Moratòria concursal i situacions d’insolvència

El Consell de Ministres del passat divendres 12 de març va acordar prorrogar l’anomenada moratòria concursal que, segons el RD-Llei 34/2020, estava previst que finalitzés la seva vigència el 14 de març. No obstant això, amb aquesta pròrroga el termini s’amplia fins a finals d’any, és a dir, fins al 31 de desembre de 2021. Però, què és l’anomenada moratòria concursal? És una mesura que va entrar en vigor inicialment amb el RD 16/2020, de 28 d’abril, i que preveu, entre altres mesures, la suspensió de l’obligació legal de presentar concurs en el termini de dos mesos des que existeix un estat d’insolvència, així com la no admissió pels Jutges Mercantils de sol·licituds de concursos instades per part de creditors.La mesura pot respondre a la lògica d’evitar el col·lapse en els Jutjats de sol·licituds de concursos que inicialment responien a situacions d’insolvència transitòria, donat que la primera moratòria concursal la trobem en un context –abril de 2020– en què no es preveia una durada tan perllongada de l’estat d’alarma, de les restriccions i dels efectes tan perniciosos de la pandèmia, i en un moment en què es començaven a implementar les mesures aprovades per les autoritats pel que fa a finançaments, moratòries i en l’àmbit laboral. Inicialment es podia preveure que aquestes mesures ajudarien a conservar el pulmó financer de l’empresa o a minimitzar les conseqüències de les restriccions en l’àmbit econòmic a les empreses que havien arribat a una situació concursal de forma involuntària.No obstant això, no s’ha de caure en l’errònia interpretació de la moratòria en el sentit de perllongar la sol·licitud de concurs quan la societat està immersa en una situació d’insolvència real. És a dir, la suspensió de l’obligació no ha de servir per allargar la presa de decisions a l’hora de presentar un concurs perquè la societat no pot atendre als pagaments, o bé els embargaments estan afectant els actius de forma generalitzada o no pot pagar les obligacions periòdiques amb organismes públics i treballadors (fins i tot quan aquestes circumstàncies són imminents), ja que aquests fets denoten una situació que ha d’alertar sobre la presa de decisions.En primer lloc, perquè el temps juga en contra de la maximització del valor de l’empresa i els actius. És a dir, esperar a prendre una decisió d’aquest tipus pot afectar la viabilitat de l’empresa en minimitzar-se, o fins i tot perdre totalment el valor dels actius, de l’empresa i de les oportunitats, i abocar-la a una imminent liquidació i tancament. En segon lloc, perquè s’ha de partir de la base que la demora en la presentació d’un concurs té íntima relació amb l’eventual responsabilitat de l’òrgan d’administració de l’empresa i la seva diligència a l’hora de prendre decisions davant d’aquest tipus de situacions.En aquest sentit, si l’empresa està en una situació d’insolvència, la moratòria preveu que no existeixi l’obligació de presentar concurs fins al 31 de desembre de 2021, és a dir, l’obligatorietat està en suspens fins a finals de l’any en curs per a les empreses respecte de les quals la seva insolvència té la causa en la pandèmia. No es pot dir el mateix de les empreses que arrossegaven ja una situació d’insolvència anterior i estaven obligades a presentar concurs abans que entrés en vigor aquesta mesura.Per tant, la presentació del concurs en cas de situacions d’insolvència no ha de dependre de la vigència d’una moratòria, sinó que ha de respondre a les circumstàncies concretes de l’empresa per evitar un impacte negatiu tant des del punt de vista de conservació del valor o viabilitat empresarial, com, en altres casos, des del punt de vista de la responsabilitat de l’òrgan d’administració de l’empresa. Més informació – Raquel Álvarez ralvarez@pimec.org