostres pimes si compartíssim sensibilitats diferents i de difícil acord, per exemple, en matèria de fiscalitat empresarial, de contractació pública, dels llargs terminis de pagament o amb visions diferents de com gestionar les nostres entitats. No totes les patronals som o hem de ser iguals. Aquesta no és una declaració de bel·ligerància. Ens trobaran disposats a col·laborar en tots aquells temes d’interès comú empresarial. Un agraïment i reconeixement a la bona feina que fa el personal de PIMEC, de la Fundació, dels Joves Empresaris; sense més, voldria agrair-los a tots la seva presència i encoratjar-los a treballar plegats –empresaris, polítics i ciutadans– perquè puguem deixar enrere la xacra de la crisi i encarar un llarg període de recuperació econòmica i progrés social.