La morositat de les empreses de l’IBEX segueix empitjorant, amb 160 dies de termini mitjà de pagamen

Madrid, 15 de juny de 2016.-PIMEC i la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM) han realitzat, un any més, una anàlisi exhaustiva i detallada dels balanços del sector no financer de l’IBEX 35 i la resta del mercat continu a partir de les dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En línies generals, les conclusions apunten que les empreses cotitzades van pagar, el 2015, els seus proveïdors en terminis superiors als permesos per l’apartat 3 de l’article 4 de Llei 3/2004, de 29 de desembre, en virtut de la reforma introduïda per la Llei 15/2010, de Lluita contra la Morositat. La revisió de la PMcM detecta que les companyies del selectiu van liquidar les factures en un període mitjà de 160 dies, gairebé el triple del termini permès (60 dies).Els balanços de la CNMV posen de manifest que la morositat de les companyies del selectiu arriba als 54.110 milions d’euros. El 2015 es va apreciar un lleuger empitjorament del 2% en el termini mitjà de pagament de les empreses no financeres de l’IBEX, que van augmentar en quatre dies els temps de liquidació respecte al mateix període de 2014 i van passar de 156 el 2014 a 160 l’any passat.””Aquesta situació hauria millorat si s’haguessin emprès les mesures que hem proposat des de PIMEC, per exemple, la implantació d’un règim sancionador; esperem que el nou Govern que surti elegit de les urnes el proper 26 de juny sigui sensible davant aquest «abús» per part de les grans companyies i decideixi posar-lo en marxa amb la major celeritat possible””, manifesta el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete.Terminis mitjans de pagament i cobrament de les empreses cotitzades (nombre de dies) Morositat de companyies cotitzades per sectors econòmicsEls principals sectors d’activitat de les companyies cotitzades (IBEX i la resta del mercat continu) presenten una evolució dispar pel que fa a terminis mitjans de pagament, encara que els seus temps de liquidació segueixen estant fora dels límits que marca la llei. El 2015, el termini mitjà de pagament de les societats cotitzades no financeres va ser de 173 dies, el que suposa un increment de l’1% sobre el termini de 2014, que va ser de 171. El sector que més va augmentar el seu temps de liquidació va ser energia, amb un 9%. Per la seva banda, els sectors d’indústria, construcció i immobiliari i comerç i serveis, van registrar una millora en els terminis del -1%, -2% i -8%, respectivament.Les dades analitzades revelen que el sector del comerç i serveis és el que registra una major demora en la liquidació de les factures. Els seus terminis mitjans de pagament van arribar als 255 dies el 2015, davant de 278 de 2014.Al sector del comerç i serveis el segueix de prop construcció i immobiliari, amb 248 dies, 6 menys que el 2014; industrial, amb 195, 2 dies menys; i energia, amb 95, 8 dies més.Aquestes xifres de pagament a proveïdors contrasten amb les corresponents als cobraments que aquestes mateixes empreses realitzen als seus respectius clients. En el cas de les empreses no financeres de l’IBEX, es tracta de períodes notablement més reduïts: 68 dies, un 8% menys si es comparen amb els terminis de cobrament de 2014 (74 dies).Per sectors de les empreses cotitzades (selectiu i la resta del mercat continu), construcció i immobiliari repeteix com a àmbit econòmic que presenta uns períodes de cobrament més llargs. El 2015, les empreses d’aquest àmbit van cobrar les seves factures en 105 dies, 12 menys que el 2014 (-11%). El termini mitjà de cobrament de les companyies industrials de l’IBEX va arribar als 94 dies, seguit del de comerç i serveis (57) i energia (55).El secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete, ha reiterat que “”aquestes dades evidencien que algunes d’aquestes grans companyies es financen, en certa manera, a costa dels seus propis proveïdors, majoritàriament pimes i autònoms. Vulneren la llei fent ús de la seva posició de domini, provocant que les nostres empreses i autònoms passin per una situació de desigualtat i inferioritat i, al mateix temps, que siguin menys viables i competitives que les empreses dels països del nostre entorn. Només amb un règim sancionador eradicarem aquesta xacra””.Estimació d’interessos de demora i volum de factures pagades fora dels terminis de la Llei *Nota: L’estalvi financer s’ha calculat com l’estimació del cost de finançament de cartera excedida de termini legal, al tipus d’interès mitjà per a operacions de crèdit de més d’1 milió d’euros el 2015 (tipus d’interès publicat pel Banc d’Espanya). Els interessos de demora s’han calculat al tipus d’interès oficial, el 8,05%.Estalvi financer, interessos de demora i factures que excedeixen els terminis legalsL’anàlisi de la PMcM conclou que l’allargament dels terminis mitjans de pagament ha suposat també un augment de l’import total de les factures que es liquidin per sobre dels límits de la llei. El 2015, els balanços de la CNMV posen de manifest que les empreses del selectiu tenien en cartera més de 54.110 milions d’euros sobrepassant els 60 dies legals. Aquesta situació representaria uns suposats interessos de demora de 1.196 milions d’euros i un estalvi financer que ascendeix a 1.065 milions d’euros.Si es tenen també en compte les dades agregades de la resta del mercat continu, l’import de les factures en cartera per sobre dels terminis que marca la Llei és de 66.997.000 d’euros, mentre que els interessos de demora arribarien als 1.676 milions.La PMcM ha ajustat lleugerament la metodologia de la seva anàlisi dels balanços del sector no financer de l’IBEX 35 i la resta del mercat continu a partir de les dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), seguint les indicacions d’experts i col·laboradors en economia financera i comptabilitat.Pendents de la decisió de la UE davant la devolució dels interessos de demoraPIMEC i la PMcM continuen expectants davant la imminent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la devolució dels interessos de demora als proveïdors per part del Govern (uns 3.000 milions d’euros). La renúncia va ser imposada perl’article 9.2 del Reial decret llei 4/2012 com a condició inevitable si els creditors volien cobrar les seves factures endarrerides en els plans de pagament a proveïdors.El secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete, confia que el Tribunal reflexioni sobre la naturalesa “voluntària” de la renúncia als interessos (que argumentava en les seves conclusions l’advocada general) i dicti sentència declarant-ne la il·legalitat. La Directiva europea assenyala explícitament que “la clàusula de renúncia als interessos de demoraés abusiva””.En aquest sentit, Cañete assenyala que “”no és comprensible que els ciutadans i empreses haguem de pagar interessos quan liquidem els nostres impostos fora de termini, i que no passi el mateix amb les AP. El just seria que aquestes paguessin d’ofici els interessos de demora””.Així mateix, recorda als afectats que no hi haurà res en ferm fins que el TJUE es pronunciï, per la qual cosa els anima a reclamar formalment els interessos de demora perquè, si la sentència és favorable, puguin recuperar-los en haver interromput la seva prescripció a temps. “”A la pàgina web de la PMcM trobaran gratuïtament un formulari amb el Model de Reclamació i la calculadora dels interessos de demora””, afegeix.