Mesures de xoc en l’àmbit judicial del RDL 16/2020

El Consell de Ministres va aprovar ahir el Reial Decret llei 16/2020 de mesures processals i organitzatives en l’Administració de la Justícia per fer front a la situació derivada dels efectes de la Covid-19, tot abreujant tràmits, potenciant les institucions concursals convencionals o d’acords amb creditors i reforçant la qualificació de certs crèdits per potenciar el finançament i evitant el col·lapse dels jutjats. El departament Jurídic de PIMEC ha analitzat aquestes mesures de xoc en l’àmbit judicial que tenen com a finalitat la flexibilització i agilització en aquest tipus de procediments, tot distingint mesures en l’àmbit concursal i mesures en l’àmbit laboral. Mesures en l’àmbit laboralSobre l’habilitació de dies a afectes processals, es declaren hàbils per totes les actuacions judicials determinades com a urgents per la llei, els dies 11 a 31 del mes d’agost del 2020, exceptuant d’aquesta previsió els dissabtes, diumenges i festius. D’altra banda, en relació al còmput de terminis processals i l’ampliació del termini per recórrer, els terminis previstos a les lleis processals que hagin quedat suspesos per l’aplicació de l’estat d’alarma, tornaran a computar-se des del seu inici, pel que el primer dia del còmput s’iniciarà el següent dia hàbil al que deixi de tenir efecte la suspensió del procediment corresponent.Els terminis per l’anunci, preparació, formalització i interposició de recursos, contra sentències i altres resolucions que, d’acord amb la llei, suposin la fi del procediment i que siguin notificades durant la suspensió dels terminis, així com les notificades dins dels 20 dies hàbils següents a la suspensió dels terminis processals suspesos, quedaran ampliats per un termini igual al previst per l’anunci, preparació, formalització o interposició del recurs a la seva corresponent norma reguladora. Aquestes previsions no seran d’aplicació als procediments que no van ser suspesos.En relació a la tramitació de la impugnació d’ERTOs per causes objectives, es tramitaran d’acord amb la modalitat processal de “conflicte col·lectiu”, les demandes presentades per les persones legitimades per fer-ho, quan aquestes tractin sobre suspensions i reduccions de jornada adoptades en aplicació de l’article 23 del RDL 8/2020, i aquestes mesures afectin a més de 5 persones treballadores.Sobre la tramitació preferent de determinats procediments, durant el període comprés entre l’aixecament de la suspensió de terminis processals, i fins al 31 de desembre de 2020, es tramitaran amb preferència els expedients d’acomiadaments o extinció de contractes i procediments per declarar el deure i la forma de recuperació de les hores de treball no prestades durant el permís retribuït recuperable del RDL 10/2020. També, els procediments per aplicació del Pla MECUIDA de l’article 6 del RDL 8/2020 (adaptació de jornada i reducció de jornada), així com els procediments per la impugnació individual, col·lectiva o d’ofici dels ERTO presentats a l’empara dels articles 22 i 23 del RDL 8/2020, i els procediments que busquin fer efectiva la modalitat de treball a distancia o d’adequació de les condicions de treball. No obstant, els procediments 4, 5, 3 tindran caràcter urgent a tots els efectes i seran preferents respecte de tots els que es tramitin al jutjat, tret d’aquells que tinguin per objecte la tutela de drets fonamentals i llibertats públiques.En relació a la celebració d’actes processals mitjançant presència telemàtica, durant la vigència de l’estat d’alarma i fins a tres mesos després de la seva finalització, els actes de judici, compareixença, declaracions i vistes i, en general, tots els actes processals, es realitzaran preferentment de manera telemàtica, sempre que es disposi dels mitjans tècnics necessaris per a tal fi.Finalment, durant l’estat d’alarma i fins a tres mesos desprès de la seva finalització, s’establiran jornades de treball de matins i tardes per tots els serveis i òrgans jurisdiccionals. Mesures en l’àmbit concursalDavant l’incompliment dels compromisos de pagaments derivats de la crisi sanitària, les mesures de flexibilització tenen com a finalitat evitar que les empreses que es trobin actualment en un procediment concursal amb conveni amb creditors, un acord extrajudicial de pagaments i acords de refinançament aprovats, es vegin obligades a sol·licitar la liquidació de l’activitat.  Per això, s’exceptua durant un any -des de la declaració de l’estat d’alarma- l’obligació d’haver de presentar la liquidació quan existeix incompliment o quan és denunciat per algun creditor.Partint que  les situacions de molts empresaris comportarà haver de recórrer a finançament, es recull la qualificació d’aquests crèdits dins del conveni o de l’acord de refinançament com a crèdits contra la massa, qualificació que comporta un pagament preferent davant de qualsevol altre crèdit, d’acord amb el venciment d’aquest en cas que s’hagi de sol·licitar la liquidació.  A més, respecte dels concursos que es declarin dins dels dos anys posteriors a la declaració de l’estat d’alarma, en cas que els subjectes vinculats a l’empresa injectin liquiditat, aquests crèdits es potencien amb la qualificació de crèdit ordinari, qualificació més beneficiosa enfront de la de crèdit subordinat.Una altra de les mesures importants és el fet que es trasllada al 31 de desembre del 2020 l’obligació de presentació de concurs, que a la Llei Concursal és de dos mesos d’ençà que el deutor constata la seva situació d’insolvència. També s’estableix fins al 31 de desembre del 2020 la prioritat del concurs voluntari enfront del necessari (presentat per un creditor), encara que aquest hagi estat presentat amb anterioritat. És precís matisar que el fet de que l’obligació s’allargui al 31 de desembre respon a un criteri de minimitzar la possible responsabilitat concursal, però no comporta haver  d’esperar si l’empresa necessita o exigeix algun tipus de reestructuració en la qual les institucions concursals i preconcursals poden encaixar i evitar la liquidació i el tancament.Així mateix, es preveuen mesures d’agilització processal per evitar el col·lapse dels òrgans judicials.  En primer lloc, s’estableix la subhasta judicial com a medi subsidiari, potenciant altres alternatives de liquidació dels béns. En segon lloc, pel que fa a l’incident concursal d’impugnació d’inventari i llista de creditors, s’estableix la norma que només s’admet la prova documental o pericial per evitar la celebració de vista, la qual només es celebrarà si el jutge ho acorda. També s’estableix un criteri d’agilització respecte de l’acord extrajudicial de pagaments, tenint com a suficients dos intents sense èxit d’acceptació de mediador concursal per poder presentar el concurs consecutiu.En relació a aquestes mesures d’agilització, s’estableix un ordre d’assumptes de tramitació preferent pels incidents concursals laborals, totes les actuacions orientades a la venda de la unitat productiva, les accions de reintegració de drets i actius del concursat, totes les qüestions referents a la modificació de convenis, acords extrajudicials de pagament i acords de refinançament, així com les mesures cautelars tendents a la protecció i garantia  d’actius del concursat.Recordem que les institucions concursal o contractuals preconcursals poden ser eines molt útils i que doten certa flexibilització a l’hora de poder garantir la continuïtat empresarial en situacions d’insolvència. Les mesures de xoc van encaminades a potenciar aquestes institucions com a escenaris per evitar liquidacions i promoure les figures convencionals. És important tenir en compte que aquestes eines necessiten d’una implementació que, a la vegada, exigeix una previsió per poder-les aplicar a temps i gaudir dels seus avantatges.