La morositat de les empreses de l’IBEX segueix empitjorant, amb més de 57.800 milions d’euros i 187

La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha realitzat, un any més, una anàlisi exhaustiva i detallada dels balanços del sector no financer de l’IBEX 35 i la resta del mercat continu a partir de les dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En línies generals, les conclusions de la PMcM apunten que les empreses cotitzades van pagar, el 2014, els seus proveïdors en terminis superiors als permesos per l’apartat 3 de l’Article 4 de Llei 3/2004, de 29 de desembre, en virtut de la reforma introduïda per la Llei 15/2010, de Lluita contra la Morositat. La revisió de la PMcM detecta que les companyies del selectiu van liquidar les factures en un període mitjà superior als 187 dies, més del triple del termini permès (60 dies). Els balanços de la CNMV posen de manifest que la morositat de les companyies del selectiu arriba als 57.824.000 d’euros. El 2014 es va apreciar un lleuger empitjorament del 3% en el termini mitjà de pagament de les empreses no financeres de l’IBEX, que van augmentar en cinc dies el temps de liquidacions respecte al mateix període de 2013 i van passar de 182 el 2013 als 187 de l’any passat. “”Aquesta situació hauria millorat si s’haguessin aplicat les mesures que hem proposat des de la PMcM com, per exemple, la implantació d’un règim sancionador, però no ha estat així””, manifesta el president de la PMcM i secretari general de PIMEC, Antoni Cañete. Pel que fa a la morositat per part de l’Administració Pública, la PMcM ha volgut fer una valoració de l’Avantprojecte de Llei de Contractes del Sector Públic, que actualment està en període de consulta. Referent a això, Antoni Cañete assenyala que “”no s’estableixen mesures per assegurar que els diners arribin a l’última baula de la cadena, per exemple, fent que els pagaments als subcontractistes siguin directes, tal com permet la Directiva 2014/24/UE. És més, això s’impedeix expressament en l’avantprojecte””. “”Tampoc s’assegura en tots els casos que hi hagi un control dels terminis de pagament a les subcontractes per part de l’Administració contractant, i es mantenen les ambivalències que permeten un allargament dels terminis en funció del mitjà de pagament de què es tracti. De la mateixa manera, no s’aprofita l’ocasió per assegurar que el termini d’aprovació de certificacions quedi estrictament limitat a 30 dies””, afirma. Així mateix, la PMcM ha manifestat el seu malestar davant la pressió que està exercint la CEOE perquè les pimes no puguin millorar l’accés a la contractació pública, i el fet que CEPYME guardi silenci. “”Aquesta entitat hauria de defensar els interessos de les petites i mitjanes empreses davant la CEOE i combatre l’abús de les grans companyies per tal de millorar la competitivitat i viabilitat del nostre teixit empresarial”. Morositat de companyies cotitzades per sectors econòmics Els principals sectors d’activitat de les companyies cotitzades (IBEX i la resta del mercat continu) presenten una evolució dispar pel que fa a terminis mitjans de pagament, encara que els seus temps de liquidació segueixen estant fora dels límits que marca la llei. El 2014, el termini mitjà de pagament de les societats cotitzades no financeres va ser de 193 dies, el que ha suposat un increment de l’1% sobre el termini de 2013, que va ser de 191. Els dos sectors que van augmentar els seus temps de liquidació van ser comerç i serveis, amb el 8%, i construcció i immobiliari, amb el 2%. Per la seva banda, els sectors d’indústria i energia van registrar una millora en els terminis del -7% i el-4% respectivament. Les dades analitzades revelen que el sector de la construcció i immobiliari es manté com el que registra una major demora en la liquidació de les factures. Els seus terminis mitjans de pagament van arribar als 300 dies el 2014, davant dels 292 de 2013. En aquest sentit, la PMcM adverteix que “”aquestes xifres es refereixen a totes les línies de negoci que tenen les constructores, en què estan aplicant les mateixes pràctiques abusives””. Es tracta de l’aprovisionament a les administracions públiques de serveis de tractament i recollida de residus i de conservació i manteniment d’infraestructures, entre d’altres. El sector de la construcció el segueix de prop comerç i serveis, amb 290 dies, 22 més que el 2013; indústria, amb 221, 16 menys; i energia, amb 103, 4 dies menys. Aquestes xifres de pagament a proveïdors contrasten amb les corresponents als cobraments que aquestes mateixes empreses realitzen als seus respectius clients. En el cas de les empreses no financeres de l’IBEX, es tracta de períodes notablement més reduïts: 84 dies, un 7% més respecte als terminis de cobrament de 2013 (79 dies). Per sectors de les empreses cotitzades (selectiu i la resta del mercat continu), construcció i immobiliari repeteix com a àmbit econòmic que presenta uns períodes de cobrament més llargs. El 2014, les empreses d’aquest àmbit van cobrar les seves factures a 137 dies, sis més que el 2013 (5%). El termini mitjà de cobrament de les companyies industrials de l’IBEX va arribar als 104 dies, seguit del de servei i comerç (78) i energia (62). El president de la PMcM i secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, ha reiterat que “”aquestes dades evidencien que algunes d’aquestes grans companyies es financen, en certa manera, a costa dels seus propis proveïdors, majoritàriament pimes i autònoms. Vulneren la llei fent ús de la seva posició de domini, i d’aquesta manera provoquen que les nostres empreses i autònoms passin per una situació de desigualtat i inferioritat i, al mateix temps, que siguin menys viables i competitives que les empreses dels països del nostre entorn. Només amb un règim sancionador eradicarem aquesta xacra””. Estalvi financer, interessos de demora i factures que excedeixen els terminis legals L’anàlisi de la PMcM conclou que l’allargament dels terminis mitjans de pagament ha suposat també un augment de l’import total de les factures que es liquidin per sobre dels límits de la llei. El 2014, els balanços de la CNMV posen de manifest que les empreses del selectiu tenien en cartera més de 57.824.000 d’euros i sobrepassaven els 60 dies legals. Aquesta situació representaria uns interessos de demora suposats de 1.640 milions d’euros i un estalvi financer que puja a 1.194 milions d’euros. Si es tenen també en compte les dades agregades de la resta del mercat continu, l’import de les factures en cartera per sobre dels terminis que marca la llei és de 66.680 milions d’euros, mentre que els interessos de demora arribarien als 1.985 milions.